Debat sobre les mancances dels consells municipals durant la seva primera trobada

En el marc del Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local s'ha organitzat la primera Trobada de Consells Municipals, on s'ha presentat l'estudi 'Els consells de medi ambient i sostenibilitat de la província de Barcelona' i s'han debatut el diagnòstic i les propostes que fa per millorar el funcionament d'aquests espais. L'estudi s'ha fet a partir de 20 experiències de participació en l'àmbit del medi ambient i la sostenibilitat en municipis de diferents característiques de la província de Barcelona. Les encarregades d'elaborar-lo han estat Cristina Valls i Irene Lop. L'informe s'ha impulsat amb l'objectiu de reflexionar sobre els espais estables de participació on diferents actors debaten i fan propostes sobre la sostenibilitat als municipis. A la presentació, Cristina Valls ha exposat la diagnosi que han fet a partir dels consells municipals estudiats i també un recull de propostes per resoldre les principals mancances que han detectat. A partir d'aquestes consideracions, els assistents a la trobada -majoritàriament vinculats a consells municipals, bé com a representants de les institucions públiques o bé com a entitats participants- han valorat les conclusions de l'informe a partir de les pròpies experiències i han fet propostes de modificació d'alguns textos, que s'han consensuat i incorporat al document final. Diagnosi de la salut dels consells municipals Després d'haver entrevistat els tècnics i altres persones vinculades als 20 consells que s'han estudiat, les coordinadores han elaborat una diagnosi global de la situació que resumeixen en sis punts:

1.Els consells acostumen a ser espais poc flexibles i impermeables i els temes que es porten a debat no sempre són rellevants i estratègics. 2.Els consells són espais majoritàriament informatius on sovint no s'aconsegueix crear espais reals de deliberació. 3.Els consells compten amb recursos humans insuficients per a la seva gestió i dinamització. 4.Els participants tenen poc coneixement de la incidència real del treball del consell en les polítiques de medi ambient. 5.El compromís dels participants disminueix amb el pas del temps i manca de representativitat dels mateixos (sobretot entitats), i per tant també disminueix la implicació de la societt civil en les polítiques de medi ambient i sostenibilitat. 6.Els consells no es consideren canal estratègic i preferent de l'administració en el disseny de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat del municipi.

Davant d'aquesta perspectiva de la situació dels consells, molts dels assistents a la trobada pensen que les conclusions són massa dures i que no valoren prou la feina positiva que fan aquests espais de participació. Davant d'aquestes observacions, Cristina Valls ha remarcat que la contextualització prèvia ja incorpora una valoració del paper que fan els consells i explica que la diagnosi és una eina que serveix per avaluar els problemes i, a partir d'aquí, treballar per resoldre'ls. Propostes de millora A partir de la diagnosi, la coordinadores han elaborat un conjunt de propostes per fer dels consells municipals unes eines més efectives i dinàmiques. Després de la lectura que cada una de les propostes, s'ha generat un davant entre els assistents que han fet propostes alternatives al redactat original, algunes de les quals s'incorporaran a l'estudi:

1. Promoure els consells com a espais de participació oberts (que permetin la participació a totes les entitats del municipi, sectors socials, econòmics, polítics i a qualsevol persona interessada a participar) amb uns estatuts més flexibles per aconseguir una representativitat de tots els sectors de la població i de la pluralitat d'interessos afectats per les polítiques de sostenibilitat. 2. Facilitar que els consells siguin espais interrelacionats amb altres estructures participatives del municipi, i que s'emmarquin en una estratègia participativa global que impregni l'acció de govern de l'Ajuntament. 3. Crear, a l'inici de cada legislatura, un marc deliberatiu mitjançant la definició i priorització dels temes a treballar en el consell, comptant amb la participació dels membres del consell. Aquest punt ha generat força debat perquè els assistents consideren que cal donar a aquests espais poder per decidir els temes que volen treballar. Així doncs, s'ha reescrit el text, que finalment ha quedat: 'El consell ha de decidir els temes a tractar i ha d'estructurar la manera de debatre'ls' 4. Garantir les condicions que fan possible la deliberació, redefinint l'objectiu dels plenaris i dels grups de treball, revisant la freqüència de reunions i donant estabilitat a les trobades i proporcionant informació exhaustiva i plural abans d'iniciar els debats. 5. Comptar, a les sessions plenàries dels consells, amb la presència d'actors rellevants, representants polítics i tècnics, imprescindibles per introduir matisos en les deliberacions sobre accions de govern. 6. Potenciar la visibilitat dels consells a la ciutadania, donant a conèixer els seus objectius, els temes que tracten i els resultats del seu treball utilitzant diversos canals comunicatius. 7. Incrementar el suport als consells introduint eines de dinamització dels debats i facilitant la formació dels responsables i tècnics dels consells en matèria de participació ciutadana. En aquest punt s'ha acordat d'ampliar les persones que reben la formació a tots els integrants dels consells, ja que es considera que adreçar aquesta eina a tothom pot millorar les dinàmiques de participació en aquests espais. Alguns assistents han volgut alertar, però, que aquestes eines de dinamització no comportin una actitud de tutela paternalista de l'administració amb les persones que participen als consells. 8. Fer dels consells espais reals de participació, on es discuteixen temes sobre els quals els participants tinguin capacitat d'influència i on es tinguin en compte els debats i propostes que es puguin generar. Per la majoria de participants, aquest darrer punt inclou un concepte difícil de concretar que és la 'capacitat d'influència'. En aquest sentit, alguns dels que han pres la paraula han valorat que hi ha un problema de fons que és que majoritàriament els governs locals no estan d'acord amb les propostes que fan els consells i, per tant, no les apliquen. Així doncs, la proposta és que els consells aconsegueixin la complicitat de la ciutadania per tenir més capacitat d'influència en els governs. Finalment, els participants han volgut incloure un nou punt sobre un tema que ha centrat el debat en diversos moments de la trobada: 9. Qualsevol cosa que es discuteixi en el consell ha de comportar un pronunciament dels responsables polítics.

A la presentació de l'informe també hi ha intervingut Joaquim Brugué, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, que ha reconegut que encara hi ha molts problemes que dificulten una major participació ciutadana en els processos de debat públics. Per afrontar aquestes dificultats, el govern català es compromet a un canvi organitzatiu que requerirà d'un disseny institucional adequat, dotar els processos participatius de majors recursos i construir la confiança entre les diverses que es volen implicar.