[CRÒNICA] Canvi climàtic: Viatge al camp negacionista

Bush ja va assumir implícitament que calia reduir les emissions de CO2, Rajoy va haver de reconèixer de forma vergonyant que l'havia vessada amb les seves famoses declaracions, el debat del canvi climàtic està tancat? Doncs hi ha gent que pensa que no. L'ARP, Societat per l'Avanç del Pensament Crític, continua resistint-se a les evidències científiques. Aquesta era si més no la voluntat que es notava darrera el minicicle de conferències 'dues visions del canvi climàtic' celebrat al centre cívic La Magòria del barri de Sants de Barcelona. Per una banda, el biòleg Jordi Bozzo, Doctor en Biologia i investigador a la Fundació Clínic de Barcelona defensava 'Un enfocament escèptic sobre el catastrofisme associat al canvi climàtic actual'. L'endemà el meteoròleg Jordi Mazon, professor del Departament de Física Aplicada de la UPC, va tractar de demostrar les 'Evidències d'un canvi de clima'. El fet que ambdues fossin consecutives i no coincidint ambdós científics va impedir una confrontació d'arguments amb igualtat d'oportunitats. Igualtat de fet molt difícil, si és té en compte que Mazon venia avalat pel conjunt de la comunitat científica, i l'encàrrec de Bozzo era precisament desmentir-la. Per fer-ho va utilitzar arguments tècnics impecables, de fet ambdues intervencions van ser pràcticament coincidents a l'hora d'explicar la història del clima del Planeta. Però és clar, les interpretacions en el moment d'explicar els fenòmens actuals van diferir totalment. Mentre Bozzo afirmava que 'no hi ha relació entre CO2 i canvis en el clima', Mazon mostrava una rigorosa prudència durant tota la seva ponència i es remetia constantment a les opinions científiques majoritàries. Però Bozzo va trobar les fórmules per evitar el complicat escull que significa ser de l'opinió minoritària. La primera barrejant l'alarmisme mediàtic amb la rigorositat científica, citant titulars sense preguntar-se si l'autor de l'informe estaria d'acord amb el periodista. La segona tècnica va ser la típica teoria de la conspiració. Tot i mostrar-se prudent i reconèixer no saber el perquè 'd'aquesta farsa', Bozzo va llegir dues cites de premsa per culpar els mitjans que 'no saber viure sense catàstrofes' i acusar l'ONU de ser 'la guineu cuidant les gallines'. Però va ser més notable encara el que no va dir, com per exemple que fins ara les úniques conspiracions descobertes han estat les dels científics negacionistes que estaven pagats per la indústria petrolera. O les conseqüències socioeconòmiques: com es pot intentar compara el clima actual amb el de l'edat mitjana i oblidar-se d'explicar que llavors Holanda es trobava sota les aigües o que no existien els deltes asiàtics on avui hi viuen milions de persones? Ningú va preguntar-ho, però és que el públic ja venia, en gran part, convençut. La gràfica misteriosa També hi va haver, però, una divergència en les dades 'pures i dures' que fa reflexionar sobre la importància de les fonts. L'augment de temperatura del segle XX és causat per l'augment de CO2 o per l'activitat de les taques solars? Mazon va mostrar una gràfica en que a partir dels anys 70 la línia de la temperatura es desacoplava de l'activitat solar i volcànica, i només es podia explicar per la influència dels gasos d'efecte hivernacle, la línia dels quals -sumada a les de causes naturals- quedava perfectament acoplada a les temperatures. El dia abans Bozzo havia mostrat una gràfica similar però on la línia que es desacoplava era la de les concentracions de gasos, mentre que temperatures i activitat solar anaven clarament parelles. Per a cada un dels conferenciants, aquestes eren les dades de 'l'evidència', però quina s'equivocava? L'únic que sabem és que la gràfica de Mazon provenia de l'IPCC, 'un conjunt de científics, alguns dels quals els conec, que em generen una confiança total', va explicar, i en la vàlua dels quals hi ha un consens unànime. Com això era el segon dia i Bozzo no estava present no es va saber la font de la seva gràfica. En aquest moment va ser quan es va notar més que el model de les dues conferències separades era desencertat.