Font: La Directa
Més de 12.000 indígenes, camperoles i membres de sectors populars estan sostenint mobilitzacions socials des de fa més d’una setmana, l’anomenada Minga. Entre les reivindicacions, exigeixen el compliment dels acords de pau firmats entre l’Estat i les FARC, en un país on, des d’inicis de 2019, el Govern ha sigut testimoni passiu d’almenys 30 assassinats de lideresses socials.
La Minga per la Defensa de la Vida, el Territori, la Democràcia, la Justícia i la Pau començava el passat 10 de març al nord del departament del Cauca. Amb el bloqueig de la panamericana, una de les principals vies del país que connecta amb l’Equador, més de 12.000 indígenes, camperoles i membres de sectors populars, principalment rurals, d’almenys sis departaments ja han superat la setmana de mobilització social. Cura, protecció i defensa de la “nostra Mare Terra”, garanties per la vida i els drets humans, desmuntatge del paramilitarisme i de l’Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD) a Colòmbia, aturada de la guerra com a imperatiu ètic i polític i com a única possibilitat de futur per a Colòmbia, compliment dels acords firmats entre l’Estat i les FARC, restabliment de la taula de diàlegs amb l’ELN i reconeixement del col·lectiu camperol com a subjecte de drets, són algunes de les reivindicacions principals.
Segons l’exconsellera del Consell Regional Indígena del Cauca (CRIC), Emilse Paz, és alarmant la situació de “les lleis regressives als drets col·lectius ètnics”. “Es fa necessari defensar la vida dels pobles, de l’aigua, de la naturalesa”, afegeix. Óscar Salazar, líder camperol portaveu del Procés d’Unitat Popular del Sud Occident colombià (PUPSOC) assegura que “el més central està a qüestionar les polítiques de l’Estat i la situació d’inconstitucionalitat en què es troben”. Segons el camperol, membre de la Marxa Patriòtica, el govern actual està sent “una punta de llança de les polítiques gringues davant l’agressió a Veneçuela”, està frenant totes les “limitacions per poder imposar la política extractivista, desconeixent polítiques constitucionals: per exemple, desfinançant silenciosament les consultes populars”. Fent memòria regional, cada dos o tres anys el Cauca celebra grans mobilitzacions socials amb bloquejos de les vies, en aquesta ocasió però, la força rau en la capacitat d’unitat –habitualment impossible o molt difícil- entre organitzacions indígenes i camperoles que pot fer que aquesta Minga aviat agafi un caràcter nacional.
Podeu llegir l'article complert aquí.
