Comença al Fòrum una intensa quinzena dedicada a la ciutat i als seus reptes de futur

Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004. Avui comencen al Fòrum 2004, els diàleg 'Ciutat i ciutadans del segle XXI', dirigit per Jordi Borja; i 'Espai Urbà col·lectiu: noves perspectives', dirigit per Jean-Louis Cohen i Lluís Hortet, de la Fundació Mies van der Rohe. Amb aquest bloc, que durarà fins diumenge, 12 de setembre, s'obre una quinzena en la qual la ciutat i la reflexió sobre la ciutat tindrà un paper preminent al Fòrum. De fet, la setmana vinent, del 13 al 17, el recinte del Besòs acull el Fòrum Urbà Mundial, organitzat per l'agència de l'ONU, UN-Habitat. La reflexió que proposa el diàleg 'Ciutat i ciutadans del segle XXI' és sobretot conceptual. Es vol anar més enllà dels casos pràctics -tot i que no s'obliden, naturalment-, per intentar bastir un ideari adaptat als nous temps, i als nous reptes. L'urbanista Jordi Borja apunta en la presentació del diàleg que 'els problemes persisteixen, s'agreugen; als vells dèficits, a les injustícies històriques, als desequilibris heretats, s'hi afegeixen els nous desafiaments derivats de la globalització'. Els problemes que han d'afrontar les ciutats són, segons el mateix autor, el multiculturalisme i les exclusions; la inseguretat i la desocupació; la dilapidació del sòl i el desenvolupament poc sostenible; l'atomització individual o comunitària i la governabilitat confusa i ineficaç. El Fòrum Universal de les Cultures 2004 aspira a tractar aquests temes mitjançant la creació d'una gran plataforma de diàleg entre els ciutadans i les diferents institucions, tècnics i gestors. El diàleg 'Ciutat i ciutadans del segle XXI', proposat en aquest marc, es dividirà en els diàlegs següents:

- El segle XX contempla el segle XXI - Urbanisme i poder - Arquitectures contra les ciutats? - Pors i desitjos a la ciutat - La ciutat conquerida

Els diàlegs, que comptaran amb la presència d'arquitectes i acadèmics de gran prestigi com ara Oriol Bohigas, Dominique Perrault, Manuel de Solà-Morales o Frank Gerhy, volen ser innovadors, i, segons Borja, 'situar-se fora del discurs institucional o acadèmic establert i, en la mesura que sigui possible, estimular idees i accions transformadores'. Pel que fa al diàleg 'Espai urbà col·lectiu', que també comença avui, la perspectiva és sensiblement diferent. En aquest cas, es busca la reflexió sobre 'les contradiccions de les ciutats contemporànies. Aquests espais, condicionats per les disputes pel control entre les institucions públiques i les empreses privades, ofereixen als urbanistes i arquitectes múltiples oportunitats de portar a terme projectes'. Cinc taules rodones, obertes a dirigents polítics, estudiosos, crítics i professionals provinents d'uns horitzons geogràfics extraordinàriament amplis, propiciaran un debat sobre les principals qüestions referides a la creació i a la gestió d'espais urbans col·lectius. Aquest intercanvi hauria de contribuir a l'elaboració d'estratègies alternatives que ajudin a concebre una nova urbanitat, apunta Jean-Louis Cohen, director. Cohen, que actualment compagina la seva activitat docent a l'Institut Français d'Urbanisme de la Université de Paris-8 i l'Institute of Fine Arts de la New York University, s'ha referit, en la presentació del diàleg, a la tradició urbanística de la ciutat de Barcelona, amb plans d'expansió urbana, com el de l'Eixample, i projectes de renovació de primer ordre, com el del front marítim i el del Poblenou, i ha afirmat que «la política urbana que ha dut a terme Barcelona en l'últim quart de segle converteix aquesta ciutat en el millor lloc per parlar dels temes que es tracten en aquesta trobada». Cohen ha mostrat el seu interès, especialment, per la relació entre els àmbits privat i públic de l'espai urbà. «Abans al París de 1939 hi havia un bar per cada 67 persones adultes, el bar era l'espai de socialització per excel·lència. Avui l'espai públic ha robat aquest caràcter als antics bars. A Marràqueix hi ha places que il·lustren perfectament aquesta idea de combinació de l'espai urbà com a espai de trobada entre l'àmbit públic i el privat», ha afirmat. Cohen també ha criticat l'espectacle en què s'han convertit alguns ciutats: «És cert que Barcelona ha esdevingut una mena de Gaudilandia amb turistes que omplen el passeig de Gràcia per veure La Pedrera. Els polítics d'algunes ciutats, i Barcelona n'és una, col·leccionen arquitectures de la mateixa manera que els museus d'art modern col·leccionen obres d'art de Miró i Picasso». [ Més informació ]