18/01/2008 - 00:00
El model energètic català és altament dependent del petroli. Així doncs, l'actual encariment d'aquest combusitble i el previsible esgotament de les reserves col·loca Catalunya en una situació molt delicada. A aquesta dada se li suma el fet preocupant que el país importa fins al 96% de l'energia que consumeix.
Aquestes dades i moltes més conformen l'Anàlisi del Metabolisme Energètic de l'Economia Catalana (AMEEC), que van presentar conjuntament dimecres 14 de gener el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) de la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans.
L'estudi neix d'una petició que va fer fa tres anys Josep Bargalló quan era conseller primer de la Generalitat. L'objectiu: conèixer la realitat del model energètic català per apuntar les debilitats i proposar solucions.
Durant la roda de premsa de presentació de l'AMEEC, el president de l'IEC, Salvador Giner, va expressar que confia que el document esdevingui un referent per als experts i per als que prenen les decisions polítiques: 'Espero que la Generalitat i els investigadors treballin sobre aquest document. Algunes vegades anteriors, documents interessants s'han quedat en calaixos a Catalunya, i això no pot ser'.
En nom del Govern català, el conseller del CADS Marcel Coderch, va aportar algunes dades que mostren la imminència d'iniciar una reflexió del model energètic: quan van començar a elaborar l'estudi, el barril de petroli costava entre 40 i 50 dòlars. Aquest Nadal ja ha arribat als 100 dòlars. La voluntat, va assegurar Coderch, no és d'alarmar, sinó de començar a pensar què podria passar en el futur amb l'energia i quines polítiques s'haurien de fer si el canvi previst arriba.
A la roda de premsa també hi va participar el president del Consell Assessor del CADS, Gabriel Ferrater, que va apelar directament als mitjans de comunicació, de qui espera que contribueixin a difondre adequadament el debat necessari sobre el model energètic. Per Ferrater la situació és preocupant per l'elevat grau de dependència exterior energètic de Catalunya: 'Calen polítiques per fer-hi front'.
Dades per reflexionar
A la roda de premsa també hi va participar Jesús Ramos Martín, economista i doctor en Ciències Ambientals per la UAB, que ha estat el coordinador de l'AMEEC. Aquest anàlisi recull dades entre l'any 1990 i 2005. D'aquesta manera, exliquen quin és el model de creixement econòmic a Catalunya i apunta la tendència que segueix.
De la diversitat de dades que aporta l'estudi, Ramos va voler destacar:
- Creixement del consum energètic En els últims anys, el consum d'energia primària ha crescut un 60% a Catalunya. El país s'ha anat apropant al consum d'energia per càpita de la mitjana europea i està arribant a valors dels països del nostre entorn. Jesús Ramos va advertir que ara toca fer una reflexió per no superar-los. - Ineficiència energètica L'economia ha esdevingut menys eficient en l'ús de l'energia. Estem convergint amb la mitjana de la UE, però la resta de països europeus actualment estan en un procés invers perquè ells estan millorant l'eficiència. - Consum d'energia primària El sector que consumeix més energia primària és, precisament, el de transformació energètica. En segon lloc, el 1990 hi havia la indústria, però el 2005 l'havia substituït el transport (un 25% del qual és transport de material de construcció). Aquestes dades són molt rellevants perquè indiquen la tendència del model de creixement de Catalunya. - Dependència dels combustibles fòssils L'AMEEC ha constatat que Catalunya és altament dependent dels combustibles fòssils. Ho demostra el fet que el 50% de l'energia consumida és petroli, el 26% gas natural (és el que més ha crescut) i el 20% energia nuclear. Catalunya té un dels graus de dependència en matèria energètica de l'exterior més elevats d'Europa. La dependència del petroli, va reflexionar Ramos, és especialment preocupant pel moment actual en què el barril arriba als 100 dòlars. Això vol dir que ens haurem de gastar més diners per proveir el país de l'energia que necessita per funcionar. A més, s'hi ha de sumar la preocupació pel fet que els combustibles fòssils estan associats a riscos geopolítics. D'acord amb aquestes dades, el coordinador de l'informe assegura que 'estem pitjor preparats que altres economies davant del creixement dels preus del petroli'. - Dependència energètica de l'exterior Produïm el 4% de l'energia que consumim (la dada no té en compte l'energia produïda a les centrals nuclears, ja que han d'importar la matèria prima de fora). - Energies alternatives Per contrast amb la dependència dels combustibles fòssils, la contribució energètica que fan les energies renovables a Catalunya és molt petita: el 14% del total. Una alternativa al petroli del que cada cop es parla més són els agrocombustibles. Segons l'estudi, però, no hi ha prou terra per conrear la matèria prima necessària per donar resposta al 12% de biocombustibles que el Pla de l'Energia de Catalunya preveu que s'ha de consumir el 2015. Això vol dir que s'hauran d'importar. - Incompliment dels acords de Kioto Les emissions de CO2 han crescut al territori català un 60% entre 1990 i 2004. Per tant, va constatar Jesús Ramos, 'estem molt lluny de complir els compromisos de Kioto'. Aquest conjunt de dades dibuixa un model energètic a Catalunya molt centralitzat, amb els centres productius d'energia allunyats de l'àrea principal de consum i unes centrals nuclears que s'haurien d'anar tancant progressivament d'acord amb el pla de l'energia (ja que no hi ha solució a llarg termini per als residus nuclears).Propostes d'actuació Ens trobem, doncs, davant d'una realitat energètica que caldria transformar de cara al futur si es vol garantir el subministrament energètic necessari a un cost assequible. Per Ramos, les polítiques s'haurien d'encaminar cap a potenciar el transport públic, fomentar mesures d'estalvi i eficiència energètica, promoure l'ús d'energies renovables, fomentar una nova cultura energètica, augmentar el grau d'autoabastament energètic, reduir la dependència del petrolic, canviar el model energètic cap a un sistema de cogeneració d'alta eficiència i amb una generació més propera als punts de consum, promoure la recerca, vincular les polítiques de canvi climàtic i energètiques i crear l'Agència Catalana de l'Energia.
Adjunt | Mida |
---|---|
[ notícies publicades ] | 20.95 KB |