Font: Vallès Visió i el9noucat
Des de fa 13 anys, el Congost forma part de la Xarxa Natura 2.000. Una iniciativa europea que treballa per preservar els entorns naturals d’interès.
Per tal de preservar i millorar la biodiversitat, el Consorci del Besòs Tordera ha elaborat un pla de gestió. Es tracta d’un programa pioner, ja que és el primer organisme local de Catalunya en engegar una iniciativa d’aquestes característiques. La intenció és regular els usos, preservar la fauna i donar a conèixer la importància d’aquests espais a la ciutadania.
El Consorci Besòs Tordera ha presentat el pla de gestió per a l’espai natural inclòs a la xarxa Natura 2000 del riu Congost que inclou un àmbit de 358 hectàrees de la llera del riu Congost entre la Garriga i l’aiguabarreig amb el Mogent; del Besòs fins a l’altura de Sant Fost i Martorelles; i el tram final del Mogent, entre la Roca i l’aiguabarreig amb el Congost. És un territori situat entre 11 municipis: la Garriga, les Franqueses, Granollers, Canovelles, Montmeló, Montornès, Vilanova, la Roca, Martorelles, Mollet i Sant Fost.
La llera del Congost al seu pas entre Montmeló i Montornès, just davant del Turó de les Tres Creus, és una de les zones que hauria de millorar per preservar la qualitat de l’ecosistema del riu. Aquesta és una de les actuacions que recull el nou pla del Consorci Besòs Tordera. En aquest espai, situat entre els dos municipis, el riu entra en contacte amb diferents empreses dels polígons del voltant i això perjudica la fauna i la flora de la zona. Un hàbitat protegit pel pla europeu Xarxa Natura 2.000.
Un altre dels espais a millorar és la llera del Besòs a l’alçada de Martorelles. Es tracta de l’espai situat just al costat de Cobega. Precisament, en aquest indret, en el marc del pla Xarxa Natura 2.000, ja es va delimitar una zona protegida. A banda d’aquestes actuacions concretes, el pla també recull la necessitat de senyalitzar que tota la llera d’aquests rius és un Parc d’Interès Natural i prohibir-ne diferents usos, com ara la caça o l’accés motoritzat.El document ha estat elaborat per l’empresa Lavola amb la col·laboració de tècnics del Consorci Besòs Tordera com Manel Isnard i d’altres especialistes com Andreu Salvat, d’Aprèn Serveis Ambientals. Fixa les mesures de conservació necessàries per respondre a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari que hi ha en aquest àmbit.
Les actuacions es dissenyen a partir de quatre elements clau: millorar la presència i l’estat de conservació dels hàbitat clau i les espècies clau; potenciar la connectivitat ecològica i la mobilitat de la fauna al corredor aquàtic i les riberes; treballar per al reconeixement socials dels valors naturals de l’espai; i obtenir el coneixement suficient dels hàbitats o espècies naturals en l’hàbitat natural.
El pla fixa quatre hàbitats clau: els rius amb vegetació submersa, els herbassars fluvials, el bosc de ribera i els alzinars i carrascars d’entorns propers. També algunes de les espècies a tenir en compte: la tortuga de rierol, els quiròpters presents, la llúdriga, el barb de muntanya i l’anguila, les aus aquàtiques, libèl·lules i papallones i diverses espècies d’invertebrats considerades d’interès comunitari per Europa.
Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, ha destacat que la iniciativa del Consorci Besòs Tordera i dels ajuntaments que en formen part és “un cas únic”. “És el primer espai declarat xarxa Natura 2000 amb un pla de gestió concret i específic”, ha valorat Miralles que ha ressaltat el potencial d’aquest entorn natural. “És enorme”.
Albert Camps, regidor de Medi Ambient de Granollers i vicepresident del Consorci Besòs Tordera, ha destacat el valor de la suma que té aquest pla de gestió. “Havia de ser un projecte coral, de suma perquè és la suma la que dona els millors resultats”. Camps ha demanat a Miralles la implicació de la Generalitat i els seus diversos organismes en el finançament de les accions per tirar-lo endavant. “Demanem que aquest document no quedi en un calaix”, ha dit.
