[ECO-AGRICULTURA 5] El consum ecològic a casa nostra

Cada vegada hi ha més gent amb consciència ecològica i preocupada per l'alimentació que s'apunta a consumir productes ecològics. Malgrat tot, els productors lamenten que la comercialització sigui l'esglaó que falla dins la roda de la producció ecològica, perquè és molt complicat trobar aquests productes en la majoria de comerços. La principal plataforma de comercialització són les cooperatives i les xarxes de consum solidari, i també se'n poden trobar en les parades d'alguns mercats. Internet s'ha convertit també en una opció per fer una compra ecològica.
A Catalunya hi ha vint-i-dues cooperatives, la majoria són a Barcelona i l'àrea metropolitana, però també n'hi ha a Girona (Gironès), el Rebost, la segona que es va crear, i la pionera, El Brot, a Reus (Baix Camp), fundada l'any 1979. La tercera més antiga és Germinal, degana a Barcelona (Barcelonès), que té delegacions al barri de Sants, a Sarrià i a la comarca del Vallès, i que és la 'mare' de Cydonia, al barri del Clot. També en trobem a Manresa (Bages), l'associació Rostoll Verd, a Granollers (Vallès Oriental), el Sedàs, a Terrassa (Vallès Occidental), la Candela, al Berguedà, la Pallofa, a Sabadell (Vallès Occidental), el Teixit de la Terra, a Sabadell, i una altra a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Les cooperatives funcionen amb l'ideari cooperatiu, és a dir, són una entitat econòmica sense ànim de lucre que pertany als seus usuaris i que té per objectiu l'ajut mutu i equitatiu entre els socis. Aquest moviment funciona a partir del voluntariat, tot i que en les que hi ha molts socis, els membres es limiten a fer la compra de productes. De fet, segons expliquen representants de les cooperatives de casa nostra, cada vegada és més difícil convèncer els socis que facin tasques de voluntariat, en part pel ritme de vida que portem i, també, per la manca de voluntat d'oferir un treball voluntari. Per això cada vegada més els usuaris fan servir la cooperativa per fer la compra de la setmana, i deixen de banda la vessant del voluntariat: 'és una de les mancances de la nostra societat - explica Sara Casas, de la Cooperativa El Brot, de Reus- avui en dia ningú col·labora en res de manera desinteressada, manca el sentiment cooperatiu'.
A cada cooperativa hi ha una comissió de qualitat, que pren les decisions sobre els productes que cal comprar, i una comissió de compra, que s'encarrega d'adquirir els productes. En entrar, el soci fa una aportació econòmica que sol rondar els quaranta euros, i que se li retornarà si mai decideix marxar, sempre i quan demostri que hi ha una causa justificada. A banda, cal pagar una quota anual o trimestral (uns 20 euros al trimestre com a màxim) que serveix bàsicament per les despeses d'organització d'activitats, l'edició d'un butlletí, conferències, visites als proveïdors... En la filosofia d'una cooperativa de consum ecològic, la part social és tant important com l'econòmica, i per aixòes promouen actes on hi puguin participar tots els socis. Des de fa deu anys, les cooperatives catalanes s'han agrupat en una organització, Eco-consum, amb l'objectiu d'actuar coordinadament, comunicar-se i organitzar activitats conjuntes. A la seva web, s'hi pot trobar informació sobre totes les cooperatives del país i sobre consum ecològic.
Cooperatives i consum responsable La Cooperativa El Brot, de Reus, va ser la primera que es va fundar a Catalunya, ara fa vint anys. Dues o tres famílies que compartien l'ideari ecològic van decidir d'organitzar-se per comprar productes ecològics a pagesos de la comarca i a partir d'aquí s'hi va anar afegint gent. Al cap de tres anys van llogar un magatzem i, a poc a poc, han anat creixent. Actualment en formen part unes 120 famílies, i tenen un local al centre de Reus, on també venen productes al públic en general amb força èxit. Enaquest comerç s'hi pot trobar de tot per a l'alimentació i les necessitats domèstiques: productes frescos, làctics, pa i derivats, menjars preparats, productes d'higiene i cosmètica... La fruita i la verdura la compren a pagesos de la comarca, i si en necessiten més, s'adrecen a grans productors de les comarques de Lleida i de l'àrea de Barcelona. Durant l'estiu incrementen les vendes considerablement perquè hi van a comprar estrangers que fan les vacances a la costa Daurada i que estan acostumats a consumir productes ecològics, la majoria d'Alemanya i altres països del nord d'Europa, on el consum de productes ecològic està normalitzat.
La cooperativa El Rebost, de Girona, és la segona amb més anys d'existència i l'integren unes 150 famílies de la ciutat i dels pobles del voltant. A Girona hi té una botiga de venda al públic, tot i que la major part de productes els distribueix entre els associats. Engràcia Valls és membre de la comissió de qualitat d'El Rebost i representant de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC) al CCPAE, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Valls explica que el perfil del soci del Rebost i, en general, de totes les cooperatives, 'és el d'una persona que dóna importància a l'alimentació i fa la compra setmanal i cuina a casa. Són gent conscienciada que prioritzen l'alimentació sobre altres despeses, a diferència de com funciona avui la nostra societat, on hi ha tendència a comprar àpats preparats o a menjar molt a fora de casa'. Al Rebost hi podem trobar fins a un miler de referències de productes, la majoria d'alimentació, però també s'hi poden comprar productes de neteja de la llar, d'higiene personal i cosmètica. Com totes les cooperatives més o menys grans, edita un butlletí, que serveix per informar els socis de la gestió de la cooperativa i de les activitats socials que s'organitzen.
'En la nostra cooperativa -explica Valls-, prioritzem aconseguir el producte ecològic a un preu avantatjós, però també tenim en compte la proximitat del proveïdor, que estigui lligat al territori, que el coneguem, i que la seva producció sigui el màxim de respectuosa amb el concepte d'agricultura ecològica. Per exemple, no només que no utilitzin productes químics sinó que el sistema de producció sigui sostenible. No ens interessa, per exemple, comprar tomàquets d'hivernacle procedents d'Almeria, el Marroc o el Brasil, encara que procedeixin de l'agricultura ecològica'. Les cooperatives no només són un centre on el consumidor pot adquirir productes ecològics sinó que van acompanyades del concepte 'consum responsable', l'antítesi de la tendència actual, en què domina el consumisme: la compra desenfrenada i sense sentit comú. Consumir de manera responsable significa ser conscient dels residus que generem i reduir-los al màxim possible, i tenir en compte que els recursos naturals no són inesgotables i, per tant, actuar d'acord amb aquests principis.
A l'hora d'anar a comprar, el consumidor responsable té en compte una sèrie de factors: portar sempre un cistell, així no hem d'utilitzar les bosses de plàstic, que s'utilitzen a dojo i que tenen un alt cost ambiental; no comprar aliments en safates de polietilè (aquell suro blanc on s'envasen menjars preparats), pràcticament no es reciclen; reduir la utilització de paper d'alumini, es necessita molta energia per produir-lo; evitar les begudes en llauna i els tetra-brik; escollir una nevera sense gasos perjudicials, ja que destrueixen la capa d'ozó; reduir el consum de piles, l'energia que produeixen és 450 vegades més cara que l'electricitat en xarxa, i a més, són molt contaminants; consumir aliments frescos i de productors locals; utilitzar paper reciclat; fer servir productes de neteja ecològics o poc agressius amb l'entorn; ser crític amb la publicitat i evitar comprar per comprar.
Però si mirem al nostre voltant, veurem que només una minoria tenen en compte aquests criteris, ja sigui per comoditat o perquè sovint no és fàcil complir-los. Segons Engràcia Valls, 'a Catalunya està poc desenvolupada la producció i comercialització de productes ecològics. A més, el consumidor no està conscienciat, els preus són cars... l'administració no hi dóna suport, no ha fet una aposta pel sector com han fet altres països europeus, sinó que ha apostat per l'agricultura i ramaderia de tipus industrial: pomes a Lleida, vaques a Osona, preus baixos... això no contribueix a desenvolupar els mercats locals'. Per Valls hi hauria fórmules per ajudar el sector, com ara que els productors ecològics paguessin menys impostos, donar-los publicitat... Al seu parer, la producció ecològica es troba en un 'carreró sense sortida, com ho demostra el fet que l'any passat el nombre de productors ecològics en el conjunt de l'estat va disminuir'. Un dels problemes perquè augmenti el mercat dels productes ecològics és que normalment són més cars i de més difícil accés i, això, afirma Valls, hauria de canviar: 'no haurien de ser productes d'elit, però tampoc s'haurien de poder comprar en grans superfícies, perquè el consum ecològic està lligat a la sostenibilitat'.
Un bon exemple de la relació entre el consum ecològic i la sostenibilitat és la Xarxa de consum solidari, una organització que desenvolupa projectes de cooperació i que també ha creat una cooperativa de consum ecològic. La xarxa és una organització de consumidors crítics amb el model de consum que proposa la societat actual i que des del 1996 fomenta el comerç just a Barcelona i Catalunya. L'organització va sorgir de So de Pau, una entitat pacifista, i actualment té projectes de cooperació a l'Equador, Cuba i des de fa poc al Marroc. A banda dels projectes d'educació i sobirania alimentària, tenen una cooperativa de consum ecològic integrada per una cinquantena de socis. La seu la tenen a la plaça de Sant Agustí, al barri de la Ribera de Barcelona, on una vegada a la setmana els socis passen a recollir la compra setmanal de fruita, verdura, i altres productes d'alimentació com arròs, pasta, mel, sucs... També funciona com a botiga, on s'hi poden adquirir productes de comerç just i ecològics. A diferència d'altres cooperatives, aquesta no depèn del voluntariat, ja que tenen personal que s'ocupa de gestionar-la. Marion, una de les responsables, és molt crítica amb el model de consum actual i creu que 'si la gent conegués realment com funciona l'agricultura i la ramaderia industrial, segurament molts es passarien a comprar productes ecològics'.
Una altra opció per fer una compra ecològica és Internet. Actualment hi ha diferents portals que permeten fer la comanda a través de la xarxa i rebre els productes a casa en quaranta-vuit hores. És el cas de plataformes com ecologiacertificada.com, ecocaja.com, delaterra.net (d'àmbit català). Aquest portals ofereixen prop d'un miler de referències de tot tipus de productes alimentaris: fruita, verdura, làctics, carn, ous, pasta, articles d'higiene, neteja i cosmètica, i l'usuari pot fer la comanda per Internet. A banda, alguns supermercats, com ara Carrefour, El Corte Inglés Alcampo, Caprabo, Eroski, ofereixen també productes ecològics, encara que normalment a un preu prohibitiu.
ENLLAÇOS: Cooperatives amb pàgina web Cydonia Rostoll Verd Germinal La Calendula
Llistat de grups de consum ecològic a Catalunya: Agraria Manresa Associació Vida Sana Revista de consum responsable: Opcions. Portal de consum ecològic CEPROPAE Compra de productes ecològics per Internet: www.ecologiacertificada.com www.ecocaja.com www.delaterra.net