[DOSSIER ENERGIA 1] De què parlem quan parlem d'energia?

[DOSSIER ENERGIA] 'L'energia és un concepte abstracte inventat pels físics al segle XIX per descriure quantitativament una ampla varietat de fenòmens naturals'. Aquesta definició de l'expert en temes energètics David Rose és una de les més interessants del concepte d'energia, evasiva, això sí perquè el concepte d'energia és difícil de definir. Des del Sol fins un embaràs l'energia es transforma d'una a una altra forma per a que les estrelles brillen, els planetes giren, les plantes creixin i les civilitzacions evolucionen. Però cap on? L'única energia amb la que l'home va comptar durant milers d'anys va estar la seva pròpia força muscular, la dels animals i l'energia d'elements naturals com l'aigua i el vent. Més tard, amb el descobriment del foc va començar a utilitzar combustibles com la fusta i les restes vegetals. Però fa 1000 anys el descobriment d'una nova font d'energia: el carbó, ho modificaria tot. Ja que va permetre el desenvolupament de la màquina que ha tingut major impacte en la velocitat de desenvolupament de les societats humanes: La màquina de vapor. Amb ella va nàixer la civilització dels combustibles fòssils. D'això fa només 250 anys. La civilització dels combustibles fòssils De fet la revolució industrial, iniciada a Anglaterra en la segona meitat del segle XVIII va ser sobre tot una profunda transformació de les tècniques energètiques. El desenvolupament d'aquesta màquina de vapor de James Watt va fer possible la producció industrial en massa, per un augment de l'eficiència energètica en termes de rendiment i l'expansió dels assentaments industrials gràcies a la possibilitat de transportar l'energia. Amb el descobriment dels avantatges energètics del petroli a la segona meitat del segle XIX, (que era més fàcil d'extraure, manipular i transportar que el carbó) a l'economia del carbó es va agregar la del petroli i més endavant la del gas natural. La demanda d'aquest portadors fòssils d'energia va créixer ràpidament, sobre tot després de la invenció dels nous transformadors d'energia: el motor de combustió interna i després del descobriment de l'energia elèctrica el generador elèctric i l'electrificació. El procés de centralització L'electrificació va tenir lloc en un principi a nivell local, amb presses i centrals elèctriques tèrmiques alimentades amb combustibles d'origen fòssil. Només amb el desenvolupament de xarxes primer locals, regionals i desprès nacionals (un procés que va portar varies dècades) es va passar de moltes i petites a poques i grans centrals elèctriques. Aquestes últimes varen concentrar la generació elèctrica allà on s'accedia de manera fàcil a la font primària d'energia: Al costat de rius i llacs, a prop de mines de carbó, refineries de petroli, oleoductes i gasoductes. La raó tècnica i a l'hora econòmica era que l'energia elèctrica pot esser transformada més fàcil i ràpidament que l'energia primària utilitzada en les centrals. D'aquesta forma, es van desenvolupar de forma sincrònica el procés industrial i les estructures d'abastiment energètic, amb un factor determinant: La màquina de vapor força impulsora del procés d'industrialització i la seva expansió global, va determinar la generació d'energia a partir de portadors d'origen fòssil i aquest condicionaren el desenvolupament energètic posterior. Els països pioners de la industrialització varen tenir cada cop més a la seva disposició els potencials globals d'energies fòssils i finalment l'urani com material de partida per a les centrals atòmiques. Des de llavors no han parat d'augmentar les diferències entre rics i pobres en l'economia mundial. Les dades de la desigualtat Avui la situació energètica al món està caracteritzada pel sobreconsum d'una minoria de la població al món, lligat a l'infraconsum de la gran majoria. Només una dada: El 23% de la població del món -EUA, Canada, ex-URRS, Europa de l'est i Japó- consumeix el 74% de tota l'energia comercialitzada arreu del món, el que vol dir que menys de la quarta part de la població consumeix gairebé les tres quartes parts de l'energia comercialitzada. Per a que ho pugin fer 2.500 milions de persones al món compten solament amb llenya i altres elements de la biomassa per obtenir energia. Una tercera part de la població mundial no té accés a l'electricitat ni a altres serveis d'energia moderns i una altra tercera part disposa d'un accés limitat(1). Els països del Sud corren el perill de ser estrangulats per la cadena d'energia fòssil. La dependència dels combustibles fòssils en termes d'importació està frenant el seu desenvolupament ja que consumeix la pròpia riquesa que genera. Aquesta situació s'agreujarà si tenim en compte l'anunciada crisi, amb el conseqüent augment de preus. I és que els experts, amb el ritme actual d'augment de la demanda, estableixen que la producció mundial de petroli arribarà al zenit cap el 2016 i fora d'Orient Mitjà cap al 2006 (2). Una situació que explica per ella sola les tensions i guerres internacionals per controlar aquest recurs vital sense el qual la nostra economia global i la nostra societat moderna deixarien d'existir. Però la crisi energètica profunda que travessa el tercer món i les 'tensions' internacionals són només algunes de les conseqüències del sistema d'energia fòssil centralitzada. Sembla que la trampa de la centralització fòssil no tindrà guanyadors. D'on ve l'energia que consumim Avui, de tota l'energia consumida al món, el 77% prové de combustibles fòssils, el 15% de la hidroelèctrica i biomassa tradicional, el 6% de la nuclear i el 2% procedeix d'energies renovables. Per tant, el món cobreix majoritàriament les seves necessitats energètiques a partir de fonts d'energia no renovables i brutes. Els combustibles fòssils més utilitzats son: el petroli, carbó i gas natural. Aquestes substàncies són extretes de l'escorça terrestre i si és necessari refinades per convertir-se en productes adequats com ara la gasolina, el gasoil i el querosè. La major part dels combustibles fòssils s'utilitzen en el transport, actualment prop del 30% de l'ús d'energia del món i el 95% del consum mundial de petroli. - Els EUA són els principals consumidors d'energia dedicada al transport, ja que en devoren més d'una tercera part del total del planeta-. La industria suposa més o menys un 20% del consum global d'un país. També hi dediquem molta a la calefacció i les industries de generació d'energia elèctrica. El carbó és el combustible més utilitzat per generar energia elèctrica i el gas natural s'utilitza sobre tot en la calefacció, la generació d'aigua calenta i l'aire condicionat. La producció dels nostres aliments exigeix també importants volums d'energia: Prop d'un 21% de l'energia fòssil que utilitzem passa al sistema alimentari mundial.(3) Riscos dels combustibles fòssils Algú arriba a casa i encén la televisió de forma automàtica i ni tant sols es planteja què hi ha al darrere d'aquest pas, d'aquest fet més enllà de les parets de casa. Però quan algú engega un ordinador es posa en marxa una reacció en cadena. El corrent elèctric circula dins de l'edifici a partir de les línies de transmissió que s'estenen a camp obert i pels carrers de la ciutat per traslladar l'electricitat -bona part d'aquesta energia es malbaratarà com a calor- des d'unes centrals d'energia distants. El nostre petit gest ho afecta tot des del deute extern d'un país, arran de les importacions de combustible, fins a l'estabilitat de l'Orient Mitjà. Des de l'aire que respirem fins a l'aigua que bevem, el nostre consum d'energia afecta la salut de les generacions actuals i futures. El consum ineficient i insostenible de biomassa als països pobres porta a la desforestació i a la desertització, mentre que el consum insostenible dels combustibles fòssils ens ha dut: pluja àcida, cendres, contaminació dels rius i llacs amb àcid sulfúric, contaminació marítima per vessaments de petroli i sobre tot les emissions de CO2 a l'atmosfera ha alterat el clima del planeta, amb unes conseqüències inabastables. A més, a mesura que busquem fonts de combustible més remotes, anem perjudicant la cultura i el sistema de vida dels pobles indígenes, des de l'Amazones fins a l'Àrtic. L'energia: Servei públic o mercaderia? Dins d'aquest context en les últimes dècades del segle XX s'ha produït una nova transformació del sector energètic mundial i del seu sector elèctric en particular. Hem assistit al que s'ha anomenat desregulació del sector energètic. La seva transcendència deriva de les propietats de l'energia: Un recurs que incideix sobre la conservació de la vida a la Terra i l'estructura democràtica i igualitària de la societat. Però també una mercaderia. Per alguns sectors la progressiva liberalització del mercat elèctric, iniciada a la UE al 1996 (Directiva Europea 96/92/CE i Directiva 2003/54/CE) ha significat la supeditació del poder polític als interessos de les multinacionals, pel gran valor estratègic i econòmic del sector que ha passat a estar controlat per grans companyies. Tanmateix el que és indiscutible és que amb la liberalització el subministrament elèctric deixa de ser legalment un servei públic per convertir-se en un 'servei essencial'. I la potència i seguretat de subministrament queda en mans del mercat. Així doncs malgrat que la millora de les inversions és una de les raons esbandides pels defensors de la liberalització, la manca d'inversions s'apunta pels detractors com la primera conseqüència d'aquesta desregularització. I causa de talls al subministrament a Catalunya o Califòrnia, amb un cas sonat, al que evidenciava com el control d'aquest sector essencial ofereix la possibilitat de pressió a l'administració per obtenir beneficis fiscals o subvencions. També ha estat motiu de preocupació la competència en aquest nou camp desregularitzat entre infraestructures tradicionals de generació elèctrica, amortitzades i amb costos controlats amb les noves tecnologies en base a renovables, en inferioritat de condicions i exposades també a volatilitat dels preus a curt termini i la guerra de preus. Però sobre tot aquest procés tampoc no ha servit per incorporar el preu real de l'energia, incorporant els costos ambientals. Tot al contrari. A Espanya la liberalització dels mercats del gas i l'electricitat, iniciada amb la Llei 54/1997 del sector elèctric s'ha basat en el model desbocat de consum, que ha promocionat el fet de la desregularització per la reducció dels preus, una reducció que ha fet possible el govern a base entre d'altres de subvencions estatals a les empreses a través dels CTCs (costos de transició a la competència) L'exigència d'interconnectar i reforçar les diferents xarxes nacionals a la UE, podria suposar també nous impactes per al medi ambient. Entrem a l'Era de l'hidrogen? L'hidrogen és l'element més bàsic i ubicu de l'univers. És el material del nostre Sol, es troba a tots els llocs del planeta, a l'aigua, als combustibles fòssils, a tot el que es viu. Mai s'acaba i no produeix emissions nocives de CO2 en cremar-se, els seus únics subproductes són el calor i l'aigua pura. Podria ser el 'combustible etern'. Però l'hidrogen no és troba a la natura llest per ser consumit. Per poder utilitzar-lo cal que el generem. I ho hem de fer a través del procés d'hidròlisi, que necessita energia, a partir de combustibles fòssils o energies renovables. Aquí està de nou la clau, en termes mediambientals. De l'hidrogen s'han dit moltes coses en les últimes dècades. Inclús que podria donar peu al primer sistema energètic vertaderament democràtic de la història. Avui per avui encara està desenvolupant-se, i falta treballar en temes com l'emmagatzematge. A més la pregunta és: Arribarem a temps?

(1) Dades: L'energia al planeta. Desigualtats, fonts d'energia brutes i malbaratament. Josep Puig. I L'Estat del Món 2004. Worldwatch Institute. (http://www.worldwatch.org/) (2) David Greene, del Laboratori Nacional de Oak Ridge (3) Dades L'Estat del Món 2004