El litoral metropolità s'està reduint

El litoral metropolità nord, amb platges urbanes i més estretes, presenta una regressió més forta i evident

Una de les situacions més preocupants es troba a Montgat, municipi que ha perdut més de la meitat de les platges en els últims anys, tant en longitud com en superfície de sorra. A Montgat Nord, s'ha perdut ja més d'un quilòmetre de litoral. Aquest fet ha provocat en algunes zones el soscavament i moviment de roca de l'escullera que suporta la línia de ferrocarril del Maresme, així com la destrucció de dutxes, escales d'accés a la  platja, jocs infantils, etc. La desaparició de la platja al nord del municipi implica que no es puguin instal·lar dos dels quatre bars de platja amb què comptava aquest nucli del Baix Maresme. 

Una mica més al sud, cal mencionar la platja de la Mora de Badalona, que ha tornat a desaparèixer. Pel que fa a Barcelona, la platja de la Barceloneta ha quedat reduïda en alguns punts fins a menys de 5 metres d'amplada, i el mar arriba fins als equipaments i pràcticament fins als locals comercials.

L'amplada de les platges i la presència de dunes híbrides al litoral metropolità sud apaivaguen lleugerament el problema de la regressió, tot i que també s'hi troben incidències estructurals.

Al Prat de Llobregat, la ràpida desaparició de la sorra al nord de la platja de Can Camins ha deixat la platja molt estreta en la part central, de manera que el mar n'ha envaït tota l'amplada i ha inundat la carretera d'accés durant els últims temporals, fet que ha provocat diversos danys al mobiliari de les platges. A més, la platja naturista, situada al nord de Can Camins, ja desapareix completament quan hi ha onatge, tot i que no sigui un temporal gaire important. En aquesta platja, s'han hagut de retirar els equipaments i, a més, la base de la dutxa va quedar tan feta malbé que no és utilitzable des de la passada tardor.

A Viladecans, la platja del Remolar (situada dins dels espais protegits del Delta) ha patit una forta erosió aquests últims dos anys que ha fet desaparèixer la platja seca i una part de les dunes naturals.

Al nord de Gavà, l'estretament progressiu de la platja ha generat un fort desnivell en el límit amb el mobiliari i els equipaments instal·lats, de manera que, en alguns punts, el mar arriba fins a 20 m de les edificacions de primera línia de costa. L'últim temporal va superar també la platja i va inundar alguns carrers adjacents.

Els últims temporals amb baixes pressions associades provoquen que el nivell del mar pugi al voltant d'un metre d'alçada. Aquest fet, juntament amb l'onatge, ja ha causat algunes incidències a Castelldefels. S'han produït inundacions a grans extensions del sud de la platja fins on comencen les dunes, que han col·lapsat de sorra i aigua algunes desembocadures d'aigües pluvials, que no podien fer la seva funció perquè havien quedat per sota del nivell del mar.

Afectacions més importants d'aquest temporal
El trencament i desplaçament de passeres, acumulacions importants de sorra als accessos i la presència de residus arrossegats fins als passejos marítims són les incidències més freqüents en aquest episodi a tot el litoral metropolità. 

A Montgat continua la pèrdua de sorra al nord del municipi i han quedat en perill més dutxes i accessos, amb alguns equipaments fets malbé. A Badalona s'ha perdut amplada de la platja i han quedat afectades algunes edificacions a la platja dels pescadors. A Barcelona han quedat afectats diversos equipaments de platges afectats i malmesos pel temporal i pèrdua de sorra. A El Prat de Llobregat hi ha hagut afectacions als accessos, dutxes i equipaments, amb danys i pèrdua d'elements. A Viladecans pèrdua important d'amplada de sorra a les platges del Remolar i de la Pineda de Cal Francès. A Gavà s'ha produit pèrdua d'amplada de sorra, en alguns punts onades que han arribat fins als primers carrers i que han afectat les dunes, amb els consegüents danys a certs equipaments. I a Castelldefels inundació de tota la platja fins a les zones dunars.

Actuacions posteriors al temporal a les platges
Un cop passat el temporal de mar, el servei de platges de l'AMB porta a terme tota una operativa posttemporal que serveix per deixar les platges tal com estaven abans del fort onatge.

Aquestes són totes les tasques que van començar el passat divendres i que s'allargaran previsiblement durant tota la setmana: 

• Tornar a muntar elements desplaçats pel temporal (passeres, bancs, aparcaments de bicicletes...).
• Buidar els pous de dutxa que s'hagin omplert de sorra.
• Tornar a instal·lar tancaments de zones dunars (si estan afectats).
• Aportar sorra en zones on el temporal hagi provocat desnivells de terreny.
• Adequar els nivells de sorra d'accessos, passeres, jocs infantils i esportius, etc.
• Retirar les importants acumulacions de sorra de plataformes, dutxes, accessos, passeres, aparcaments de bicicletes, etc.
• Posar la sorra retirada dels accessos i equipaments a les dunes híbrides per millorar-les i reforçar-les.
• Netejar residus que arriben a la platja. S'ha de fer manualment a tots els accessos i en zones on no pugui arribar la neteja mecànica.
• Cal formalitzar un pla d'estabilització de les platges metropolitanes amb la resta d'administracions competents

La gestió del litoral metropolità és compartida entre diferents organismes i administracions públiques. La llei de creació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el 2011 va establir que la platja és una infraestructura metropolitana i per això, l'AMB s'encarrega de la gestió de les platges en l'àmbit de la neteja i a la dotació i manteniment de mobiliari i equipaments, conjuntament amb els ajuntaments metropolitans.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient és el responsable de la protecció i conservació dels elements que integren el domini públic maritimoterrestre, entre altres atribucions, mentre que al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya li correspon la gestió del litoral català.

Davant d'aquesta greu situació de regressió del litoral, l'AMB està treballant en una estratègia conjunta amb els ajuntaments metropolitans per a l'estabilització de les platges metropolitanes, i també amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, que és l'administració que té les competències per reposar la sorra de les platges.

La importància de les dunes
Les dunes són reservoris de sorra que sovint mitiguen o impedeixen els efectes dels temporals i que, a més, són l'hàbitat de diverses espècies animals i vegetals autòctones. L'AMB desenvolupa nombroses accions, incloses en el projecte Dunes Híbrides, per preservar i millorar aquests ecosistemes.

Així, entre els anys 2014 i 2017 s'han fet nombrosos treballs a les dunes als municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat i també a la barra de sorra de la desembocadura del Besòs. En total s'ha treballat sobre 5.200 metres de front litoral on s'han construït dunes noves i s'han reforçat les existents, sobre una superfície d'uns 35.000 m².

També s'han plantat prop de 7.200 plantes i s'han eliminat 82.000 kg de vegetació invasora en 250.000 m².

Altres actuacions han estat l'excavació de cubetes de deflació en 10.000 m², la construcció de més de 1.000 metres de noves tanques de fusta i corda i el manteniment de més de 12.000 m d'aquestes tanques.