Quin món volem pel futur? Amb aquesta pregunta es va inaugurar ahir diumenge el Congrés Mundial de la Natura, un esdeveniment que, organitzat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), aplegarà prop de 8.000 persones durant els propers 10 dies a Barcelona.
En la sessió inaugural, Valli Moosa, president de la UICN, va recordar les dramàtiques prediccions que va fer l'any passat l'IPCC, l'organisme de Nacions Unides sobre canvi climàtic. "Els escèptics diuen que som uns alarmistes", va dir Moosa, "però tot i que sembli poc, un augment de dos o tres graus en la temperatura global pot tenir efectes imprevisibles". Per aquest motiu, "els governs de tot el món tenen la responsabilitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic, coordinant-se per passar a l'acció".
Economia i natura
Durant el seu discurs, Moosa també va fer referència a l'actual crisi econòmica, que tant preocupa als polítics. El president de la UICN, però, no va parlar de rescats ni plans per salvar l'economia. Moosa va afirmar que "els empresaris i el mercat han contribuït al creixement econòmic", però ho han fet sense tenir en compte les greus conseqüències ambientals de la seva actuació, i sense fer que la seva activitat beneficiés al conjunt de la societat, fet que va qualificar "d'inadmissible".
En aquest sentit, el president de la UICN va dir que ara és el moment de fer que el món sigui "més ric, més just i més sostenible", ja que economia i natura no són incompatibles i "es pot conservar la biodiversitat i alhora explotar els recursos del planeta".
(P)
Una política transversal
L'acte d'inauguració va comptar amb la participació dels representants de les diferents administracions catalanes i espanyola. Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va destacar el paper de la seva administració com a gestora de la biodiversitat "d'un territori densament poblat, amb una xarxa d'espais naturals molt important", i va remarcar que la sostenibilitat impregna tota l'agenda pública local, un principi "irrenunciable". Fogué també va recordar que "la Diputació de Barcelona va ser la primera administració pública espanyola a adherir-se a la UICN, a finals dels anys 70".
De la seva banda, la ministra de Medi Ambient espanyola, Elena Espinosa, va afirmar que la conservació de la natura "no és una política més", sinó que tota l'acció política, ja sigui internacional, nacional o local, ha d'estar dirigida en aquest sentit. I al igual que el president de la UICN, Espinosa va apel·lar a la ètica, ja que "només amb la ciència i la tecnologia" no n'hi haurà prou per a garantir "el nostre futur sobre aquesta nau espacial denominada Terra". En la mateixa línia, el president de la Generalitat, José Montilla, va dir que "només els inconscients assistirien passius a la destrucció de casa seva".
Finalment, el príncep Felip de Borbó va destacar la importància d'aquest congrés per fixar "nous objectius" per al futur, uns objectius que si bé precisaran d'acords a escala internacional, demanaran que es treballi a nivell local.
Negocis socials
Especialment destacada va ser la intervenció del premi Nobel de la Pau, Mohammad Yunus, creador del sistema de micro crèdits a la Índia per a afavorir els més pobres. Yunus va criticar durament el sistema econòmic global, al que va acusar de la pobresa al món, i va assegurar que "no es pot fer un món sostenible si el governen empreses que només pensen en el seu propi benefici, en fer el màxim de diners, i no en la gent, en millorar la seva vida". El Nobel de la Pau va fer una crida al canvi, a que s'endeguin "negocis socials" guiats pel benefici de la societat, no d'uns quants privilegiats.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 banner_iucn.jpg | 9.37 KB |
