[CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE] L'aplicació de dues normatives crucials

Dues grans normatives regulen avui a Catalunya l'aplicació dels criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis: el Decret d'Ecoeficiència, aprovat pel govern català el passat febrer i en vigor des del 16 d'agost; i el Codi Tècnic de l'Edificació, promogut pel govern espanyol el març passat (aquest 29 setembre entren en vigor de forma obligatòria les exigènci­es d'estalvi energètic) tot i que no s'aplicarà en la seva totalitat fins el març del 2007. Aquestes dues legislacions són diferents però complementàries i tenen com a objectiu prioritari reduir les emissions de CO2 en un 28%. Amb l'aplicació de les mesures consignades a les normatives, es regularà la construcció de tots els edificis nous i la rehabilitació dels existents, tant els destinats a habitatges com els d'ús comercial, docent, sanitari esportiu, industrial o sociocultural. A més, introdueixen elements nous sobre materials i tècniques de construcció per a assolir edificis més segurs i eficients des del punt de vista energètic i estableix requisits que abasten des de la funcionalitat fins als relatius a la seguretat i habitabilitat.

El Decret d'Ecoeficiència aprovat el 14 de febrer passat, per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya entrarà en vigor el mes d'agost d'enguany. Aquest decret regula l'adopció de criteris d'ecoeficiència i ambientals als edificis de Catalunya i té entre d'altres reptes la unificació dels criteris de revisió que s'apliquin als edificis ja construïts i el seguiment de la implementació en els nous, per la qual cosa compta amb la plena col·laboració dels col·legis professionals implicats. A partir d'ara, tots els edificis hauran de passar una ITV per validar les mínimes condicions que els permet ser edificis sostenibles. Els paràmetres ambientals en què vol fer incidència el Decret són:

1. Ús eficient de l'aigua: Els edificis hauran de disposar de doble xarxa de sanejament, que permeti separar les aigües pluvials de les residuals i de dispositius d'estalvi d'aigua com aixetes de baix consum i mecanismes economitzadors d'aigua per a les cisternes dels vàters. 2. Estalvi energètic: Es pretén que els edificis siguin productors d'almenys una part de l'energia que consumeixen tot incorporant les fonts renovables dins el mateix immoble. Quan la demanda diària de l'edifici sigui superior a 50 litres serà necessària una contribució mínima obligatòria d'aigua calenta sanitària generada per energia solar tèrmica, en funció de la comarca on s'edifiqui. Per a aquesta finalitat s'ha establert un grau d'exigència per a cada unitat territorial comarcal en relació a la insolació que rep habitualment. També es pretén augmentar l'eficiència energètica de cada edifici reforçant els aïllaments en façanes i cobertes. 3. Materials i sistemes constructius: Tot edifici haurà d'obtenir una puntuació global mínima de 10 punts, com a resultat de sumar les 18 solucions constructives del decret. Gairebé totes s'han d'incorporar en fase de disseny: façanes i cobertes ventilades o enjardinades, aprofitament de llum natural, incorporació de detectors de presència en enllumenat comunitari, mesures per incrementar l'aïllament tèrmic i acústic, ventilació encreuada o reaprofitament d'aigües pluvials. Altres solucions incideixen més en la pròpia naturalesa dels materials de construcció, com la reutilització de residus petris generats en l'obra, l'adopció de solucions amb sistemes preindustrialitzats, o la utilització de productes amb contingut de materials reciclats. També fent referència als materials, el Decret obliga a incorporar una família de productes amb distintiu de qualitat ambiental. 4. Selecció de residus: En la fase d'obra s'obliga a la incorporació des del projecte executiu d'un Pla de gestió de residus i a la definició de les operacions de destriament o recollida selectiva. Pel que fa a la fase d'ús dels habitatges, es demana que hi hagi un espai fàcilment accessible al seu interior, que permeti la separació de lesfraccions d'envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper i cartró, i rebuig.

Tots aquests paràmetres hauran d'estar contemplats tant en el projecte bàsic d'un edifici, com en el projecte executiu i hauran de recollir les dades que demostrin que compleixen els paràmetres que estableix el Decret, així com recomanacions adreçades als usuaris, referents al manteniment. Tot això formarà el Llibre de l'Edifici, un aspecte nou d'aquest decret. Per a l'elaboració del decret, la Generalitat ha comptat amb la col·laboració d'entitats que formen el Consell Assessor de l'Habitatge de Catalunya, com les associacions municipalistes, sindicats i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Codi Tècnic de l'Edificació El Ministeri d'Habitatge després d'un procediment de participació molt ampli que va comptar amb la col·laboració de més de 800 experts, organismes, Comunitats Autònomes i corporacions locals, va aprovar el 17 de març el Nou Codi Tècnic de l'Edificació, que ja ha entrat vigor parcialment i que a partir del març de 2007 serà plenament operatiu. Mentrestant s'estan homologant l'antic codi amb el nou i amb el Decret d'Ecoeficiència. Una primera part d'aquest codi defineix el contingut, objecte i àmbit d'aplicació del projecte i els anomenats "Documents Reconeguts". En aquests documents és on es recolliran les innovacions tecnològiques en termes de construcció sostenible de tots els experts on es certificaran i validaran permetent la construcció de l'obra. La segona part està formada per una sèrie de "Documents Bàsics" on es recullen les exigències que han de complir els edificis. Aquestes exigències fan referència a:

1. Seguretat estructural: la nova regulació de les estructures d'edificis inclou qüestions relacionades amb les bases de càlcul, l'edificació, els fonaments, les estructures d'acer i les de fusta, que han de comptar amb certificat de fusta sostenible. 2. Seguretat en els incendis: s'estableixen mesures per a impedir la propagació d'un incendi, tant interior com exterior a l'edifici; es facilita l'evacuació d'ocupants de l'edifici en condicions de seguretat; es preveu la instal·lació de sistemes de detecció, control i extinció; es millora la intervenció dels bombers i es regula la resistència al foc de l'estructura. A més, s'estableixen les condicions de reacció i resistència al foc que han de complir els elements constructius. 3. Seguretat en el seu ús: es regulen els riscos d'accident més freqüent en els edificis com les caigudes per relliscada, els accidents derivats d'una il·luminació inadequada o els derivats de la presència de vehicles en moviment. Aquest apartat promou dissenys diferents als habituals que provocaven un risc major d'accident i caigudes com les baranes inadequades o inexistents, els sòls excessivament relliscosos o les escales amb un disseny inadequat. 4. Salut, higiene i protecció del medi: en primer lloc aquest apartat pretén disminuir el nombre de problemes de patologia per humitat a causa del mal disseny constructiu i manteniment de sòls, murs enterrats, façanes i cobertes. Igualment que en el Decret, contemplen mesures estalviadores d'aigua amb un disseny adequat i actualitzat de les seves instal·lacions. En quant a l'aire, es regula la seva qualitat establint unes bones condicions de ventilació, amb la sortides de fums i gasos de la combustió per les cobertes dels edificis i tenint en compte la compatibilitat amb l'estalvi d'energia i l'atenuació acústica. Així, haurien d'instal·lar-se ventiladors o aspiradors hídrics en els edificis per a la seva ventilació i detectors de diòxid de carboni en garatges de més de 30 metres. Finalment, aquest document també s'ocupa dels problemes de salubritat i ambientals ocasionats per la mala gestió i falta de reciclatge dels residus ordinaris, tot facilitant la recollida porta a porta i mitjançant sistemes més sostenibles. 5. Eficiència energètica: les exigències energètiques bàsiques per així fer un ús racional de l'energia necessària per a la utilització dels edificis són: limitació de la demanda energètica, on s'estableixen els valors límit per als tancaments dels edificis (façanes, vidres, cobertes, etc.); eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació, on es fixen per primera vegada en la normativa espanyola, uns requisits a complir per aquestes instal·lacions sobretot per a edificis del sector terciari; l'exigència relativa a la contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària en funció del volum diari previst d'aigua calenta demandat (que variarà entre un 30% i un 70%); la contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica, que estableix que en els nous edificis del sector terciari d'una determinada superfície (en el cas de les oficines, per exemple, per sobre de 4.000 m2, una part de les necessitats elèctriques siguin cobertes per energia solar generada per una instal·lació fotovoltaica).

Amb aquesta nova manera de veure els edificis d'una manera integradora, observant l'impacte ambiental des que neix fins a la seva utilització, i mort, aquestes dues normatives permetran que d'una manera gradual aquest impacte vagi disminuint i que les emissions de gasos hivernacles arribin a una mínims acceptables i congruents amb els compromisos de Kyoto.