[ECOLOGIA PRÀCTICA] Fanals i bombetes, llums i ombres (per Jordi Bigues)

És molt possible que en el teu municipi el nombre d'arbres urbans sigui inferior al de fanals. Els nous ajuntaments haurien de reunir-se a la llum dels fanals, calcular les quals han de substituir-se, reduir la factura elèctrica acabant amb la contaminació lumínica i destinar tots els estalvis obtinguts a plantar arbres, ombra per al dia, compensació d'emissions del consum elèctric dels fanals. És el capítol primer de l'acció local contra el canvi climàtic: l'estalvi en l'enllumenat públic. Les bombetes de mercuri haurien de ser substituïdes per llums de sodi en aquesta legislatura, que ofereixen el doble de lluminositat per la meitat de potència, un estalvi de 100 wats per punt de llum. A Espanya disposem d'un fanal per a cada deu habitants, un total de 4,2 milions de fanals. Per a aconseguir una transició justa, poden demanar-se ajuts. Els consistoris no poden ni anar-se'n pels núvols ni per les branques. Han d'evitar els fanals i escometre la tasca sense caure en la inèrcia de no fer res. Compensar les emissions auditades amb la plantació d'arbres que absorbeixin en el seu creixement les emissions de diòxid de carboni de la il·luminació nocturna. Per a portar a terme aquest pla d'acció fan falta voluntaris. Presentar-se davant l'ajuntament segur que els obliga a moure's. Però el millor és predicar amb l'exemple i començar des de casa. Les bombetes incandescents, les convencionals, gasten el doble d'electricitat per a donar la mateixa llum que les de nova generació. En les bombetes convencionals o incandescents, el corrent elèctric passa per un petit filament fins a escalfar-lo. El 95% de l'electricitat s'esgota en aquest procés i en el seu conjunt consumeixen el 15% de l'energia total de la Unió Europea. Les incandescents costen entre deu i cinc vegades menys que els llums estalviadors: halògens, fluorescents compactes (CFL) o blanques de llums díodes Led (Light Emitting Diodes). L'any 2009 les 3.600 milions de bombetes dels 27 estats de la Unió Europea seran de baix consum i un any abans totes les bombetes dels carrers i oficines de la Unió Europea s'incorporaran a aquest canvi. La innovació costarà més que a Austràlia on no hi ha fàbriques de bombetes i, en tres anys, ja no podran ser importades. Els fabricants europeus de bombetes incandescents que venen 2.100 milions cada any, han aconseguit aquest retard. L'exemple australià és a l'agenda de diferents països com a Cuba, Veneçuela, en diversos estats d'Estats Units i el Regne Unit. A cada llar hi ha una mitjana d'entre 15 a 25 bombetes (suma les de la casa en dos llistats: les bombetes i els punts d'il'luminació dels electrodomèstics i aparells elèctrics en Stand by, regletes incloses). Això significa un total d'entre 350 i 580 milions de bombetes (22,3 milions d'habitatges a tot el territori de l'Estat espanyol) que representa el 18% de la demanda total domèstica d'electricitat que ha augmentat un 60% des de 1997. en conjunt, les bombetes domèstiques consumeixen 12.000 gigawats a l'any, el 5% del consumeix elèctric. Si se substituïssin demà totes les bombetes incandescents per unes altres de baix consum l'estalvi seria de gairebé 10.000 gigawats, o el que és el mateix la reducció del 4% del consum final de l'electricitat, i un 2% de la reducció total d'emissions de diòxid de carboni. En l'àmbit europeu, aquest consum representa un cost de 1.000 milions d'euros, equivalents a les emissions de sis grans centrals termoelèctriques o la capacitat de fixació d'emissions de 300 milions d'arbres, segons Markus Rademacher d'Osram. A la il·luminació domèstica (26%) cal sumar la il·luminació industrial (6%), oficines (13%), la de l'enllumenat públic (9%), centres educatius (2%), comerç (27%), centres sanitaris (3%) i restauració (14%). El comerç i els serveis acaparen el 59% de les bombetes. En el sector serveis hi ha 34 milions de bombetes incandescents. Una substitució del 20% comportaria disminuir el 1% del consum elèctric. Com el consum de la il·luminació és nocturn, aguditza les hores punta de consum elèctric fent necessària que diverses instal·lacions generin l'electricitat per a atendre-la. Fins a ara, la Unió Europea ha actuat en funció dels interessos de les empreses fabricadores de bombetes incandescents i, per a evitar la baixada de preu dels llums de baix consum fabricades a Xina, manté un aranzel del 66% que expira a l'octubre de 2007, després de cinc anys de vigència. Ara la substitució dels llums de l'enllumenat públic representa un atractiu comprat per a l'holandesa Philips i l'alemanya Siemens (Osram) que es freguen les mans. Prop d'un terç de les més de 56 milions de fanals europeus utilitzen llums de vapor de mercuri, una tecnologia dels anys 60 que durarien trenta anys més si no s'anticipa la seva substitució.