22/07/2002 - 00:00
Barcelona camina cap a la sostenibilitat i més des de la signatura formal, el passat 9 de juliol, del Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat. Un document que defineix 10 objectius principals i que determinen una voluntat d'acció clara: es tracta d'aspectes com la protecció dels espais lliures i l'ampliació de la zona verda urbana, la millora de la mobilitat, la promoció de l'ús d'energies renovables, l'augment de la participació ciutadana i la reducció de l'impacte de la ciutat en el planeta. Quin és el procés que ha portat a la signatura d'aquest compromís? Aquí en teniu una breu síntesi:
L'any 1995, la ciutat va signar la Carta d'Aalborg , el compromís de la ciutats europees cap a la sostenibilitat. Tres anys després es va crear el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat , òrgan promotor de l'Agenda 21. Aquest consell, presidit per l'alcalde Joan Clos, està format per organitzacions ecologistes i cíviques; universitats i col·legis professionals; regidors i tècnics municipals i també d'altres administracions; empreses de serveis, del sector de l'aigua, el gas i l'electricitat, així com dels sectors ambientals emergents; i, finalment, hi figura un grup d'experts a títol individual. Un consell que agrupa cent persones i seixanta entitats.
Durant els anys 1999 i 2000 es va treballar en 13 grups, cadascun en un tema concret: biodiversitat; cicle de l'aigua; energia; mobilitat i transport; residus; disseny urbà; verd; platges i edificació; efecte hivernacle i ozó estratosfèric; atmosfera; salut; educació i informació ambiental; activitat económica; atur, marginació i immigració; i organització social i participació.
'L'objectiu era doble: fer un diagnòstic de la situació en aquell àmbit i avançar una sèrie de propostes que haurien de fornir l'Agenda 21 de Barcelona', explica Txema Castiella, que va coordinar el grup d'atur, marginació i immigració. 'Només en el cas d'aquest grup i en el d'educació i informació ambiental, la coordinació va ser responsabilitat de persones vinculades directament a l'Ajuntament. Els onze grups restants van ser responsabilitat de persones de la societat civil', recorda Castiella.
Durant aquesta fase de treball, el plenari del Consell es va reunir una vegada l'any. 'Vam crear una permanent de trenta membres que es va trobar una vegada al trimestre. Moltes reunions no és sinònim de vitalitat d'un procés. També vam fer dues sessions concretes sobre les infraestructures ambientals del Fòrum 2004 i una altra sobre el procés de participació', explica Teresa Franquesa.
Elaborats els materials per al debat, fruit del treball dels experts, al principi de l'any 2001 es va emprendre la fase d'informació/deliberació. 'Durant aquesta fase vam presentar el treball a tots els districtes de la ciutat i hi van participar fins a 3.000 persones en sessions informatives presencials. Vam dissenyar materials divulgatius i vam utilitzar intensivament la web com a canal d'informació (www.bcn.es/agenda21); vam contactar amb més de 500 entitats i hi vam implicar 70 escoles', explica Teresa Franquesa.
El pas següent, començat al principi d'aquest any, ha estat la fase de concreció i consens. 'Una fase clau per a la participació ciutadana i on s'ha produït un interessant debat. Alguns actors del procés entenien que la participació ja s'havia fet a través dels agents intermedis. En tot cas, hi ha gent que pensa que la participació ciutadana acaba amb la veu dels experts i els activistes que fan d'altaveu de la ciutadania. És com una mena de visió il·lustrada. Creuen que la gent no hi entén prou per opinar', explica Txema Castiella. 'Però, per a nosaltres, el repte és com aconseguir que el ciutadà estigui informat i pugui participar en el procés de deliberació', remarca Castiella.
'Hi havia gent que pensava que l'Agenda 21 de Barcelona ja estava feta arran dels grups de treball. Tot depèn del concepte que es tingui sobre el que és un pla estratègic de sostenibilitat: si això ho decideix un ajuntament, un consell de participació, o s'ha d'obrir a la participació ciutadana', explica Teresa Franquesa.
'Volíem que tothom, qualsevol ciutadà, que volgués dir alguna cosa ho pogués fer. Hem disparat en moltes direccions per aconseguir-ho', assenyala Teresa Franquesa.
L'eina principal per impulsar la participació ha estat un programa informàtic que permet la deliberació i també la votació en forma d'un sistema de colors. 'Estem contents dels resultats i del procés: s'hi han inscrit 445 usuaris, dels quals 277 han estat entitats i els 168 restants ciutadans a títol individual. Hem rebut més de 1.300 aportacions i esmenes que d'una manera o l'altra hem incorporat al document del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat', afirma Teresa Franquesa.
El compromís de Barcelona amb la sostenibilitat, signat i consensuat per molts agents socials, ja camina. En els propers mesos veurem si agafa la velocitat de creuer que la ciutat i el planeta exigeixen.
Hemeroteca: "Barcelona signa solemnement el compromís per a la sostenibilitat" (9/7/2002)
L'any 1995, la ciutat va signar la Carta d'Aalborg , el compromís de la ciutats europees cap a la sostenibilitat. Tres anys després es va crear el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat , òrgan promotor de l'Agenda 21. Aquest consell, presidit per l'alcalde Joan Clos, està format per organitzacions ecologistes i cíviques; universitats i col·legis professionals; regidors i tècnics municipals i també d'altres administracions; empreses de serveis, del sector de l'aigua, el gas i l'electricitat, així com dels sectors ambientals emergents; i, finalment, hi figura un grup d'experts a títol individual. Un consell que agrupa cent persones i seixanta entitats.
Durant els anys 1999 i 2000 es va treballar en 13 grups, cadascun en un tema concret: biodiversitat; cicle de l'aigua; energia; mobilitat i transport; residus; disseny urbà; verd; platges i edificació; efecte hivernacle i ozó estratosfèric; atmosfera; salut; educació i informació ambiental; activitat económica; atur, marginació i immigració; i organització social i participació.
'L'objectiu era doble: fer un diagnòstic de la situació en aquell àmbit i avançar una sèrie de propostes que haurien de fornir l'Agenda 21 de Barcelona', explica Txema Castiella, que va coordinar el grup d'atur, marginació i immigració. 'Només en el cas d'aquest grup i en el d'educació i informació ambiental, la coordinació va ser responsabilitat de persones vinculades directament a l'Ajuntament. Els onze grups restants van ser responsabilitat de persones de la societat civil', recorda Castiella.
Durant aquesta fase de treball, el plenari del Consell es va reunir una vegada l'any. 'Vam crear una permanent de trenta membres que es va trobar una vegada al trimestre. Moltes reunions no és sinònim de vitalitat d'un procés. També vam fer dues sessions concretes sobre les infraestructures ambientals del Fòrum 2004 i una altra sobre el procés de participació', explica Teresa Franquesa.
Elaborats els materials per al debat, fruit del treball dels experts, al principi de l'any 2001 es va emprendre la fase d'informació/deliberació. 'Durant aquesta fase vam presentar el treball a tots els districtes de la ciutat i hi van participar fins a 3.000 persones en sessions informatives presencials. Vam dissenyar materials divulgatius i vam utilitzar intensivament la web com a canal d'informació (www.bcn.es/agenda21); vam contactar amb més de 500 entitats i hi vam implicar 70 escoles', explica Teresa Franquesa.
El pas següent, començat al principi d'aquest any, ha estat la fase de concreció i consens. 'Una fase clau per a la participació ciutadana i on s'ha produït un interessant debat. Alguns actors del procés entenien que la participació ja s'havia fet a través dels agents intermedis. En tot cas, hi ha gent que pensa que la participació ciutadana acaba amb la veu dels experts i els activistes que fan d'altaveu de la ciutadania. És com una mena de visió il·lustrada. Creuen que la gent no hi entén prou per opinar', explica Txema Castiella. 'Però, per a nosaltres, el repte és com aconseguir que el ciutadà estigui informat i pugui participar en el procés de deliberació', remarca Castiella.
'Hi havia gent que pensava que l'Agenda 21 de Barcelona ja estava feta arran dels grups de treball. Tot depèn del concepte que es tingui sobre el que és un pla estratègic de sostenibilitat: si això ho decideix un ajuntament, un consell de participació, o s'ha d'obrir a la participació ciutadana', explica Teresa Franquesa.
'Volíem que tothom, qualsevol ciutadà, que volgués dir alguna cosa ho pogués fer. Hem disparat en moltes direccions per aconseguir-ho', assenyala Teresa Franquesa.
L'eina principal per impulsar la participació ha estat un programa informàtic que permet la deliberació i també la votació en forma d'un sistema de colors. 'Estem contents dels resultats i del procés: s'hi han inscrit 445 usuaris, dels quals 277 han estat entitats i els 168 restants ciutadans a títol individual. Hem rebut més de 1.300 aportacions i esmenes que d'una manera o l'altra hem incorporat al document del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat', afirma Teresa Franquesa.
El compromís de Barcelona amb la sostenibilitat, signat i consensuat per molts agents socials, ja camina. En els propers mesos veurem si agafa la velocitat de creuer que la ciutat i el planeta exigeixen.
Hemeroteca: "Barcelona signa solemnement el compromís per a la sostenibilitat" (9/7/2002)
