Font: Regió 7
Una recerca, liderada per la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat d’Alcalá de Henares, ha revelat la presència de microplàstics a l’aigua potable de diverses ciutats espanyoles, tot i que en concentracions que suposen un risc insignificant per a la salut humana. Barcelona destaca com una de les ciutats on es poden trobar rastres d’aquests materials a l’aigua de l’aixeta.
Segons expliquen els investigadors que han liderat aquest treball, a totes les mostres analitzades es van trobar microplàstics en una concentració mitjana de 12,5 ± 4,9 microplàstics per metre cúbic d’aigua. A més, juntament amb els plàstics també es van trobar restes d’altres materials artificials, com fibres de cotó tenyides procedents de roba, que són una font potencial d’additius com els colorants. D’aquests se’n van trobar prop de 32,2 ± 12,5 partícules per metre cúbic d’aigua.
Per a l’estudi, les conclusions del qual ha publicat Water Research via EviroPlaNet (la xarxa que coordina més d’una desena de grups de recerca espanyols sobre contaminació per plàstics), van agafar mostres a 24 punts de vuit localitats de Pontevedra, la Corunya, Madrid, Barcelona, Múrcia i les illes Canàries el maig i el juliol del 2022. El mostreig es va portar a terme a les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona, amb 7,3 i 5,5 milions d’habitants, respectivament; i poblacions de mida mitjana, com San Cristóbal de la Laguna (155.000 habitants) i Múrcia (450.000), mitjançant la col·locació de filtres d’acer a domicilis i llocs públics.
L’anàlisi va revelar que els plàstics més detectats van ser poliamides, polièsters i poliolefines, materials utilitzats per a la fabricació de nombrosos objectes d’ús comú i en peces tèxtils. Segons la mateixa font, la caracterització acurada de totes les partícules de l’estudi va permetre fer estimacions de la massa de microplàstics continguda a les mostres processades: 45,5 nanograms per litre.
«Aquest és un valor petit i comparable amb altres contaminants que apareixen en aigües superficials»
«Aquest és un valor petit i comparable amb altres contaminants que apareixen en aigües superficials i que d’allà arriben a l’aigua de xarxa, per exemple antibiòtics. Consumint 1,5 litres d’aigua cada dia es necessitarien 40 anys per arribar a ingerir-ne 1 mil·ligram, cosa que molt probablement indica que el risc per a la salut humana és insignificant. Aquesta és una bona notícia», segons els autors.
Millorar tractament de residus
Això no obstant, «un no espera que de l’aixeta en surti plàstic», segons els investigadors, que han destacat que l’estudi ha demostrat que malgrat que l’aigua de xarxa de la zona més poblada, Madrid, era la que contenia més microplàstics, «els residus plàstics van aparèixer a totes les mostres amb una concentració bastant similar».
Madrid destaca com la zona amb més concentració de microplàstics a l’aigua d’aixeta
L’origen més probable està en la contaminació difusa que arriba als cursos dels quals agafen aigua les estacions de tractament d’aigua potable i que, en general, reben aigües residuals de depuradores situades aigües amunt, segons la mateixa font. Segons la seva opinió, els abocaments d’aigües residuals, tot i que estiguin correctament depurades d’acord amb els paràmetres actuals, són una font important d’abocament de microplàstics al medi ambient.
Això indica que «els residus que acabem rebutjant a casa nostra hi acaben tornant» i per això la importància «que gestionem de manera correcta els residus que generem», segons la mateixa font.
