El CILMA quantifica en 165.000 tones anuals el potencial de biomassa forestal a Girona

El Consell recomana potenciar l'ús de calderes domèstiques i d'equipaments
Font: CILMA
07/04/2010 - 00:00

El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) ha encarregat un estudi per tal de fer una valoració energètica de la biomassa procedent dels boscos gironins, on es quantifica en 165.000 les tones anuals de biomassa disponible i fàcilment aprofitable a la demarcació. Aquesta biomassa té dos orígens principals: una és la biomassa forestal primària (BFP) que prové de l'aprofitament directe del bosc que es genera (restes d'estassada de matolls, restes d'esporga, restes de capçades, llenyes, fustes de totes les mides, escorces, etc.) i l'altre és la biomassa forestal residual procedent de la industria de primera transformació.

D'acord amb aquestes dades, el CILMA conclou que es podrien abastir cinc plantes de cogeneració mitjanes com a màxim, amb un consum inferior a les 30.000 tones/any cadascuna. Les tres comarques amb més potencial de BFP són la Selva, el Ripollès i la Garrotxa. Al mateix temps, l'estudi apunta a que cal potenciar l'ús de calderes domèstiques i d'equipaments, ja que és una de les opcions més rendibles.

Aquesta xifra, però, dista de les 316.000 tones que es precisarien si es posessin en funcionament les set plantes de cogeneració que simultàniament s'han proposat a les comarques gironines. Aquestes se situarien al Ripollès, la Selva, Pla de l'Estany i una darrera a les Gavarres. Així, l'informe preveu dificultats de subministrament per al conjunt d'aquestes iniciatives energètiques i posa de manifest l'elevat preu de cost que es donaria en el mercat forestal gironí.

Calderes domèstiques
L'estudi del CILMA conclou que cal potenciar les calderes domèstiques i d'equipaments, sobretot en municipis de gran superfície forestal i amb forest comunal. Es poden arribar a superar les 100 calderes (amb unes potències de 100 kW a 300 kW de mitjana). Els seus avantatges són molts, però destaca sobretot la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic, la reducció de la dependència energètica exterior, i la reducció de la factura energètica dels usuaris (fins a un 40% menys), així com una millora de les masses forestals.

Aprofitament realista de la biomassa
L'escenari més recomanable per a un aprofitament realista de la biomassa hauria de guiar-se per pautes com:

  • La promoció dels usos tradicionals de pastura extensiva, pels seus múltiples beneficis.
  • La compatibilitat de l'ús tradicional de llenyes per a llars de foc i estufes amb la trituració de biomassa.
  • El foment de les calderes domèstiques i d'equipaments, ja que és una de les opcions més rendibles i amb una escala de mercat més recomanable.
  • La producció de pèl·lets i briquetes, que facilita l'ús de calderes amb poca capacitat d'emmagatzematge.

Tanmateix, l'informe del CILMA destaca que les xarxes de calor són una opció recomanable, ja que optimitzen recursos i donen servei a moltes llars. La seva aplicació s'hauria de promoure no només a les zones de nova urbanització, sinó també als nuclis ja existents.

D'altra banda, el CILMA recomana que les plantes de generació i cogeneració a les comarques de Girona no haurien d'ultrapassar el consum de 150.000 t/any i s'haurien de repartir a diferents comarques. Les tres comarques que superen les 20.000 t/any són la Selva, el Ripollès i la Garrotxa. Aquest escenari equilibrat plantejaria unes 2.000 t/any per calderes domèstiques i 2.000 més per a calderes d'equipaments, 12.000 t/any per a xarxes de calor i 150.000 t/any per a les cinc plantes de cogeneració mitjanes.

Més informació: Consulteu l'informe complert del CILMA