El Centre per a la Sostenibilitat Territorial proposa acostar la democràcia als espais quotidians

Promoure la democràcia des dels espais quotidians, apostar per una ètica individual participativa i implicar els ciutadans per aconseguir la sostenibilitat política. Aquestes són algunes de les accions que s'han proposat a les jornades Sostenibilitat i Participació en l'àmbit local celebrades a Girona els dies 24 i 25 de novembre. Unes 65 persones han participat en aquests dos dies de debat i presentació d'experiències, les primeres jornades que s'organitzen des del Centre per a la Sostenibilitat Territorial de Catalunya (CST), junt amb SABA21. Creat el juny d'aquest any, els objectius i projectes del CST es poden resumir en 'observar, educar i actuar per a una nova cultura del territori', segons va explicar el seu president, Àlex Casademunt. 'La construcció de la democràcia es fa des dels espais quotidians'. Així de contundent va començar la conferència inaugural, a càrrec de Javier Encina, il·lusionista social i director de la Universidad libre para la construcción colectiva. Encina va incidir en la necessitat de donar la paraula a la gent, als ciutadans, escoltar les seves inquietuds i utilitzar l'afecte com a tècnica de treball. La pregunta de fons estava en la ment de tots els participants de les jornades: 'Però, com fer que la gent participi?'. 'Molt fàcil, despertant l'interès', va ser la resposta d'Encina. I així ho han fet al poble de Palomares del Río, a vuit quilòmetres de Sevilla. Tot va començar amb uns cartells misteriosos distribuïts per tot el poble, i la gent en parlava. La iniciativa va continuar amb una telenovel·la, 'Pasión de Palomares'. Un audiovisual a l'estil de 'Vent del Plà', però a l'andalusa i tot fet voluntàriament amb gent del poble. A cada episodi es tractaven alguns temes susceptibles de ser polèmics: construcció urbanística, diferències de gènere, relleu generacional, etc. El visionat de cadascun dels capítols es feia en un espai diferent del poble, un dia a la bodega i un altre a la botiga de queviures. Durant la projecció sorgia el debat, ja que la gent comentava els temes que li preocupaven. 'El resultat? Palomares del Río és l'únic poble de l'entorn de Sevilla que ha limitat el creixement urbanístic', explica Encina, 'i això ho ha decidit la gent, que no és tècnica ni té coneixements específics'. Les jornades també van comptar amb la presentació de documents inèdits, com la proposta metodològica de diàleg social en intervencions públiques sobre el territori. Carles Riera, president de l'Associació per a l'estudi i la promoció del desenvolupament comunitari, va presentar aquesta eina, que actualment està a debat, però que al aprovar-se serà un instrument utilitzat per la Direcció General de Participació Ciutadana. Posterior a la presentació d'aquesta proposta, hi va haver un debat obert entre els assistents en relació a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i l'efecte que tenen les reivindicacions de les entitats i plataformes del territori sobre les decisions de l'administració. Promovent l'economia sostenible Un dels objectius de les Jornades era que fer propostes en positiu i donar suport a les iniciatives, també econòmiques, que s'adiguin al model de desenvolupament local integral i sostenible. 'És el que podem denominar 'una nova economia del territori', fent un joc de paraules', explicava Neus Monllor, membre de l'equip del CST. En primer lloc, Joan Melé, delegat a Catalunya de Triodos Bank, va reivindicar una Responsabilitat Social Individual, en front de la tendència general de la Responsabilitat Social Corporativa. 'L'actual model de mercat es regeix per la llei del màxim benefici', explicava Melé, 'però hem de despertar la consciència individual i tendir a que l'objectiu sigui respectar les persones i el medi ambient obtenint, en la mesura del possible, benefici'. La segona experiència que es va presentar va ser la de la Fundació Garrotxa Leader, que va explicar el seu projecte de finançament a empreses que inverteixin en el territori, gràcies a la línia europea de subvencions Leader. Les mesures que es demanen d'aplicar als empresaris són senzilles. 'Els exemples de millora són molt diversos', va introduir la Laia, 'des d'establir mecanismes de participació dels treballadors, fins a la compra verda o la planificació econòmica'. També es va explicar una eina de recent creació, el Codi de gestió Sostenible, un llibre amb 31 articles i indicadors per avaluar en la pròpia empresa. L'edició en paper s'ha esgotat i es pot descarregar del web de la Fundació. La sostenibilitat política Implicar als ciutadans i fer-los participar és la definició de sostenibilitat política, un terme que va introduir Marc Parés, investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. 'S'ha plantejat si la cultura del no l'origen dels conflictes ambientals i territorials, però actualment aquest argument no és vàlid, ja que els moviments socials han demostrat un alt grau d'argumentació, han proposat alternatives i han mobilitzat a una gran quantitat de ciutadans'. 'El camí per aconseguir la sostenibilitat política', continua, 'passa per fer polítiques amb la gent, posar èmfasi en la participació, responsabilitzar-nos col·lectivament de les decisions i que el poder es redistribueixi'. Va anar més enllà, fent una crítica del sistemes actuals de participació. 'Avui ens trobem amb consultes populars que són només aparença, façana', explica Parés, 'quan la societat pot gestionar i decidir, llavors parlem del veritable poder ciutadà'. L'estiu del 2002 va néixer la Plataforma Salvem l'Empordà, fruit d'una crida de les entitats naturalistes i ecologistes de l'Alt Empordà. En les seves bases es va contemplar la necessitat de mobilitzar a tothom i construir una organització participativa i alternativa on canalitzar totes les aportacions. Josep Siurana, advocat i col·laborador de la plataforma, va presentar aquesta experiència i va fer bandera de l'assemblea com a eina de presa de decisions. 'És més que una forma de treball, és una eina formativa que ajuda adquirir coneixements i no menystenir a ningú', va explicar. 'Vam emplaçar a tots els sectors de la societat a participar a Salvem l'Empordà, ja que el que s'estava fent a la comarca era un problema general', explica Siurana. 'Per exemple, vam enviar cartes a tots els artistes plàstics demanant-los la seva implicació'. Les jornades es van cloure amb un debat sobre quins àmbits temàtics podien ser susceptibles de presentar a la convocatòria europea LIFE+ de foment de la ciutadania activa, que s'ha de presentar al març. Les aportacions van derivar cap a una reflexió sobre la capacitat dels ciutadans d'incidir en les polítiques dels governs. 'Per exemple, la Unió Europea ja va decidir, el 2003, que es faria la línia de Molt Alta Tensió', explica Marta Ball-llosera, Presidenta de la Federació d'Entitats Ecologistes, 'però els ciutadans no en saben res d'aquesta resolució ni tampoc se'ls ha informat, de quina manera hem de participar, doncs?'. La conclusió del debat va ser la necessitat d'uns ciutadans participatius que, poc a poc, facin canviar aquesta dinàmica dels governs, des dels locals fins als supranacionals, perquè la intervenció de la societat sigui realment la base per a fer polítiques públiques. Està previst que el Centre per a la Sostenibilitat Territorial continuï treballant la temàtica de la participació ciutadana, a través del projecte LIFE+ i en les seves diferents branques.