Com accedir al finançament de l’energia des del món local

Quan els ingressos d'una empresa depenen de forma directament proporcional als kilovats d'electricitat que ven als seus clients, fer el canvi de xip per a evolucionar cap als contractes de rendiment energètic, com planteja per al món local Jofre Ayala, de ANESE (Associació d'Empreses de Serveis Energètics) és tota una oportunitat per fer migrar el sistema energètic cap a un de més sostenible.

Aquestes idees i moltes més es van poder sentir a la segona jornada del 1er Congrés Canvi Climàtic i Món Local, dedicada als models de finançament per a la gestió energètica i als mercats energètics. El Congrés s'ha celebrat al Tecnoparc de Reus el 14 i 15 d'abril, organitzat per l'Ajuntament de Reus, l'Institut Català d'Energia (ICAEN), i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, amb la col·laboració entre d'altres de la Diputació de Barcelona. Hi han estat presents unes 250 persones.

Com accedir al finançament de l'energia des del món local
L'oportunitat del Plan2000ESE
L'externalització dels serveis energètics, segons Pere Roura, de l'ICAEN, és interessant per als municipis, i especialment, per als municipis petits. "Cal un canvi de mentalitat en els ajuntaments, posar l'energia en mans dels especialistas per optimitzar els recursos".

Per a dur a terme aquest tipus d'externalització als municipis, el Plan 2000ESE, impulsat pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (és una oportunitat molt interessant.  Abastarà 2.000 centres consumidors d'energia (CCE), centres públics repartits al 50% entre centres de l'administració central de l'Estat i de l'Administració Local.

Es defineix el CCE com a unitat que permet un estalvi energètic considerable i/o l'aplicació d'energies renovables. L'objectiu és reduir en un 20% el consum energètic al 2016 en aquests centres públics. Incorpora el consum energètic en edificis, enllumenat i transport. Els CCE han de tenir una facturació energètica i de manteniment superior als 200.000 €/any. Les línies d'ajuda depenen de les Comunitats Autònomes, per un import màxim del 20% de la inversió. Es podrà disposar també d'ajuts per als diagnòstics, auditories energètiques i preparació dels contractes. Les Empreses de Serveis Energètics (ESE) també podran obtenir ajuts del Fondo de Economía Sostenible - Línea ICO Economía Sostenible.

El pacte d'alcaldes i alcaldesses i l'energia
Ferran Vallespinós, de la Diputació de Barcelona, va destacar la importància del Pacte d'alcaldes i alcaldesses impulsat per la Unió Europea, per a la millora de  l'eficiència energètica en els municipis catalans. La signatura del pacte suposa la redacció d'un PAES (Pla d'Acció per l'Energia Sostenible) per part del municipi. L'objectiu és aconseguir, l'any 2020, una reducció del 20% de les emissions del gasos d'efecte d'hivernacle. L'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona dóna suport a l'adhesió dels municipis al Pacte d'alcaldes i alcaldesses, tot oferint-los ajuda tècnica i econòmica per al desenvolupament dels PAES.

Entre les lliçons apreses, Vallespinós destaca com a barreres la manca d'experiència en ESE's (Empreses de Serveis Energètics) i un marc normatiu incert, entre d'altres, i com a oportunitats la reducció de la factura energètica i l'augment de l'ocupació local.

Un nou contracte energètic per a un nou model de negoci
Els canvis no es produeixen si no varien els hàbits i formes de fer, recordava a la cloenda Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic.

El nou Contracte de Rendiment Energètic (EPC: Energy Performance Contracting) és una d'aquestes noves formes de fer que podran dur a la nostra societat a una reducció del consum energètic i de les emissions responsables del canvi climàtic.

Adrià Soler, de l'Ajuntament de Martorelles, va posar sobre la taula l'experiència que estan vivint en el procés del nou contracte de subministrament elèctric del seu municipi, que suposarà tant un estalvi econòmic com energètic.

Jofre Ayala, d'ANESE (Associació d'Empreses de Serveis Energètics), ens recorda que la seva associació es va formar fa un any i escaig per tal de facilitar i donar suport a la feina que duen a terme les ESE's (Empreses de Serveis Energètics).  Segons la Directiva 2006/32/CE, una ESE és una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions d'un usuari, i que afronta cert grau de risc econòmic en fer-ho. El pagament dels serveis prestats es basarà (en part o totalment) en la millora de l'eficiència energètica i en l'acompliment dels altres requisits de rediment pactats. És aquí on entra en acció el Contracte de Rendiment Energètic. Un model contractual que seria interessant d'estendre a tots els centres consumidors d'energia privats, com escoles i acadèmies, centres d'esport, centres comercials i comunitats de propietaris residencials.

Els mercats energètics, més enllà del Mix
David Villar de l'ICAEN, va recordar que el sistema energètic actual depèn de disposar de fonts energètiques a preus raonables. Més del 80% del consum d'energia primària prové de recursos fòssils (el petroli, el gas i el carbó). En els països de la OCDE entre 2008 i 2009 ha hagut un cert estancament del consum d'energia primària, però a països emergents com la Xina, la resta d'Àsia i l'Orient Mitjà, el creixement és elevat. En un futur és previsible un esgotament i un encariment de les fonts energètiques fòssils, i una manca de seguretat d'abastament.

Destaca també la relació entre energia i pobresa, on bona part de la humanitat no disposa dels recursos energètics bàsics suficients per a la vida diària.

Per tal de reduir el consum energètic, cal augmentar l'eficiència energètica, i com a factor clau, donar un impuls a la recerca i el desenvolupament. Per fer-ho, segons Villar, el temps és el factor més important.

Segons José Enrique Vázquez, del Grup de Gestors Energètics de Catalunya, l'eficiència energètica a Espanya, és de les més baixes d'Europa, al costat de Portugal, Malta i Grècia. A Catalunya no estem pas tampoc en una situació destacada, hem tingut els problemes del NIMBY (not in my back yard, no en el meu pati de casa) i no s'han fet les coses com calia, segons Vázquez.

Les tarifes a Espanya són de les més baixes d'Europa (és clar que els sous tampoc són arreu els mateixos) perquè estan subvencionades. Vázquez es postula com a contrari a les subvencions, perquè quan no hi ha subvencions no es fan els deures.

Carlos Vilallonga de SEDIGAS, va explicar que el consum de gas a Espanya està en decreixement, mentre a Europa creix. Destaca que les energies renovables necessiten un suport per tal de superar els pics inferiors de la seva producció elèctrica, i en aquest cas el gas, a través de les centrals de cicle combinat, és una bona opció.

Vilallonga va destacar les relacions entre el gas natural i l'eficiència energètica, per exemple en el suport a l'energia solar tèrmica, en la generació distribuïda a partir de la cogeneració o la microgeneració i en els grups de climatització, com la bomba de calor a gas i els equips de microcogeneració.

Va informar també que en les canonades de distribució de gas és possible injectar biogas i també hidrògen produït a partir d'electricitat sobrant..

La cloenda va córrer a càrrec de Salvador Samitier, el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que va recordar que el canvi climàtic pot generar fenòmens meteorològics extrems, que poden ser cars en vides humanes i en diners. "També la natura s'encarrega de recordar-nos que les tecnologies no són 100% segures", referint-se a l'accident nuclear en Fukushima provocat pel tsunami al Japó. "La seguretat absoluta no existeix". El model energètic dels països desenvolupats no hauria de continuar-se en els països emergents, però la realitat sembla portar la contrària a aquesta idea.

Cal treballar més la gestió de la demanda i canviar paradigmes. Cal prendre l'eficiència energètica i l'estalvi molt seriosament. "És important diversificar la cistella (el mix) energètica, amb un marc regulatori estable de les renovables". També en breu hi haurà noves formes de finançament lligades al mercat del carboni, que seria convenient que revertissin en aquest canvi de paradigma. 

Un apunt final
La sostenibilitat té en l'economia una de les seves potes, més enllà de l'aspecte ambiental i el social. Per tal de millorar els aspectes ambientals i socials, cal que les solucions implementades apliquin mesures d'estalvi econòmic, de reorganització de les relacions econòmiques i en temps de crisi, suposin un pas més enllà, per tal de proporcionar ocupació i consolidar el sector econòmic energètic, superant els búnkers tradicionals. En aquest camí els municipis tenen una tasca important i de model per liderar aquests canvis.

Notícies relacionades: