Editat el mapa de vegetació del Parc Natural del Montseny

Màquies de llentiscle, alzinars, suredes, garrigues i tremoledes, predreres en explotació, entre molts més exemples, són catalogats ara al "Mapa de vegetació del Parc Natural del Montseny" (llegenda i CD-Rom), una extensa cartografia d'usos del sòl i vegetació presentat l'abril últim a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. És obra del catedràtic Josep M. Panareda i Montserrat Salvà, experts en biogeografia i sistemes d'informació geogràfica al Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB, i Josep Nuet, cartògraf i dibuixant de temes científics. És un treball editat per les Diputacions de Barcelona i de Girona, arran els actes de cloenda del 25è aniversari de la declaració del Parc Natural del Montseny com a reserva de la biosfera. Fa un èmfasi especial sobre aspectes fisionòmics i els relacionats amb l'ús del sòl, i metodològicament, es basa en dos tipus de tasques: el treball de camp fent servir una llegenda específica, i el tractament de la informació mitjançant un sistema d'informació geogràfica. El Parc Natural del Montseny, de relleu abrupte, amb torrents i cingleres, és un territori amb força contrasts en la topografia, el relleu, el clima i la vegetació, i una àmplia varietat d'hàbitats. De perfil característic, el seu nom prové del llatí Mont Signus (mont senyal). Gestionat per les Diputacions de Barcelona i Girona, té una extensió de 30.010 hectàrees, a la serralada prelitoral catalana, distribuïdes entre 18 municipis de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. Des del 1978, està inclòs per la UNESCO dins la xarxa mundial de reserves de la bioesfera del Programa MAB (Man and Biosphere). El Mapa, a escala 1:5.000, és una eina bàsica per a un millor coneixement del paisatge, usos i vegetació del Parc Natural del Montseny. És un document de referència per a la gestió del parc i per futurs treballs específics, incorporable als sistemes d'informació geogràfica. L'escala, en concret, permet representar i diferenciar unitats que els nostres ulls observen a una distància curta. La llegenda aplicada al Parc Natural del Montseny obeeix criteris de jerarquització, ordenació i generalització de la informació en relació a l'escala utilitzada. Ofereix un resultat cartogràfic detallat, amb una visió global i sintètica dels usos i de la vegetació del Montseny, i pot emprar-se a tots els parcs naturals de Catalunya i d'altres territoris, cara a obtenir una cartogràfica comparable. A més, és també aplicable també en cartografia d'usos del sòl per a àrees industrials i urbanes. És una llegenda basada en un sistema jerarquitzat de set dígits, el primer del qual divideix els usos i la cobertura del sòl en set grans grups (superfície coberta de vegetació, conreada, construïda, etc). Al segon nivell, hi ha els principals grups d'usos del sòl (formacions arbustives, conreus arboris, etc). De les grans formacions, comunitats vegetals o grups de conreu -rouredes, fagedes, bardisses, boixedes, etc- normalment en funció d'una espècie dominant, en parla el tercer dígit. El quart i cinquè dígit permeten un detall d'usos i de cobertures important, i els dos últims són per a diferenciar variants locals (o domini de plantes acompanyants). Com a resultat, la cartografia fa èmfasi fa èmfasi sobre aspectes fisionòmics i els relacionats amb l'ús. Font: Universitat de Barcelona / Rosa Martínez.