Font: Govern d'Andorra
L’estratègia ha de permetre fer la transició cap a un nou model de mobilitat sostenible i que avanci cap a la descarbonització del sector. És per aquest motiu que el pla marca, pel que fa a la mobilitat interna, un objectiu clar i ambiciós: reducció del 50% de les emissions i l’augment de fins al 20% de la fracció del parc immobiliari de vehicle elèctric pel 2030.
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, juntament amb el secretari d’Estat, Marc Rossell, han presentat la nova Estratègia Nacional de Mobilitat (ENM), aprovada fa uns dies pel Govern. Calvó ha ressaltat que és “el primer document de referència” que agrupa de manera coordinada i planificada totes les accions i mesures per assolir la mobilitat sostenible a Andorra, un nou marc comú per a totes les administracions i per a tots els actors implicats.
“L’estratègia ha de permetre fer la transició cap a un nou model de mobilitat sostenible i que avanci cap a la descarbonització del sector”, ha recalcat la ministra de Medi Ambient. És per aquest motiu que el pla marca, pel que fa a la mobilitat interna, un objectiu clar i ambiciós: reducció del 50% de les emissions i l’augment de fins al 20% de la fracció del parc immobiliari de vehicle elèctric pel 2030.
Rossell ha recordat, durant la roda de premsa, que el 57% de les emissions de gasos amb d’efecte hivernacle del país provenen de la mobilitat, per aquest motiu és “fonamental incidir-hi per reduir-les i avançar cap a la neutralitat carboni”. En la radiografia actual, el secretari d’estat ha ressaltat que actualment es realitzen 135.000 desplaçaments diaris amb vehicle privat i que menys del 5% de les emissions provenen del transport públic.
En la línia de la sostenibilitat en la mobilitat i per assolir els objectius marcats, l’estratègia apunta quatre programes d’acció, amb el suport del rol exemplar de l’administració: programa de descarbonització, eines de finançament per la descarbonització de la mobilitat, transició social, i innovació, gestió intel·ligent i observació sistemàtica.
Dins d’aquests quatre grans pilars es defineixen diferents accions concretes entre les quals destaquen la implementació de plans per part del Govern, que han d’estar definits l’any 2022, i plans parroquials dels comuns amb l’horitzó 2023. Aquests plans han d’incidir en la mobilitat a peu, clicable i amb transport públic a la vall central, ubicació on es registren el major nombre de desplaçaments. “Els plans impliquen a totes les institucions i organismes implicats, perquè el canvi de model de mobilitat només serà possible si tots remem en la mateixa direcció”, ha apuntat Calvó.
En aquesta mateixa línia, Rossell ha explicat que els futurs plans hauran de garantir diverses accions concretes, com ara facilitar perquè els desplaçaments a peu per trama urbana d’1 quilòmetre s’haurà de realitzar en un temps màxim de 15 minuts. També s’haurà d’impulsar, encara més, la mobilitat en bicicleta/vehicle de mobilitat personal amb la creació de més carrils bici, a poder ser segregats.
Finalment, també es planteja la necessitat de continuar apostant pel transport públic, un cop ja s’ha implementat aquest mes de setembre la reducció de les tarifes del transport públic. Per això, es considera essencial implementar millores del servei d’acord amb les enquestes ciutadanes en relació a la freqüència de pas i horaris del servei.
Com s’ha elaborat l’ENM?
El secretari d’Estat ha emfatitzat que el full de ruta recull les estratègies existents relacionades amb els diferents factors que condicionen la mobilitat, les encomanes dels diferents instruments aprovats pel Consell General, especialment promogudes pels joves, així com les obligacions legals.
Un dels punts forts de l’estratègia ha estat la participació activa dels membres de la Subcomissió permanent de treball tècnic en el marc de la mobilitat per a la redacció de l’estratègia, on hi són presents els principals actors, tant privats com públics, implicats en els diferents factors o condicionants de la mobilitat.
