El futur del passat: carbó, petroli i gas

"Si el títol d'aquesta conferència és El futur del passat: carbó, petroli i gas, lamento dir que d'aquí 20 anys, al 2030, els combustibles fòssils seguiran ben presents, representant el mateix percentatge del mix mundial d'energia, segurament amb un augment de la participació del carbó". Amb aquestes paraules, Mariano Marzo, catedràtic i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la UB, deixava ben clar l'important paper que els combustibles fòssils han jugant en el passat, juguen avui dia i seguiran tenint durant les properes dècades. "Els combustibles fòssils son els principals responsables del canvi climàtic", va explicar Marzo, "però també són la base del nostre creixement econòmic i demogràfic: sense ells, el sistema col·lapsaria".

Segons el professor Marzo, la batalla de la sostenibilitat en matèria energètica es lliura en tres fronts a la vegada: el de l'ecologia -els combustibles fòssils provoquen l'efecte hivernacle-, el de l'economia -sense energia no pot haver-hi creixement tal i com l'entenem ara-, i el de la seguretat en el subministrament. "Qualsevol política que oblidi o tregui importància a algun dels vèrtexs d'aquest triangle, incorre en greus perills", va assegurar.

El preu del petroli
Quant a la seguretat en el subministrament, el catedràtic de la UB va alertar sobre la necessitat de deixar de dependre del petroli, tot i que per a alguns sectors com el transport (que en depèn més d'un 90%) no serà fàcil. Els riscos d'aquesta dependència s'evidencien quan pugen els preus: "a 100 dòlars el barril es subverteix l'ordre econòmic mundial", va explicar Marzo, "ja que la transferència econòmica als països de l'OPEP és brutal: amb aquest preu, només amb els beneficis de dues setmanes en tindrien prou, per exemple, per comprar un gegant com Apple". El 75% de les reserves de petroli mundials estan a mans de tan sols 9 països.

D'altra banda, cal tenir ben present si la producció podrà seguir el ritme -sempre creixent- de la demanda. Segons la pròpia indústria petroliera, al 2015 s'arribarà al límit de producció: 95 milions de barrils de petroli al dia (avui dia estem sobre els 87 milions). Aquest (o potser, sent optimistes, 100 milions de barrils al dia) és el límit, motiu pel qual Marzo va afirmar que més que posar l'èmfasi en augmentar la producció, el que cal ara és gestionar la demanda i millorar l'eficiència per no fer curt de petroli.

El retorn del carbó
"L'extracció de petroli mundial està caient un 6,4% anual, i d'aquí al 2030 ens faran falta '7 aràbies saudites' per cobrir el creixement de la demanda", va advertir aquest expert en recursos energètics. A més a més, la Xina serà un fort competidor a l'hora de comprar el petroli que quedi al preu que sigui. En aquest context, doncs, sembla que el carbó -oblidat i menyspreat per molts- tornarà amb força. "El 40% de les reserves mundials de carbó estan a mans de l'OCDE", va explicar Marzo, motiu pel qual no podem esperar que aquestes reserves es quedin sota terra mentre el preu del petroli puja i puja. I com es farà servir aquesta font d'energia encara més bruta que l'or negre? Segons Marzo, la solució passa per les tecnologies de captura de CO₂, tot i que la seva aplicació implicarà un augment del costos en un 50%. "La tecnologia de captura i emmagatzematge de CO₂ està encara en fase de demostració, però l'Agència Internacional de l'Energia dirà a la propera cimera de desembre a Copenhaguen que al 2015 ja hauria d'estar operativa si volem avançar".

El futur del gas natural
Un cop vist l'escenari de futur pel carbó i petroli, Antoni Llardén, president d'Enagás, va presentar el gas com "l'alternativa fòssil amb menor impacte ambiental", amb un preu més raonable que el del petroli i amb una major garantia de seguretat en el subministrament, sobre tot gràcies a la possibilitat que tenim d'importar aquesta font d'energia en forma líquida (gas natural liquat) de qualsevol lloc del món.

Però més enllà dels seus avantatges vers el petroli, Llardén va destacar el paper que pot jugar el gas natural com a "parella de ball de les renovables", gràcies a les plantes de cicle combinat. Les renovables (sobre tot eòlica i solar) aporten cada cop més energia al sistema, però no ho fan ni de forma continuada ni responent a les exigències puntuals de la demanda. És aquí, va dir Llardén, on les plantes de cicle combinat poden ajudar, complementant a les renovables quan aquestes no poden satisfer els pics de demanda. I és que, segons el president d'Enagás, la solució als problemes energètics no vindrà mai d'una sola font d'energia o tecnologia, sinó que "cal diversificar i disposar d'un bon mix energètic".

--
Més informació:
Video complert de la conferència (130 minuts)
Descarrega't la ponència de Mariano Marzo (zip)
Descarrega't la ponència d'Antoni Llardén (zip)