Dos experts mundials porten les bases de l¿agroecologia a la Universitat de Barcelona

A Catalunya tard o d'hora s'haurà de donar una ferma discussió social sobre el model de desenvolupament. Els seus ciutadans hauran de decidir si volen ser un país sense agricultura o si volen recuperar-la i tenir sobirania alimentaria. I l'únic camí és apostar per l'Agroecologia. D'aquesta manera Miguel A. Altieri i Clara I. Nicholls, dos dels màxims exponents mundials de la investigació agroecològica, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley (Estats Units) concloïen la seva Conferència: 'Enginyeria ecològica per al disseny d'agroecosistemes sostenibles' el passat dimecres 19 de maig a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta crida a la discussió social, a la presa de consciència, fou constant en un acte, la finalitat del qual va ser fer arribar a un públic expert, però amb una relació llunyana amb aquesta disciplina, el significat últim de l'Agroecologia. Així com donar-los instruments tècnics per poder, a través de les bases agroecològiques, dissenyar agrosistemes basats en la sostenibilitat. Un nou paradigma basat en l'etnociència En paraules de Miguel Altieri, l'agroecologia fonamentalment planteja un nou paradigma per al desenvolupament de l'agricultura. Parteix de l'etnociència, és a dir del coneixement dels propis agricultors, que formen part del procés d'investigació colze a colze amb els universitaris o tècnics. I es basa en principis clars, com ara la diversitat ecològica, que rebutja de ple el monocultiu, i aposta per crear combinacions, basades en un coneixement profund de les interaccions ecològiques de cada lloc, de conreus i animals que creen sinèrgies, les quals es potencien en un sistema autorregulat; aposta per la rotació dels conreus, i el reciclatge dels nutrients amb la integració d'animals i la regulació biòtica de plagues i malalties. Tot per aconseguir una agricultura econòmicament viable, ambientalment sana i social i culturalment justa. Sempre amb el camperol com a eix fonamental del desenvolupament i l'objectiu d'arribar a entendre profundament la idiosincràsia dels agroecosistemes i els principis per els quals funcionen, entenent els nivells ecològics i socials de coevolució, estructura i funció. És, en paraules de Clara Nicholls, una ciència que estudia els sistemes agrícoles i dona les bases per fer la transició cap a una agricultura més sustentable des de l'agricultura convencional, a la que s'oposa fermament, des de la certesa que avui el problema clau al que s'enfronten els agroecòlegs és una agricultura industrial, resumida a la biotecnologia que s'ha convertit en una pseudociència al servei de les multinacionals. I que profunditzarà en la greu crisis ecològica i social a la que ha dut a la humanitat, en intensificar la dependència dels agricultors a través d'un sistema de patents, expulsant-los de les terres; augmentar la concentració de la producció agrícola, crear mercats internacionals uniformes acabant amb la biodiversitat dels conreus; en augmentar la industrialització de l'agricultura i els danys al medi ambient. Així com la dominació econòmica i política de les grans multinacionals en el desenvolupament agrícola i la investigació. Agroecologia i agricultura biològica Un altre tema fonamental tractat va ser la habitual confusió entre agroecologia i agricultura biològica. En aquest sentit els investigadors varen destacar que l'agricultura biològica no és una ciència sinó un sistema de producció, que generalment es basa en substituir un paquet sintètic per un orgànic, un fertilitzant químic per un compus, un insecticida químic per un botànic o microbiològic però amb la mateixa mentalitat. I per tant manté el monocultiu, i no entra a dissenyar ni qüestionar els sistemes de producció. El que fa és utilitzar la finestra del model convencional per vendre els productes a un preu més car, en canvi l'agroecologia és una ciència compromesa molt fermament amb objectius de desenvolupament. Es un pas cap ala sostenibilitat, i l'agricultura orgànica no necessàriament es sostenible perquè freqüentment deixa fora la vessant social. I quan es parla de sostenibilitat s'ha de parlar clarament de dos objectius: que sigui socialment justa i culturalment acceptable. Agroecologia i moviments socials Tot i que la conferència es va plantejar des de el punt de vista tècnic donant als experts instruments concrets per mantenir la diversitat ecològica i la riquesa i qualitat dels sols, els assistents a l'acte demanaren un gir social en el torn de preguntes, que va portar als ponents a donar unes línies bàsiques per entendre el naixement i evolució d'aquesta disciplina. Com ara que el seu naixement als anys 70 va estar directament vinculat al treball de les ONGs de països com Xile, Perú i Bolívia. On als vincles històrics de relació amb la natura, com ara les pràctiques agrícoles de Andes, o Meso Amèrica es va unir la necessitat, dins un context dictatorial, de donar instruments als agricultors pobres, una tecnologia que els permetés sobreviure. De la mateixa manera l'agroecologia avui també està vinculada a la necessitat de combatre la pobresa rural, garantir la seguretat i sobirania alimentaria, i conservar la base dels recursos naturals donant als petits productors - fórmula per la que aposta també l'agroecologia que no creu en la bondat de grans extensions- opcions per convertir els sistemes de producció en sostenibles. D'aquesta forma es van mostrar exemples de sistemes agroecològics de Cuba, país on més s'ha desenvolupat l'agroecologia, Brasil, Colòmbia i diversos països de l'Àfrica on treballen directament amb diferents projectes ambdós investigadors, vinculats a moviments socials i freqüentment a través de ONGs. En última instància Miguel Altieri va criticar durament la pressió que les grans exerceixen sobre els departaments d'investigació de les universitats. I va demanar la protecció de l'espai públic per ala investigació. Ja que les institucions públiques estan siguen controlades, cooptades per les multinacionals de la biotecnologia. Concretament va apuntar el fet que la Universitat de Berkeley, rep anualment 50 milions de dòlars de l'empresa Novartis, i que això ha posat en perill la seva investigació freqüentment.. Va demanar doncs conscienciació per defensar l'espai públic per garantir la diversitat d'opcions. I va agrair la oportunitat de poder intercanviar coneixements amb els tècnics i investigadors catalans. L'acte va ser possible gràcies al programa Gaspar de Portolà, de la Generalitat de Catalunya i coordinat per Agroecomed, la xarxa temàtica d'agricultura ecològica, que des del seu naixement, el novembre del 2003, té com objectiu potenciar la col·laboració i intercanvi de coneixements en aquest àmbit. Més informació: Agroeco.org.