20/01/2006 - 00:00
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) participen en el projecte europeu Aquaterra, que té per objectiu avaluar la qualitat de les aigües de cinc rius europeus: el Brevilles, l'Ebre, el Meuse, l'Elba i el Danubi.
El grup de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del CSIC que participa en l'Aquaterra és responsable de la vigilància de l'Ebre i d'avaluar l'impacte de la contaminació industrial, agrícola i urbana en el riu. Els investigadors analitzaran al llarg de cinc anys les aigües superficials i subterrànies, els sediments, peixos i mostres del fons del riu.
Les mostres es recolliran en 18 punts del riu que corresponen a les 18 estacions que té la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. També es prendran mostres d'aigües subterrànies i de sòl en 15 pous de Navarra, Saragossa, La Rioja i Lleida.
A més, s'estudiarà amb especial detall els 3 punts que tenen més risc: Montsó, Flix i el Delta. En aquestes zones es faran mostres més detallades de tots els paràmetres analítics, especialment de la contaminació industrial a Flix i Montsó i de la contaminació agrícola en el Delta.
L'equip del CSIC compta en aquest projecte amb la col·laboració de l'Agència Catalana de l'Aigua i d'Aigües de Barcelona.
Control de fàrmacs
Les substàncies que seran analitzades són els contaminants prioritaris que determinen les Directives europees 76/464 i 2000/60, així com metalls (mercuri i metilmercuri, cadmi, plom, crom, níquel, arsènic, seleni, coure i zinc). Igualment s'analitzaran contaminants emergents que encara no estan regulats per la llei però que suposen un problema sanitari i ambiental que no està prou investigat. Són els analgèsics (ibuprofè, 2-hydroxy-ibuprofè, diclofenac, indometacina, ketoprofè, naproxè, fenazona), antiepilèptics, antidepressius (diazepam), betabloquejants (atenolol, bisoprolol, metoprolol, propranolol, sotalol), reguladors del colesterol (bezafibrat, àcid clofíbric, gemfibrozi), antisèptics (triclosán) i additius de gasolina (MTBE i compostos similars).
El problema amb els fàrmacs, explica Damià Barceló, professor d'investigació del CSIC de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals i coordinador del treball espanyol en Aquaterra, "és que són els contaminants emergents més importants i no es coneix bé encara el risc ambiental que suposen".
La preocupació a Europa pel tema és creixent. En els últims anys estan apareixent articles que indiquen els possibles riscos ambientals dels antibiòtics sobre plantes aquàtiques. En el cas de l'antiepilèptic (carbamazepina), que s'extreu amb moltes dificultats de l'aigua en les plantes depuradores, s'ha vist que suposa un risc per als crustacis. També hi ha indicis que el propanolol, un betabloquejant, produeix efectes negatius en el creixement del peix Medaka, una varietat asiàtica d'aigua dolça.
Anticipar-se als problemes futurs de l'aigua
En el projecte Aquaterra hi participen 45 institucions de 12 països europeus i de Romania, Suïssa i Sèrbia. El pressupost global del projecte és de 13 milions d'euros, dels quals uns 650.000 euros estan destinats al treball espanyol al riu Ebre.
L'objectiu és establir les bases per a una gestió correcta de l'aigua, del sòl i les zones de captació. Per a això es desenvoluparan models numèrics que permetin modelizar el funcionament del cicle de l'aigua i la interacció entre les aigües subterrànies, el sòl, els sediments i el cabal del riu. S'estudiaran els diferents aspectes implicats en el cicle de l'aigua, com de quina forma es filtren i transporten els contaminants, l'impacte del canvi climàtic en el cicle de l'aigua i noves tècniques per a detectar contaminants emergents. Una part fonamental del projecte és fer arribar aquests coneixements científics als responsables de la gestió de l'aigua i als polítics, i obtenir un model de gestió que permeti anticipar-se als problemes futurs de l'aigua.
Font: CSIC.
Adjunt | Mida |
---|---|
Foto: gencat.net. | 31.48 KB |