La VI edició del Barcelona Global Energy Challenge, organitzada el 2 i 3 de juny pel MIT, Industrial Liaison Program, l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i per la Fundació b_TEC ha posat damunt la taula els reptes energètics més importants del segle XXI. S'han repassat les alternatives, les propostes més avançades, així com els models de negoci per dur-les la pràctica. Professors del MIT, de prestigi internacional, i representants de les empreses més destacades del sector de l'energia han aportat els elements del debat. El fil conductor ha estat la capacitat d'anticipació en l'enfocament dels problemes energètics globals. Aquesta capacitat es basa en sumar iniciatives d'àmbits diferents i actuar simultàniament en diversos fronts.
Les TIC, eina clau
En les dues jornades de treball s'ha fet palès que les millores en la gestió de l'energia elèctrica que arriba a l'usuari passen per un ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació. Arcadio Gutiérrez, director d'Enginyeria i Tecnologia de Gas Natural Fenosa, ha asesenyalat la Integració de les TIC com "el gran canvi actual en el camp de l'energia". En aquest sentit ha defensat el paper de les les xarxes intel.ligents, com els centres de transformació automàtics, dispositius de la gestió de la demanda, de control i millora del flux elèctric. I ha dit que la finalitat era obtenir més eficiència i dotar de fiabilitat al subministrament.
La importància d'una xarxa intel·ligent està relacionada també amb la prestació de serveis a la mobilitat elèctrica. María Rosa Mora Marín, directora d'Innovació de Siemens ha presentat el projecte Green eMotion, una iniciativa europea amb 42 socis. Marín ha subratllat que l'electromobilitat ja s'ha demostrat tècnicament i ara caldrà de veure com es farà el seu desplegament "en què les TIC hi tindran un paper fonamental perquè xarxa ha de ser igual de fiable i proactiva".
Per la seva banda, Stephen R. Connors director del l'Analysis Group for Regional Energy Alternatives (AGREA) del MIT Energy Initiative ha parlat més genèricament tot apuntant que "la intel.ligència dels sistemes de gestió de l'energia ha d'estar enfocada en una visió a llarg termini". En termes semblants s'ha expressat José Arrojo director d'innovació i Tecnologia d'Endesa que ha concretat aquesta visió amb un exemple: "anem cap a l'internet de l'energia en què fins i tot una bombeta tindrà IP, per poder-la controlar des de la xarxa". També ha recordat que les xarxes intel.ligents permetran l'aparició de nous serveis per gestionar millor les demandes en un mix en què les renovables aniran adquirint més importància.
Nous materials
"Els materials marcaran el paradigma", ha sentenciat Jeffrey C. Grossman professor adjunt del Departament de Ciències Materials i Enginyeria de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. La seva ponència New Materials - Solar Capture & Storage ha posat en relleu els elements de la recerca puntera en nous materials per a millorar la captura i emmagatzematge d'energia a les plaques solars. El mètode consisteix en treballar en els enllaços químics a nivell molecular per assolir materials que són 100% renovables i no produeixen emissions. Jeffrey C. Grossman ha mostrat les futures possibilitats de cèl.lules solars amb forma cúbica, capaces de generar molta més energia que les cèl.lules planes.
El doctor Josep Carreras, cap del Grup d'il·luminació de l'IREC ha parlat sobre el Lightelligence Project, centrat en un nou prototip de LED. Carreras considera que que el futur estarà marcat "pel creixement del LED i altres tecnologies d'il.luminació, que hauran de substituir els models obsolets per garantir l'eficiència".
Renaixement hidroelèctric
Les tecnologies tradicionals -com l'aprofitament de l'aigua per generar energia- també tenen marge per incorporar la innovació. Així ho ha assenyalat Maryse François, vicepresidenta d' Alstom Hydro. Alstom té unes plantes hidroelèctriques de bombeig que permeten l'emmagatzemament. L'objectiu és la versalitilitat per servir millor la demanda. François ha explicat, que "només un terç de tot el potencial hidroelèctric del món està desenvolupat" i ha posat l'accent en la necessitat de veure el que això representaria, cas de portar-se a terme, per reduir les emissions de CO2 . En aquest sentit, ha explicat que la seva companyia s'està fixant especialment en l'energia marina o oceànica com el projecte Beluga 9, en fase de prova.
Gas Natural
El professor Robert C. Armstrong, director adjunt del MIT Energy Initiative ha reclamat un enfocament de solucions múltiples per al repte energètic. La raó per no abandonar cap de les opcions que se'ns presenten és perquè, al seu parer, "no podem confiar gaire en una política mundial de mitigació de les emissions".
De forma coherent amb aquest plantejament, Armstrong s'ha mostrat partidari d'avançar al mateix temps en tecnologies punteres però també d'aprofitar tot allò que ja tinguem al nostre abast. Aquest raonament el porta a defensar el gas natural com a "matriu energètica mundial en els propers 50 anys". Ha citat un estudi propi en què el gas apareix com una font "destinada a fer de pont en la transició cap a un escenari baix en carboni". En un dels escenaris contemplats a l'estudi, l'any 2035 el gas podria haver substituït el carbó.
Edificació
Emilio Miguel Mitre, director d'Afers Internacionals del Green Building Council España ha fet veure a l'auditori que el potencial més gran d'estalvi d'energia està en els edificis. Ha parlat de la relació del sector amb la crisi però li ha donat la volta tot dient que la crisi "és la gran força de renovació" i que la construcció ofereix "un gran potencial ambiental".
Mitre sosté que l'aplicació dels principis del bioclimatisme al parc d'edificis existent - aïllaments, climatització natural, energies renovables, autosuficiència- podria significar un canvi de gran magnitud, amb la condició que s'emprengués un pla de rehabilitació que en 40 anys hauria de posar a punt 16 milions d'habitatges. Segons Mitre això no només és viable sinó imprescindible per contribuir al mateix temps a la reducció de les emissions i a una necessitat social d'habitabilitat.
Arribar al mercat i a la societat
En el desenvolupament de la VI edició del Barcelona Global Energy Challenge s'ha constatat que les empreses van incorporant la innovació però no sempre a bon ritme. Diego Pavía, director executiu de KIC InnoEnergy -companyia orientada traslladar la tecnologies punteres al món dels negocis- ha manifestat que "a Europa som lents a l'hora de fer arribar la tecnologia al mercat". Pavía ha citat tres pilars de transferència de coneixement: institucions educatives, les empreses i els centres de recerca.
El professor Robert C. Armstrong ha explicat que el comès de la MIT Energy Initiative ,quan es va crear l'any 2005, va ser portar el que s'investigava cap al debat públic per poder incidir en les decisions polítiques.
Stephen R. Connors ha recordat que a hores d'ara els beneficis de les renovables són més que evidents i que la principal pregunta és com, quan i on fem la inversió donat el context de crisi. "Aquest és un dels gran reptes d'avui en el món de l'energia", ha dit. Connors ha donat una possible resposta a la pregunta formulada amb l'exemple del Green Islands Project que pretén dotar les Illes Açores d'un sistema energètic viable econòmicament basat en els recursos locals tot creant un model que es pugui extrapolar a altres àmbits insulars del món. El projecte és un punt de trobada entre agents locals, inversors, institucions acadèmiques i governamenals.
*La fotografia de portada correspon al projecte Green Islands Project
