Font: Fundació del Món Rural
Un estudi, impulsat per la Fundació del Món Rural (FMR), proposa la incorporació de nous conreus originaris d'altres països a terres catalanes com a una eina per la diversificació de l'agricultura del país i per atendre les noves demandes alimentàries de la població catalana. En concret, després d'analitzar un total de 15 possibles conreus, s'aposta per la batata, la col xinesa, el cumquat, el litxi i l'ocra i principalment com a possibles productes a implantar a les zones regables de les comarques de l'Alt i Baix Empordà, El Baix Camp, El Segrià i les terres de l'Ebre. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi "Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi d'hàbits alimentaris, en les zones agràries catalanes" que ha impulsat la Fundació del Món Rural amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, per a detectar quines oportunitats té el sector agroalimentari català de produir aliments originaris de països de població immigrada. L'informe ha descartat per factors agronòmics (climàtics, de sòl i per viabilitat econòmica) els conreus de: iuca, taro, nyam, mango, papaia, guaiyaba, entre altres.
La presentació ha estat emmarcada en la jornada que s'ha realitzat aquest 21 de setembre a l'Escola de Capacitació Agrària de Mas Bové, Constantí sota el títol "Immigració i alimentació, noves oportunitats per al sector agrari català".
Noves necessitats de mercat
El ràpid increment de la població immigrada (15% dels catalans) ha generat una demanda de productes propis de la cultura dels diferents col·lectius. A més, els moviments migratoris han contribuït a la formació d'una societat multiracial i estan provocant canvis en l'alimentació en tota la ciutadania, afavorint la presència de múltiples dietes gastronòmiques i diversificant el mercat alimentari. La producció pròxima i de qualitat dels productes pot abastir tant a la població immigrada com a l'autòctona i pot constituir un nou jaciment per a la producció agrícola. L'agricultura catalana podria trobar una nova oportunitat en satisfer la demanda interna d'aquests productes, reduint els costos de transport que suposen altres procedències.
D'altra banda, les persones nouvingudes en molts casos no poden trobar sempre tots els aliments que emprarien en la seva dieta autòctona. De fet, el llibre "Los hábitos alimentarios de los immigrantes en España" xifra en un 54% els menjars típics espanyols que consumeixen els nouvinguts i en un 46% els productes de la seva dieta d'origen. Entre altres motius, molts canvien la seva dieta perquè en un 58% no troben els productes que tenen al seu país o en un 21% opinen que els seus preus a Catalunya són més elevats. En alguns casos pot provocar problemes nutricionals per no tenir accés als aliments bàsics de la seva dieta: per preus massa elevats i per la substitució per aliments autòctons catalans que no substitueixen les propietats nutritives del que s'ha deixat de consumir.
Conreus implantables a Catalunya
L'ocra, (una hortalissa pròpia d'Àfrica, Àsia i Amèrica) seria un dels conreus aptes i que es podria conrear a les zones regables del Delta de l'Ebre i el Garraf. La batata o moniato (tubercle propi d'Amèrica o Àsia), que presenta un consum constant durant tot l'any, es podria implantar a les zones regables del Delta del Ebre i el Baix Camp, també en petits punts del litoral, en les comarques del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Baix Empordà. Pel que fa al cumquat (una fruita pròpia de l'Àsia Oriental) és apte per als regadius del Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix Camp i les zones regables del Delta de l'Ebre. El litxi (fruita pròpia de Xina) seria implantable als regadius de les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i les zones regables del Delta de l'Ebre i del Segrià. Finalment la col xinesa (hortalissa pròpia de Xina) es podria conrear a les zones regables properes a la costa de l'Alt i el Baix Empordà, el Baix Camp i els regadius del Delta de l'Ebre i també del Segrià.
Cal tenir en compte que en l'estudi impulsat per la FMR s'han respectat els recursos existents en les zones agràries i en cap cas s'ha considerat la possibilitat de modificar la climatologia (mitjançant hivernacles o estructures similars). Pel que fa a les zones de regadius, s'han respectat les dotacions existents així com també s'han considerat les futures zones de regadius projectades per la Generalitat de Catalunya.
Després d'analitzar si els cultius eren aptes des del punt de vista agronòmic s'ha realitzat un estudi de la viabilitat econòmica. En aquest sentit, els cultius més ben posicionats serien el litxi, l'ocra o el cumquat, que tenen un marge de benefici superior. Amb tot, també s'obtenen acceptables marges comercials per la col xinesa i la batata.
Segons els promotors de l'estudi s'haurien de fer estudis de camp més exhaustius adaptats a cada territori, a càrrec de la investigació en innovació alimentària impulsada per les universitats i centres de recerca ja que la transferència del coneixement és clau per tal de proporcionar a l'emprenedor agrari els criteris per iniciar aquests nous cultius.
Podeu accedir a l'estudi i resum de l'estudi a:
