12/12/2004 - 00:00
El massís del Puigsacalm, sota el qual discorre el túnel de Bracons, ja ha entrat definitivament dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (Pein). Tot i que ja figurava en la llista des de 1992, la Generalitat va aprovar aquest dimarts la delimitació del paratge, englobat en una macroàrea de protecció situada entre tres comarques. Aquest espai protegit aplega 15.000 de les 28.000 hectàrees de Pein que acaba de ratificar el Govern, que poc a poc va desencallant l'aplicació pràctica de la figura més bàsica de protecció dels paratges catalans.
El paratge natural que formen el Puigsacalm i les serres de Bellmunt, Santa Magdalena i Milany és el més ampli que s'ha delimitat en aquesta ampliació del Pein. Inclou terrenys de tres comarques: el Ripollès, la Garrotxa i Osona. En aquesta última comarca s'hi troba un dels seus monuments més emblemàtics, el castell de Savassona. L'extrem més oriental del paratge passa just per damunt del controvertit túnel de Bracons.
Però aquesta no és l'única àrea que s'ha delimitat definitivament i que ja forma part del Pla d'Espais d'Interès Natural. Les altres, més petites, també obtindran un cert estatus de protecció. És el cas de les 3.800 hectàrees de l'espai de Gelada i Naut Aran, situat al límit nord del parc d'Aigüestortes, entre el Pallars, la Ribagorça i l'Aran. Entre els paratges que entren al Pein també hi trobem el de la serra de Castelltallat, el Miracle, la muntanya de Sal de Cardona, la riera de Navel i la vall del Llobregós. Té 7.000 hectàrees i se situa entre el Bages, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà. Una altra zona és la muntanya de Montserrat, amb un miler d'hectàrees a cavall entre l'Anoia, el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
El Govern de la Generalitat també va aprovar, aquest dimarts, la delimitació del Pein de l'Estany de Banyoles. Té poc més d'un miler d'hectàrees i engloba tota la conca lacustre, incloent espais com el Clot d'Espolla o el salt de Martís. Tot i figurar dins la llista del Pein, des de diferents sectors s'ha reclamat nombroses vegades que l'estany obtingui algun dia la declaració de parc natural. No obstant, aquesta proposta encara no ha trobat el consens adequat per prosperar.
El Pein busca la seva raó de ser
El Pein consta de 145 espais d'arreu del territori que són, segons la Generalitat, 'representatius de l'àmplia varietat d'ambients i formacions que es troben a Catalunya, des de l'alta muntanya a les planes litorals, i dels boscos eurosiberians als erms semidesèrtics'. De fet, el 21% del territori català està integrat dins el Pein, la figura de protecció més bàsica que preveu, des de 1992, la legislació catalana.
Amb aquestes ratificacions i delimitacions defintives es va donant resposta, poc a poc, a les demandes dels grups ecologistes. Les queixes sobre la utilitat pràctica del Pein han estat moltes en els últims anys, ja que l'administració no ha acabat de trobar les vies per treure suc de la protecció que suposa. Ja el 1999, l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) denunciava que, set anys després de la seva creació, el Pein no havia deixat 'altra empremta al territori que uns límits dibuixats als plànols de l'Institut Cartrogràfic'.
Durant els últims anys s'estan aprovant en comptagotes els plans de protecció i delimitació de cadascuna de les zones que en formen part. Cadascun dels plans ha de ser específic, parant esment a les peculiaritats del paratge i als seus usos tradicionals. Aquest fet ha fet que s'endarrerís la redacció dels plans i que, a la pràctica, en molts dels paratges no s'hagi notat altre canvi que la instal·lació de cartells anunciatius.
Extret de La Malla.
