Transició energètica, final d'etapa, transformació social, canvi d'hàbits... Aquests són alguns conceptes dels quals s'ha parlat aquests darrers dies de conferència, durant el 7è Taller Biennal d'Avenços en Estudis Energètics. El congrés ha tingut lloc entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el CosmoCaixa, del 19 al 22 d'octubre. El tema central? L'addició que la societat industrial actual té cap a les energies fòssils, i la valoració de diferents alternatives energètiques per fer front a l'esgotament de recursos d'aquest tipus.
Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), la UAB, de Liphe4 i altres universitats d'arreu del món, han posat sobre la taula els avenços i les mancances actuals, al costat d'estudiants de secundària que han assistit, per primer cop, als debats, el darrer dia del congrés,al CosmoCaixa. Sis instituts de Catalunya han participat al debat, el alumnes han fet preguntes als científics sobre el tema candent: la crisis energètica global i la manera d'afrontar-la. Una altra novetat important, que ha tingut lloc en el marc d'aquestes conferències, ha estat la creació d'una pàgina web: www.ourenergyfutures.org/tutenslaparaula/, que inclou vídeos i explicacions tant de científics com de cibernautes sobre temes energètics.
Quin és el nostre futur energètic?
‘El futur de les energies és incert, però alhora és un tema de cabdal importància i cal millorar en el coneixement i enteniment del problema, per tal de trobar-hi solucions' . L'economista ecològica i teòrica política, Katharine N. Farrell, ha iniciat així el debat científic d'aquest passat divendres. ‘És necessària una transició en la vida quotidiana, a partir d'unes condicions que cal dissenyar i aplicar, per tal de solucionar el problema energètic', ha afegit.
I com aconseguir aplicar aquesta transició? ‘Cal comptar amb el suport tant científic com de la societat civil' ha subratllat Farrell. D'aquí que s'hagi impulsat la idea de reunir estudiants de secundària i científics en un debat, per abordar aquest tema. Louis Lemkow, director de l'ICTA, ha subratllat que ‘el problema energètic serà un dels temes clau per a la vida d'aquests estudiants, els ciutadans del demà'.
Energies fòssils i societat
Charles Hall, ecòleg i inventor del concepte EROI (Energy Return on Investment), la Taxa de Retorn Energètic, ha fet el següent diagnòstic: ‘Els científics estem competint amb els economistes. En la societat actual, qui no vol aconseguir una mica més de tot? I els economistes tenen l'equació que diu: mireu, així us donaré el "molt" que esteu demanant'.
Gail Tverberg, l'editora de The Oil Drum (www.theoildrum.com), publicació digital de l'Institute for the Study of Energy and Our Future (ISEOF) ha destacat la importància d'un canvi d'hàbits. 'En l'addicció cap als combustibles fòssils per part de la societat tenim un repte d'evolució, els éssers humans s'han encarregat de canviar el sistema contínuament. I el gran repte és començar a reconèixer que cal canviar la manera com gestionem el sistema energètic'. Un dels primers passos és l'estalvi energètic.
Hall ha assentit i ha volgut afegir que cal assumir responsabilitats a petita escala. ‘Nosaltres mateixos som responsables de la transformació del petroli, d'usar sovint el cotxe i omplir el dipòsit i de comprar certs productes. Llavors, cal actuar en els petits actes quotidians'. Mario Giampietro, biòleg, economista, enginyer químic i doctor en Ciències Socials, ha parlat del paper del consum alimentari: ‘Quan mengem aliments que provenen d'altres països, sabem que s'ha destinat un percentatge energètic important al transport. Per tant, si mengem productes locals, i respectem els cicles naturals de producció d'aliments, contribuïm a estalviar l'ús d'energies fòssils'.
Un estudiant ha preguntat de quina manera es pot reduir el consum energètic a les nostres llars, i Joseph A. Tainter, antropòleg, historiador i autor del llibre ‘The Collapse of Complex Societies' li ha aconsellat fer-se les següents preguntes: ‘Desconnectes el vídeo i el pilot vermell de la televisió quan no els mires? Demanes que els teus pares et portin en cotxe sovint a llocs? Tanques les finestres quan encens la calefacció o l'aire condicionat?'.
En aquest sentit, un altre alumne ha preguntat si la població podia influir en la reducció d'energia global encara que els governs no s'hi impliquessin. L'enginyer químic Hans Schnitzer li ha contestat: ‘La resposta és molt simple. Si tu no compres un producte i els consumidors en global ens rebel·lem, aquella empresa es replantejarà la seva manera de produir'. Una alumna ha parlat de la pèrdua de drets humans relacionada amb el problema de la crisis energètica i ha preguntat com afrontar aquesta pèrdua. Hall li ha respost que ‘drets humans i responsabilitats humanes van de la mà i no només hem de preguntar per drets sinó també per les responsabilitats de cadascú, per tant, hem de ser més responsables tots plegats'.
En aquest sentit, una altra estudiant ha demanat si hi haurà prou recursos per tothom en un futur proper. El professor Enrique Ortega li ha contestat que caldrà ‘ajustar el consum de recursos al número de persones que conformin la població' i això passarà per posar fi a ‘el creixement basat en recursos no-renovables, perquè els recursos són limitats'. El físic Sergio Ulgiati ha conclòs ‘en el tema de l'energia, el límit de producció i consum no es troba en el preu i els diners que paguem per aquestes energies, sinó que el límit és el planeta. El planeta no pot seguir aguantant aquest ritme i cal pensar en decréixer en termes de consum energètic'.
Alternatives energètiques
‘Encara no hi ha una manera segura d'emmagatzemar els residus nuclears, tot i que es preveu que hi haurà solucions viables d'emmagatzematge en 10 anys', segons Ulgiati. Pel que fa a la biomassa, no hi ha una manera de substituir el petroli per aquesta energia de manera continuada i a llarg termini.
L'energia fotovoltaica és la que aporta més esperança. ‘El cost de producció de l'energia fotovoltaica ha baixat molt, s'ha reduït un 20% respecte anys anteriors i això és gràcies als avenços tecnològics', ha explicat el professor Marco Raugei.
Els alumnes han preguntat també pel cotxe elèctric. El professor Jesús Ramos Martín ha exposat: ‘Els cotxes elèctrics funcionen amb electricitat, però l'electricitat no ve de la natura. I per tant, caldria veure com s'ha generat aquella electricitat, per tal que sigui sostenible'.
Comunicació efectiva
Ulgiati també ha remarcat que cal millorar la manera com els científics es comuniquen amb la societat. ‘La pàgina web que hem creat és un experiment de comunicació científica. Fins ara els científics transmetíem informació en blanc i negre i en so monofònic, mentre que la televisió i altres mitjans de comunicació emeten informació en color i en estèreo'. I ha remarcat: ‘Els científics som molt bons avaluant i fent anàlisi de la situació, però no som tan bons comunicant-la i transmetent-la'. Segons Ulgiati és vital arribar al públic general, la industria i el sector dels negocis. ‘Hem de millorar en comunicació i hem d'aconseguir feedback i reaccions'. Quan no s'aconsegueix resposta ciutadana és perquè ‘no estem utilitzant les eines adequades'. Ulgiati ha fet la següent reflexió: ‘Mentre la televisió ven continguts, els científics venem preguntes. I és molt difícil vendre preguntes, perquè ningú vol comprar incertesa'.
La web que han posat en marxa els científics del 7è taller Biennal d'Avenços en Estudis Energètics vol ser un canal de participació obert entre la societat i el col·lectiu científic.
