Detectada per primer cop a Catalunya la presència del tallarol xerraire oriental

Font: Generalitat de Catalunya

13/11/2018 - 12:05

El Parc Natural del Cap de Creus ha confirmat la primera cita del tallarol xerraire oriental (Sylvia curruca blythi / halimodendri) a Catalunya. Es tracta d’una au migratòria molt difícil d’observar a tot l’Estat. Té tres subespècies. Una és la nominal, que cria a l’est d’Europa i presenta tons grisos purs, i és present gairebé cada any a Catalunya, amb alguna cita a la primavera i tardor. Les altres dues són orientals, més marrons, i pròpies d’Àsia. L’observació d’un d’aquests tallarols xerraires orientals va tenir lloc a Cala Joncols, al Parc Natural del Cap de Creus, en el marc del Cap de Creus Autumn Weekend. A més, s’ha registrat per primera vegada al parc la presència d’un mosquiter reietó (Phylloscopus proregulus), que és la tercera vegada que s’observa a tot Catalunya. La primera es va detectar el 2000 al parc del Guinardó a Barcelona i la segona el 2005 a l'Illa de Buda. Les cites confirmen el potencial del Parc Natural del Cap de Creus per a l’observació d’aus, especialment migratòries, per la seva ubicació privilegiada.

 
És el tercer any que el Parc Natural del Cap de Creus acull el Cap de Creus Autumn Weekend, un esdeveniment coorganitzat amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), amb la col·laboració del Grup de Natura de la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) i els Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (APNAE), amb els ocells com a protagonistes.
 
El parc ha qualificat la cita d’enguany de “tot un èxit”, amb prop d’una cinquantena d’assistents del 19 al 21 d’octubre, atrets per la passió per les aus. En aquest marc, també s’han dut a terme més d’un miler d’anellament d’ocells i s’han observat 77 espècies diferents, moltes de les quals migratòries. Per exemple, algun tallarol gros (Sylvia borin), de garriga (Sylvia cantillans), trencamates (Sylvia conspicillata), o de casquet (Sylvia atricapilla), la família d’espècies d’ocells més abundant d’Europa. També el colltort (Jynx torquilla), la piula dels arbres (Anthus trivialis), la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita), i el de passa (Phylloscopus trochilus), així com el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca).
 
A més de la nova cita, entre les troballes més significatives, es van poder veure algunes espècies molt escasses al parc, com ara sis mosquiters de doble ratlla (Phylloscopus inornatus), una espècie siberiana que cada any té més observacions al país, i un pela-roques (Tichodroma muraria).
 
L’anellament d’exemplars, que es va fer des de la Vall de Montjoi i el Mas de Rabassers de Baix, també va permetre comprovar el seu estat de salut i registrar les seves mesures, abans de tornar a ser alliberats. Això també va facilitar conèixer l’origen d’una cinquantena d’ocells provinents de França i de Bèlgica.
 
Les dades recollides, una vegada validades per especialistes en la matèria, serviran per a estudis científics, catàlegs i inventaris d’espècies. En aquest sentit, els visitants van poder compartir les citacions al web www.ornitho.cat o mitjançant l’aplicació mòbil NaturaList.
 
Anteriorment, la trobada s’ha celebrat el 2015 i 2016 per aquestes dates, coincidint amb l’època de la migració de moltes espècies. En aquest sentit, la ubicació del Cap de Creus és privilegiada per acollir una gran diversitat d’aus,  envoltat en gran part pel mar Mediterrani i amb moltes valls interiors i petits racons forestals que permeten a molts ocells trobar aixopluc amb mal temps o tramuntana. També per als ocells marins és un espai de referència, perquè troben fàcilment aliment, gràcies als seus rics fons.

 

Relacionats

Notícia

La pèrdua de biodiversitat, la inseguretat alimentària i hídrica, els riscos per a la salut i el canvi climàtic, interaccionen, en cascada i es reforcen mútuament de manera que fan abordar-los de forma separada és ineficaç i contraproduent.

Article


Jardins de papallones és un projecte de ciència ciutadana impulsat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Xarxa Escoles Verdes.

Notícia

L’Ajuntament de Martorell ha dut a terme un estudi de geolocalització de nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum) al barri de la Vila, seguint les directrius del ‘Projecte Orenetes’, que promou l’Institut Català d’Ornitologia. Aquest projecte, que es basa en la participació ciutadana i en el seguiment dels nius d’orenetes cuablanca de Catalunya, té com a objectiu principal conscienciar la població sobre la protecció d’aquesta espècie, els beneficis que ens aporta i la prohibició establerta de destruir els seus nius.

Butlletí