27/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
Uns 700 operaris han començat a desmuntar aquest matí de dilluns, 27 de setembre, les instal·lacions efímeres del Fòrum Barcelona 2004, amb l'objectiu d'enllestir el procés a finals d'octubre. D'aquest gran esdeveniment, rebut amb irregular fortuna per la ciutadania i la societat civil, en quedarà un resultat tangible -els equipaments del recinte Fòrum, on destaca la depuradora renovada i la central fotovoltaica- i un que, segurament, és més incert, vinculat a la cinquantena de diàlegs convocats.
Els diàlegs del Fòrum 2004 han convocat centenars d'experts en matèries com la sostenibilitat, la cooperació internacional o la cultura de la pau i han aconseguit articular un bon nombre de reflexions de pes. Sense compromisos concrets ni declaracions vinculants -de fet, no era aquest el seu objectiu-, els diàlegs si que han servit, tanmateix, per posar l'accent sobre determinades prioritats per al nou segle que comença. La cultura com a eina de desenvolupament -el Fòrum ha vist néixer, precisament, l'Agenda 21 de la Cultura-, el crit d'alerta contra la privatització de l'aigua, la necessària transició cap a una nova cultura energètica o la necessitat de regular d'una altra manera els organismes internacionals són algunes de les conclusions sorgides de 141 dies, articulats en prop de 50 debats. Bona part d'aquestes conclusions s'han sintetitzat en l'anomenada Declaració de Barcelona.
Aquest document, que està subscrit pels promotors de l'esdeveniment (l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'estat i la Unesco), insta a tots els organismes internacionals a reforçar els principis i valors del Fòrum: la pau, la sostenibilitat i la diversitat. Concretament, es demana que es creïn noves institucions que vetllin per un ordre mundial diferent, basat en la justícia, l'equitat, la negociació i el pacte i rebutja la pobresa, la guerra, la negació dels drets humans. Es posa l'accent en la diversitat cultural i en la participació especialment exercida des dels governs locals, pels quals es demana un major pes. Ben oportunament, també s'assenyala la necessitat de segregar arreu l'esfera política i religiosa.
El document reconeix la vigència de la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Declaració Universal de la Unesco sobre Diversitat Cultural.
Dels diàlegs, i això també es recull en la declaració, n'ha sortit la creació d'una Xarxa Internacional de Drets Humans, la creació d'un fòrum permanent Orient-Occident i la instauració de la Casa de les Llengües, un centre d'investigació de la diversitat idiomàtica.
Agenda global i Consens de Washington
Els quatre últims dies del Fòrum 2004 han acollit dos diàlegs de pes: "Del Consens de Washington a una nova governança global", en el qual han participat el fundador del pla de mesures econòmiques, John Williamson, i el premi Nobel d'economia Joseph Stiglitz; i "Contribuint a l'Agenda Global", en el qual, entre d'altres, s'ha tractat de la reforma de les Nacions Unides i del sistema d'institucions internacionals, amb la participació de Josep Mayor Zaragoza o Vandana Shiva.
Joseph Stiglitz, en una de les intervencions més esperades al Fòrum, va explicar que "les perspectives econòmiques que s'apliquen als països desenvolupats han de ser les mateixes que les que s'apliquen als països en desenvolupament". Per a Stiglitz "en la major part de qüestions polítiques i econòmiques no hi ha consens". En aquest sentit moltes qüestions "passen a ser un debat econòmic per convertir-se en un debat polític".
Els economistes Olivier Blanchard, Alice Amdsen i Paul Krugman van desgranar diversos aspectes clau de l'economia mundial, com les assegurances d'atur i la protecció de l'ocupació, la transformació del desenvolupament i la desigualtat i la redistribució. Els experts van advertit de les conseqüències negatives de la progressiva desigualtat en la distribució de la renda, un fenomen que als Estats Units ha assolit proporcions "alarmants", segons Krugman.
Per la seva banda, i en una de les sessions del diàleg "Contribuint a l'Agenda Global", el president de la Fundació per a una Cultura de la Pau, Federico Mayor Zaragoza, va denunciar que "l'afebliment de l'ONU és paral·lel a la força que han cobrat les empreses supranacionals". Zaragoza creu que "són necessàries propostes que cristal·litzin i es duguin a terme sense perdre la missió original de l'ONU".
Vandana Shiva, fundadora del moviment NAVDATYA per a la protecció de la diversitat i integritat dels recursos naturals i una de les líders de les històriques manifestacions contra la cimera dels països del G-8 a Seattle (Estats Units) el 1998, va afirmar al Fòrum Barcelona 2004 que "vivim en una dictadura de l'alimentació". "És una guerra i fa falta una resistència", ha dit.
Segons aquesta doctora hindú en Física Teòrica i premi Nobel de la Pau Alternatiu el 1993, les empreses tabaqueres i de construcció d'armes s'han convertit en els més grans productors d'aliments i de substàncies químiques per al seu cultiu, destinant "enormes pressupostos econòmics a propagar missatges publicitaris falsos" a l'entorn de l'alimentació gràcies al seu control dels mitjans de comunicació, la qual cosa constitueix "una amenaça per a la supervivència del planeta".
