El medi passa la revisió anual

Talment com una revisió mèdica, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ha presentat els resultats dels principals indicadors de sostenibilitat. Ocupació del sòl, producció i consum energètic, sanejament, residus, incendis i gestió forestal i contaminació atmosfèrica són els temes que aborda un informe sintètic i pensat per ser comprensible al conjunt de la població. Energia: producció nuclear i consum fòssil Catalunya, així com la majoria de països europeus, és extremadament depenent de l'exterior a nivell energètic. Les conseqüències són diverses: feblesa estructural, utilització de recursos no renovables i un gran impacte ambiental. En aquest sentit tant sols es produeix un terç de l'energia que consumim, i d'aquesta quantitat un 85% és d'origen nuclear. La resta de producció energètica és bàsicament hidràulica i amb una petita porció d'altres renovables. De fet aquestes dues tipologies si tenim en compte el consum només van representar l'any 2005 el 2,4%; mentre que l'energia de procedència nuclear el 20% i la de combustibles fòssils (petroli i gas natural) 75%. Per tant, i malgrat els objectius que el Pla de l'energia marca en renovables (9,5% l'any 2015 en l'escenari optimista) actualment Catalunya consumeix energia fòssil i en produeix de nuclear. Respecte a la possibilitat del seu tancament, Eduard Pallejà, secretari general del DMAH, considera que 'cal abordar-ho atenent a criteris de seguretat, d'antiguitat de cada instal·lació i del temps necessaris per substituir-ne la seva aportació al sistema elèctric'. Un altre dels aspectes destacats és l'evolució dels residus sòlids urbans. Malgrat que entre 1998 i 2006 la generació de brossa ha passat de 3,0 milions de Tones a 4,3; en els darrers anys s'ha aconseguit estabilitzar el nombre de quilos diaris d'escombraries per càpita. En aquest sentit, tal com destaca Adriana Clivillé, portaveu de l'Agència Catalana de Residus, amb un model de consum com el que tenim, i amb una població que no para de créixer, 'és un gran èxit que en els darrers anys la xifra estigui estabilitzada en 1,64 Kg per habitant i dia'. Tanmateix, aquesta dada no comptabilitza la població flotant -especialment el turisme- fet que penalitza poblacions del litoral i l'alta muntanya. En canvi, a nivell industrial per primera vegada s'ha reduït el volum total de residus industrials declarats fet que es pot relacionar amb la seva pèrdua de pes en el conjunt de l'economia. Indústria alimentària, química i metal·lúrgica continuen com els tres sectors més productors. Un 30% de territori protegit La darrera proposta d'ampliació de la Xarxa Natura 2000 ha protegit formalment un 30% del Principat. Tanmateix, l'Informe no especifica d'aquestes 960.000 ha -294.000 de les quals tenen protecció especial: parcs natural, parcs nacionals, paratges d'interès nacional...- quines tenen plans de gestió. En aquest sentit, una de les principals crítiques que s'ha realitzat al Pla d'espais d'interès natural (PEIN) aprovat 25 anys ençà ha estat el seu desenvolupament lent i incomplet. La gestió permet ordenar els fluxos de visitants que visiten els espais d'interès natural. En aquest sentit figures com els plans especials ha de servir segons Eduard Planejà per abordar la zonificació, assenyalar les àrees vulnerables a la freqüentació i implementar mesures i normatives per evitar-ne els efectes negatius sobre els ecosistemes. Quantitativament, en els parcs gestionats pel Departament els més visitats són Montserrat (2,2 milions), la Garrotxa (0,6 milions) i Cap de Creus i el Cadí (0,43 milions). D'altra banda, l'anàlisi dels usos del sòl detecta dues tendències molt clares; l'augment espectacular de la superfície urbana i d'infraestructures (en dues dècades ha passat del 3,6 al 4,7%) així com la reducció de la superfície de conreus de secà bé per abandonament o per conversió a regadiu. Tanmateix, la realitat és encara més acusada ja que aquesta 'radiografia' és de l'any 2001 i per tant no integra el boom immobiliari del darrer lustre així com el desenvolupament d'eixos viaris i complexos logístics. Respecte a l'increment de la superfície urbanitzada Pallejà admet que és una magnitud 'molt elevada' a causa d'una política 'insostenible' al llarg de dues dècades. Per tal de mitigar-ho afirma que 'l'actual govern ha desplegat un conjunt d'actuacions destinades a canviar aquest model' com els processos d'avaluació ambiental de plans i projectes. Un model que des del Departament entenen que provoca greus impactes ambientals: gran consum de sòl, fragmentació territorial, reducció de la biodiversitat, increment de la mobilitat i augment de les emissions de CO2 i d'altres gasos contaminants. L'informe també mostra una interessant radiografia de les espècies vegetals al nostre país. Mentre les que ocupen més superfície són el pi blanc, el pi roig, l'alzina i la pinassa; les més altes són l'avet i el faig; les més gruixudes l'avet i el pi pinyer; finalment, les més velles són l'avet (90 anys de mitjana), el pi negre (80) i el faig (60). D'altra banda, les dades sobre incendis assenyalen que el 2006 va ser el darrer any sense els temuts grans incendis forestals (GIF) -el 2007 tampoc se n'han produït- però també se n'extreu que cada cinc anys (1994, 1998 i 2003) la superfície afectada ha superat les 10.000 ha. Per tant, l'estadística (i la sequera) ens pot fer esperar un 2008 molt difícil. Tanmateix, un aspecte positiu és que el nombre de forests gestionades a partir de plans forestals continua creixent i ja ha assolit 2750 explotacions i 400.000 ha. Cal tenir en compte que la millor garantia per evitar incendis de gran magnitud és l'explotació forestal sostenible dels boscos. En aquesta mateixa línia des del Departament consideren que la nova política forestal -basada en un nou organisme autònom- permetrà l'increment de la superfície gestionada que actualment ja suposa el 28% de la propietat privada. Horitzó 2014: 1500 depuradores Catalunya va ser en el seu moment pionera en el desenvolupament d'una política de sanejament que anés més enllà dels mínims que es marcaven a nivell europeu. 'L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha realitzat un gran esforç en els darrer anys' considera Pallejà; un esforç que quantitativament suposa que hi hagi 330 depuradores en servei -es cobreix el 90% de la població- i 150 més en construcció. Per tant, cada vegada les actuacions seran més de 'detall'. En aquest sentit per a l'any 2014, Pallejà anuncia que arreu del Principat les instal·lacions de sanejament arribaran a les 1500. Aquestes actuacions juntament amb les altres planificades per l'ACA, serviran segons el secretari general del Departament per 'garantir els abastaments i fomentar l'estalvi, la descontaminació d'aqüífers i la reutilització, l'ordenació del medi davant riscos d'inundacions i la conservació de lleres' entre altres aspectes.