El Fòrum aprova per unanimitat les 11 propostes per la sostenibilitat local

El Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local clausura dos dies de debats amb l'aprovació d'11 propostes, que publicarem properament, un cop se'ls hagi donat la versió definitiva. Aquest document ha de contribuir a millorar la sostenibilitat als municipis i la participació de la ciutadania. En l'acte de cloenda, Domènec Martínez, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha celebrat que durant els dos dies de debats els assistents han estat capaços d'assolir uns compromisos que ajudaran a canviar les coses amb l'objectiu de la prevenció del canvi climàtic. Qui també s'ha mostrat molt satisfeta per la feina feta en el marc del Fòrum ha estat Núria Buenaventura, presidenta-delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona: 'Crec que hem assolit els objectius principals que ens havíem marcat: buscar conjuntament compromisos per ser més ambiciosos i treballar perquè el canvi climàtic no sigui una realitat. Després de la injecció que ha suposat la feina d'aquests dies, segur que tots treballarem amb més ganes'. En representació de la Generalitat, Josep Vendrell ha volgut posar l'èmfasi en l'imprescindible canvi de valors i de pautes de comportament que s'ha de fomentar per tal d'impulsar un canvi en les polítiques que afecten el medi ambient. El secretari general de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat ha afegit que aquest canvi cultural no serà possible sense la participació de tots els actors implicats.

11 PROPOSTES PER A LA SOSTENIBILITAT LOCAL (versió provisional) 1. FOMENTAR UNA NOVA CULTURA DE L'AIGUA Contribuir a l'assoliment d'un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics del municipi i, al mateix temps, garantir un subministrament d'aigua de qualitat tot controlant-ne i prevenint-ne la demanda. Això significa una aposta per la implementació de la Directiva marc de l'aigua. 1.1 Tractar el cicle de l'aigua de forma integral: ús sostenible i eficient de l'aigua per garantir-ne un subministrament de qualitat i assegurar el manteniment del bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics (rius, llacs, aiguamolls i mar), tot respectant la clara estacionalitat en els règims hídrics. 1.2 Aplicar mesures d'estalvi, eficiència i reutilització. Que els municipis estableixin plans d'estalvi d'aigua, la seva utilització eficient i la reutilització de les aigües residuals. Aquests han d'incloure, per exemple: - Una diagnosi inicial de la situació de la gestió de l'aigua del municipi i un conjunt d'indicadors que permeti el seu seguiment. - El foment d'usos dels recursos locals (per exemple pous). - Plans per la utilització de les aigües pluvials. - Normatives d'ús de l'aigua en jardineria... . En definitiva cal que el municipi tingui una bona ordenança de gestió de l'aigua. 1.3 Sensibilitzar i educar: Que les administracions locals desenvolupin projectes de demostració d'estalvi i reutilització de l'aigua donant exemple a la ciutadania. Educació per la sostenibilitat, amb sensibilització del paper dels ecosistemes aquàtics municipals en la qualitat de vida i col'laboració amb entitats que treballen en aquest sentit. 1.4 Gestionar amb transparència i participació. 1.5 Economia i fiscalitat de l'aigua. 2. IMPULSAR UNA GESTIÓ INTEGRAL DELS RESIDUS Realitzar la gestió dels residus amb la màxima ambició, impulsant iniciatives de participació ciutadana i prevenció en origen -sobretot d'envasos i embalatges i sol·licitar la modificació de la Normativa vigent en matèria d envasos. Apropant les plantes de tractament i de gestió amb una constant millora de la protecció de l'entorn, minimitzant i valorant els residus abans que tractaments finalistes (dipòsits controlats i incineradores). Potenciar i sol·licitar mecanismes fiscals perquè la separació en origen sigui més econòmica que la recollida indiferenciada dels residus. 2.1 Canviar d'hàbits: establiment de programes de sensibilització per modificar els hàbits dels ciutadans i el tipus de gestió dels fabricants i els distribuïdors, mitjançant la difusió de bones pràctiques de producció i de consum, per tal d'aconseguir la reducció de residus, incidint directament en els embalatges i envasos no estrictament necessaris. Potenciació del consum proper, ecològic i responsable. 2.2 Reduir la producció de residus i gestionar-los correctament: foment de la minimització i separació en origen i de la recollida selectiva en tots els àmbits i per part de tots els actors (fabricants, distribuïdors, ciutadans i administracions). Foment de les tècniques que possibilitin un nivell òptim de prevenció dels residus com ara els sistemes de dipòsit de devolució i retorn, el compostatge i els mercats d'intercanvi o de segona mà. 2.3 Segregar els productes domèstics de risc: impulsar la separació dels productes d'especial toxicitat o risc mitjançant l'establiment de punts de recollida habilitats, en particular deixalleries. Establiment de mecanismes per minimitzar-ne l'ús. 2.4 Treballar conjuntament entre municipis: potenciació de la cooperació municipal en la gestió dels residus, mitjançant la transferència mútua de coneixements i experiències i l'establiment de mancomunitats, consorcis i equipaments públics compartits, tant en matèria de reducció com de recollida selectiva, de reciclatge, de reutilització i de recuperació avançant en la gestió directe dels serveis. 3. TREBALLAR PER A LA PROTECCIÓ DE L'ATMOSFERA I LA PREVENCIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC Ha de ser un objectiu bàsic a garantir des de tots els nivells de l'administració. Cal un nou model de desenvolupament (planificació urbanística, transport, energia, consum ...), amb la implicació de tots els agents polítics, socials i econòmics. 3.1 Vetllar per la qualitat de l'aire: Propostes concretes de mesures per millorar la qualitat de l'aire i disposar de les eines necessàries per a fer el corresponent seguiment de la seva implantació. Cal establir canals de coordinació entre les diferents administracions. Cal impulsar un nou marc legal. 3.2 Comprometre's amb Kyoto: Foment d'actuacions públiques i privades orientades a afavorir l'acompliment del Protocol de Kyoto sobre la reducció d'emissió de CO2 a l'atmosfera en prevenció del canvi climàtic. 3.3 Reduir el soroll i les vibracions: Prevenció del soroll mitjançant la confecció de mapes capacitat acústica i mapes estratègics com a instrument de planificació municipal. L'ús d'instruments i actuacions per a la mesura, el control i la reducció de sorolls i vibracions. 3.4 Fomentar la recerca i l'educació: Promoció de recerques i projectes encaminats a minimitzar les fonts de contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l'aire. Estudis sobre el potencial efecte de la contaminació sobre la salut. Promoure accions informatives, formatives i educatives. 3.5 Reduir la contaminació lumínica, electromagnètica i de les olors. 4. POTENCIAR UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA Cal que el món local adopti i promogui un nou model energètic sostenible basat en el compromís en l'acció i que impliqui un canvi de la societat. 4.1 Fomentar la contenció de la demanda, l'eficiència, l'eficàcia i l'estalvi energètic: disseny d'estratègies de gestió i planificació energètica fonamentades en un coneixement precís de les necessitats municipals i en línies d'actuació innovadores, buscant més possibilitats en les energies alternatives i en la reducció dels combustibles fòssils. Foment de l'edificació sostenible i la promoció d'ordenances solars. 4.2 Fomentar las energies renovables en totes les seves formes, sobretot en els projectes arquitectònics de nova construcció, incloses les fonts d'energia solar, hidràulica, eòlica, geotèrmica i de biomassa. Que permet l'acostament de la producció al consum i aprofitament dels recursos propis municipals. 4.3 Fomentar la generació més descentralizada amb la consegüent minimització de les pèrdues generades per la distribució. 4.4 Exemplificar: gestió eficient de les instal·lacions municipals i promoció d'accions de sensibilització, formació i participació mitjançant campanyes d'educació energètica i el suport a projectes demostratius; tot això per tal de facilitar l'adquisició de criteris de decisió als ciutadans i als municipis. 4.5 Mecanismes de gestió, control i recolzament de les mesures i els objectius establerts: fiscalitat, comptabilitat, indicadors... . 4.6 Sensibilizació, educació i concienciació de la societat: ciutadans i empreses de l'àmbit local. 5. IMPLEMENTAR I VALIDAR POLÍTIQUES PÚBLIQUES PARTICIPATIVES PEL DESENVOLUPAMENT INTEGRAL I SOSTENIBLE DEL TERRITORI Cal evitar el desbordament de la seva capacitat de càrrega i l'especulació urbanística, tot conservant els sistemes naturals i culturals, així com, garantint les necessitats socioeconòmiques vitals de la població. 5.1 Aplicar les Agendes 21 com a instruments de planificació estratègica integral, municipal i supramunicipal, amb el suport de l'Administració en la implantació i avaluació, per influir en l'ordenació territorial sostenible: vinculació de la visió sistèmica d'aquests instruments als límits i a la capacitat de càrrega de diversos escenaris de futur, sobretot en àmbits d'expansió immobiliària, i al consum de recursos no renovables i emissions no assimilables. 5.2 Aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible: integració de les polítiques ambientals als instruments de planificació, assegurant l'aplicació de l'avaluació ambiental estratègica, com ara els plans estratègics, els PGOU, plans territorials sectorials, etc. Consideració de les característiques que fan referència als assentaments sostenibles, neutralització dels excessos actuals o futurs sobre el sòl urbanitzable i foment de l'habitatge assequible i de lloguer. Finançament dels municipis no depenent del creixement urbanístic i polítiques fiscals que estimulin comportaments ecològicament responsable. 5.3 Valorar la sostenibilitat dels nostres pobles i ciutats: observació d'indicadors de sostenibilitat territorial que permetin l'anàlisi de l'evolució dels municipis i àrees urbanes en vistes a la integració dels aspectes ambientals en les polítiques i instruments de planificació urbanística. 5.4 Apostar per la planificació urbanística supramunicipal: desenvolupament de polítiques de planificació urbanística d'àmbit supramunicipal com a millor estratègia per aconseguir una major eficiència en l'ús del territori i les infraestructures ambientals, la mobilitat, les dotacions d'equipaments i les polítiques d'habitatge. 5.5 Integrar els criteris de sostenibilitat en l'edificació i la construcció: reducció de les demandes de recursos (aigua, energia, materials) i minimització de la generació de residus, ja siguin sòlids, líquids o gasosos. Estudi en profunditat del nou Codi tècnic de l'edificació i del cas dels habitatges permanentment desocupats, i suport a la rehabilitació i al desenvolupament d'ordenances i plans d'eficiència en l'edificació nova i construïda. 6. AFAVORIR LA MOBILITAT SOSTENIBLE Cal pensar la mobilitat sostenible en termes d'accessibilitat i d'equitat. Per això és important un disseny de polítiques públiques i privades que garanteixin a totes les persones el dret a arribar a les activitats quotidianes apostant per mitjans sostenibles i segurs. 6.1 Superar la dualitat del planejament de la mobilitat i del territori: integració d'aquestes dues disciplines en els plans, els projectes, les propostes i els pactes per tal que els desplaçaments provoquin els mínims impactes possibles i se'n garanteixi l'eficàcia i eficiència, promovent un model urbà compacte, integrat i multifuncional. 6.2 Pensar i planejar els diferents mitjans de transport com un sistema unitari: prioritzar els mitjans que siguin més equitatius i sostenibles (anar a peu i amb bicicleta, transport públic) tot garantint els drets de les persones (poder arribar a la feina, als lloc d'esbarjo, etc.). 6.3 Elaborar informació sobre la mobilitat que superi els biaixos actuals: informació sobre la població que es mou i no només sobre els mitjans de transport. Anàlisis dels desplaçaments en relació amb les característiques dels individus i els seus motius, per planificar la mobilitat d'acord amb les necessitats dels diferents col·lectius. 6.4 Pensar la mobilitat en termes de recursos invertits: minimització dels costos dels desplaçaments per fer-los més eficaç. Valoració dels mateixos en termes de recursos individuals (temps invertit) o col·lectius (energètics); o de recursos privats (preu bitllet) o públics (cost infraestructures) utilitzats. 7. CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA BIODIVERSITAT Els espais amb valors naturals juguen un paper clau per a la conservació de la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes i, alhora que estructuren el territori, són imprescindibles per a una bona qualitat de vida de la ciutadania. 7.1 Conservar l'àmbit blau: conservació de la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes aquàtics continentals i litorals. 7.2 Conservar els espais verds amb valors naturals i la seva connectivitat: conservació de la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes terrestres mitjançant la protecció de zones i l'establiment de corredors ecològics i vies verdes en xarxa, com a inversió de futur. 7.3 Promoure els espais periurbans i la biodiversitat urbana: horts urbans, zones forestals...etc, definint els criteris de funcionament per tal d'aconseguir una alta qualitat mediambiental, i promovent la jardineria urbana amb espècies autòctones. 7.4 Reforçar el paper del món local en la nova Llei de conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya. 8. FOMENTAR EL CONSUM RESPONSABLE I LA PRODUCCIÓ ECOLÒGICA Cal que tothom, amb els ajuntaments com a referència, aposti per una economia més sostenible, per mitjà d'un cicle productiu de béns i serveis ecològic, aplicant la millor tecnologia disponible i un consum responsable. 8.1 Gestionar a favor de l'entorn: ambientalització dels serveis públics i privats incorporant-hi un nou concepte d'ecologia de serveis, quantificant i minimitzant l'impacte ambiental associat al cicle de vida dels mateixos. Promoció dels models de consum respectuosos amb el medi, que cerquin l'equidistància entre la protecció de l'entorn i el benestar dels individus i de la societat. 8.2 Marcar el camí a seguir: desenvolupament d'una actitud exemplificadora per part de les administracions locals a través de l'ambientalització dels plecs de condicions dels concursos i la compra pública, i la contractació ecològica de béns i serveis, amb la intenció d'influir sobre els mercats i modificar-ne els hàbits comercials i la comunicació als ciutadans. 8.3 Fomentar el consum responsable de la ciutadania, entitats i agents socials i econòmics: adoptant el compromís de disminuir l'impacte global i concertar línies d'actuació que facin compatibles una alta qualitat de vida amb els principis de l'ús sostenible dels recursos del planeta, per mitjà de l'adopció de criteris de comerç just i compra ambientalment correcta. 8.4 Aplicar una producció ecològica des del sector privat. 8.5 Educar, informar i comunicar per sensibilitzar al món local. 9. POSAR ÈMFASI EN LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA A LES EMPRESES DEL TERRITORI La responsabilitat social aporta a les empreses beneficis en el funcionament intern del negoci, en la relació amb el seu entorn i en el model de competitivitat de l'empresa. La responsabilitat social corporativa implica repensar l'empresa des d'una visió àmplia, incorporar les externalitats negatives i demana a l'administració fomentar-ne la incorporació a les empreses i especialment a les pròpies administracions. 9.1 Augmentar la qualitat de les relacions laborals: en termes de contractació, retribució, formació continuada, promoció i participació del treballador per aconseguir una millor captació i retenció de talent, un bon clima laboral, una qualitat màxima dels productes i serveis i una bona atenció al client. 9.2 Considerar la salut i la seguretat: amb la prevenció de riscos laborals des d'un sentit ampli -incorporant-hi els riscos psicosocials-, que permeti una millora de la productivitat i una reducció de l'absentisme, aconseguint una bona imatge de l'empresa i la sensibilització de la resta de parts interessades. 9.3 Mercat, transparència i acció social: treballant per aconseguir una bona reputació empresarial mitjançant estratègies empresarials que aportin una fidelització del client, una major implicació i l'assoliment de prestigi, així com un retorn d'aquest a la societat mitjançant accions de patrocini social. 9.4 Promoure la conciliació i la gestió de la diversitat: per tal de millorar la implicació i la motivació de les persones i fomentar la igualtat d'oportunitats a favor d'una major productivitat. És important la millora de l'ambient de treball per reduir conflictes interns i potenciar l'enriquiment mutu i la cohesió dels equips, ampliant les perspectives sobre polítiques, productes i serveis. 9.5 Fomentar la responsabilitat ambiental de les empreses: donant compliment a la legislació vigent i potenciant les eines i els mecanismes voluntaris en matèria ambiental, acompanyant a les empreses en la seva aplicació. 10. INFORMAR I EDUCAR PER AL CANVI CAP A LA SOSTENIBILITAT Fer-ho de forma entenedora transparent i concisa per avançar amb corresponsabilitat de tots els agents socials cap a un model de desenvolupament sostenible. 10.1 Educar per millorar comportaments: suport a activitats d'educació ambiental en els municipis com a mitjà per canviar els hàbits de les persones cap a comportaments sostenibles. Aprofitar i, quan sigui necessari, crear els recursos informatius i divulgatius en diferents suports, adreçats a tot el ventall social. 10.2 Formar-se per treballar amb més eficàcia i eficiència: promoció de la participació dels actors municipals 'tècnics i polítics' en activitats de formació sobre gestió ambiental. 10.3 Apropar els municipis a la sostenibilitat: impuls de les polítiques locals sostenibles per tal de adequar la gestió municipal als requeriments ambientals. 11. LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA / LA IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA, ELEMENTS FONAMENTALS PER A ASSOLIR UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE La ciutadania és cada cop més sensible de la importància de les polítiques de sostenibilitat. Cal implicar-la i fer-la partícip en la formulació i desenvolupament d'aquestes polítiques. Cal el màxim compromís de les Administracions en els processos de participació: les regles del joc, la qualitat de tot el procés, tenir en compte els resultats i garantir el retorn. 11.1 Repensar i reforçar els processos i les dinàmiques de participació i compromís social: Aplicar fórmules d'implicació de la ciutadania i promoció d'una participació eficient (optimitzant els recursos) i eficaç (assolint els objectius) que impliqui la ciutadania (de manera individual o a través d'entitats i associacions). Un procés d'aprenentatge que ens permeti adquirir una nova manera de fer. Una visió més clara de la importància de prendre part en els afers públics i unes eines que permetin avançar en una participació de qualitat. Reconèixer l'esforç que fan els ciutadans. La participació és un dret. La participació de qualitat inclou, entre altres, la informació i la metodologia a aplicar. La participació necessita el màxim consens polític. Introducció mecanismes com referèndums vinculants. 11.2 Donar suport al teixit associatiu local incorporant noves visions: suport tècnic i econòmic, i implicació, en les diferents fases del procés, d'entitats, associacions i ONG de caràcter ambientalista, atès el paper de dinamitzadors socials que desenvolupen. La nostra societat és cada vegada més plural; hem de tenir la capacitat d'incorporar les noves visions de col'lectius que fins ara no participaven. 11.3 Formular nous reptes per a la millora de la gestió pública: Les administracions han de comprometre's amb la transparència i la gestió transformadora de conflictes, per situar la participació ciutadana en un marc de democràcia deliberativa. 11.4 Les entitats i la ciutadania han de corresponsabilitzar-se en la definició l'agenda de deliberació en aquesta matèria. Recomanació general: Més competències i més finançament pels municipis.