Per als experts internacionals reunits a la Cimera Rio +20, l'augment progressiu del preu dels combustibles fòssils i les previsions del seu esgotament en les pròximes dècades, ens indiquen la necessitat d'una ràpida transició global cap a les energies renovables. No obstant això, les mesures per fer realitat aquesta transició són cares, i per tant, el repte global és considerable: com finançar una transició mundial cap a la sostenibilitat?
La Cimera de Rio +20 no ha aportat una resposta precisa a aquesta pregunta. De fet, la declaració final "The future we want" no aborda cap acord global sobre un aspecte clau: els mecanismes de finançament de les polítiques de sostenibilitat.
Tanmateix, un cop finalitzada la Cimera de Rio+20, el debat sobre el finançament de la sostenibilitat global continua ben viu en el món acadèmic i polític. Investigadors del CREAF, del CSIC i de la Universitat de Groningen (Holanda), han publicat un article a la revista científica Energy Policy que proposa mecanismes de finançament per fer realitat una economia sostenible. L'estudi ‘The world at a crossroads: Financial scenarios for sustainability' quantifica els fluxos globals del sistema financer i els contrasta amb els costos associats a una transició mundial cap a les energies renovables en els diferents escenaris proposats pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Els costos anuals per fer realitat una societat impulsada en un 70% per energies renovables, l'any 2050, son de 0.6 bilions de dòlars anuals. Això equival aproximadament a un volum igual a la meitat del PIB espanyol (1.4 bilions de dòlars). Així mateix, l'estudi ha analitzat dos mecanismes principals que podrien finançar una transició global cap a una economia sostenible. En primer lloc, una taxa global o regional del 0.05% en totes les transaccions financeres, i en segon lloc, un augment en l'emissió de reserves (Drets Especials de Gir) per part del Fons Monetari Internacional (FMI).
Sobre la primera mesura, els experts afirmen que aplicar una taxa global del 0.05% a les transaccions financeres podria aportar els fons requerits per finançar el desplegament global de les energies renovables. De fet, aquesta taxa podria aportar, anualment, uns recursos econòmics de 1.2 bilions de dòlars (una suma equivalent al 85% del PIB espanyol). Els diners obtinguts d'aquesta taxa podrien cobrir els costos anuals del desplegament global de les energies renovables (0.6 bilions $), els costos anuals d'eradicar la fam al món (0.15 bilions $) i els costos globals de preservar la biodiversitat i els ecosistemes (0.3 bilions $).
D'altra banda, l'article revisa també un ventall d'accions suplementàries necessàries per fer efectiu un canvi global cap a la sostenibilitat. Inclou, per exemple, incrementar la regulació i quantificació dels productes financers, crear un fons global per a l'estabilitat financera, eliminar els subsidis al consum de petroli, restringir els fluxos als paradisos fiscals, finançar plans nacionals per a l'eficiència energètica i les energies renovables, gestionar de forma contra-cíclica el fons de reserves per part del Fons Monetari Internacional o crear un tribunal per a la reestructuració i cancel·lació dels deutes estatals i la identificació de deutes il·legítims.
Cal fomentar el consens en l'àmbit acadèmic, científic i ciutadà sobre les reformes financeres globals
"Cal anar molt més enllà de Rio+20, cal impulsar acords globals que facin possible reformar, regular i imposar taxes als mercats financers. Així podrem finançar de manera efectiva un canvi cap a una economia sostenible, fonamentada en fonts renovables", resumeix Josep Peñuelas, director de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF i professor del CSIC. Peñuelas afegeix que amb aquest estudi es posa de manifest la necessitat de vincular les polítiques globals financeres amb el disseny d'estratègies globals per a la sostenibilitat.
En la mateixa línia, Jofre Carnicer, investigador de la Universitat de Groningen i un altre dels autors de l'estudi, declara: "El sistema financer global té una grandària de 50 vegades el PIB mundial (equivalent a unes 2.600 vegades el PIB espanyol). Malgrat la seva enorme dimensió i la seva centralitat estructural, aquest sector econòmic és totalment anòmal, ja que es manté fortament desregulat, mal quantificat i pràcticament no sotmès a cap tipus de taxació. Per això, el sistema financer ha de ser considerat en el disseny de les polítiques globals de sostenibilitat".
"Aquestes reformes podrien facilitar la sostenibilitat ecològica i econòmica de la Terra. També podrien permetre una redistribució de la riquesa molt més equitativa, i establir de forma progressiva les bases d'un estat del benestar global en uns moments crítics per a molts estats, com l'espanyol", afegeix Josep Peñuelas.
I quins actors internacionals haurien de liderar aquestes polítiques en l'àmbit financer?
Finalment, l'article identifica 14 institucions internacionals que han de liderar les polítiques per a la sostenibilitat en l'àmbit financer i llista 16 accions clau que podrien desenvolupar prioritàriament aquests actors. Per exemple, una taxa a les transaccions financeres es podria implementar per un acord vinculant en el marc del G-20 o a les Nacions Unides. Un segon exemple, una major quantificació i regulació del sistema financer requereix l'acció coordinada del G-20, el Consell d'Estabilitat Financera, el Fons Monetari Internacional i els reguladors financers internacionals i nacionals com el Comitè de Basilea de Supervisió Bancària o el Sistema Europeu de Supervisió Financera.
* Article publicat el 29 de juny de 2012 a la web Creaf El Bloc.
