El nou conseller de Medi Ambient anuncia la creació d'un Observatori de la Sostenibilitat

Després de trenta anys de la primera diagnosi ambiental del país sorgeixen moltes preguntes: ho hem fet bé fins ara? Com es troba l'estat la nostra natura? Com s'ha dut a terme la gestió del territori? Han fet falta moltes diagnosi per adonar-nos del trencament de l'homeostasi de l'entorn natural? Per a respondre aquestes preguntes caldria produir petits llibres blancs per tornar a revifar aquell esperit naturalista i engrescador de fa trenta anys, aquell esperit lluitador, aquell neguit de conservació, però també de proacció, que a hores d'ara encara manca en molts àmbits de la nostra vida i del nostre entorn. La Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya i la Institució Catalana d'Història Natural van commemorar divendres 28 el 30è aniversari de la publicació d'una obra que ha esdevingut referent en la gestió de la natura i el medi ambient català: Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. El primer llibre sobre la gestió de la natura, una reflexió teòrica sobre les relacions de l'home amb el seu entorn natural i al mateix temps una acurada anàlisi de la problemàtica que aquestes relacions plantejaven en l'àmbit geogràfic específic dels Països Catalans. Francesc Baltasar, nou conseller de Medi Ambient de la Generalitat, va tancar l'acte amb un anunci que donava significació a la celebració, i que la convertia en molt més que no pas un acte nostàlgic i de, encara que justificats, estèrils copets a l'esquena. Nous reptes de gestió per al govern Baltasar va anunciar la creació d'un Observatori de la Sostenibilitat a Catalunya, que inclourà entitats com la Càtedra Unesco de la Sostenibilitat, l'Agència d'Ecologia Urbana, la ICHN i la Fundació Fòrum Ambiental entre d'altres. Els objectius d'aquesta nova figura de gestió del territori són: recopilar, validar i ordenar la informació; emetre alertes anticipades davant d'esdeveniments preocupants per a la sostenibilitat, especialment en l'àmbit ambiental; donar suport a les administracions públiques tant per a l'elaboració de polítiques i la presa de decisions com per a l'avaluació dels resultats; facilitar l'accés a la informació fiable a tots els ciutadans, entre d'altres. Així, independentment dels poders públics o privats," es garantirà l'objectivitat de la informació que permetrà un treball obert i crític sobre la realitat ambiental i el desenvolupament sostenible a Catalunya, i per tant a una participació més efectiva dels ciutadans i ciutadanes en la presa de decisions mediambientals, en definitiva millorarem el medi ambient, però sobretot farem una ciutadania més lliure i més justa". Baltasar va destacar que en els darrers 30 anys s'ha augmentat l'ús i l'abús del territori, amb la millora de les infrastructures però també amb accions urbanístiques que el fan patir. Sortosament la consciència ambiental de la ciutadania ha anat creixenti el paper de les administracions locals ha afavorit enormement que l'efecte d'aquest abús de la natura sigui menor. Malgrat tot, calen més actuacions. Com la de l'Observatori. Taula àmplia A l'acte, celebrat a l'auditori de la Pedrera, hi van intervenir presidint l'acte, Miquel Perdiguer, Director de l'Obra Social de Caixa Catalunya i Josep Peñuelas, President de la ICHN. Com a convidats, hi eren presents Joaquim Maluquer, ex-president de la ICHN i membre del Patronat de la Fundació Territori i Paisatge; Ramon Folch, secretari de redacció del llibre i assessor de la Fundació Territori i Paisatge; Jordi Sargatal, Director de la Fundació Territori i Paisatge i el Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, que s'estrenava amb aquest acte. Miquel Perdiguer va recordar les accions i activitats fonamentals que l'Obra Social realitza en l'àmbit de la protecció del patrimoni natural i el paisatge, sobretot a través de la FtiP, la qual gestiona ja prop de 100 mil Ha de patrimoni natural, amb uns 480 projectes de més de 240 entitats diferents. Per a desenvolupar aquestes accions són fonamentals les bones sinèrgies amb entitats com el ICHN i complicitats amb l'administració. El paper de la Institució Catalana La ICHN sempre ha tingut i té un gran poder de convocatòria. En aquest sentit, respecte al llibre Blanc i d'altres de caire interdisciplinar, el paper de la ICHN es basa fonamentalment en ser la conca de recepció de tots els especialistes i col·laboradors. Josep Peñuelas, actual president de la ICHN, va remarcar que aquest Llibre va assentar les bases d'una bona gestió del territori, tal com s'observa en la designació dels actuals espais protegits de Catalunya, que coincideix amb la que suggeria al Llibre Blanc. Després d'aquest, n'han succeït d'altres que, malgrat no han tingut el mateix abast geogràfic, sí que han estat plantejats amb el mateix caire globalitzador i multidisciplinar. D'entre aquests destaquen els estudis d'Alinyà, de les Planes de Son i la valoració del sistema d'espais protegits del país de fa dos anys. Segons Peñuelas, "aquesta última avaluació pot donar claus als gestors del nostre govern per als espais de la Xarxa Natura 2000. Protegir aquests espais no vol dir incomptabilitzar les activitats econòmiques tradicionals amb d'altres de noves que no malmetin els recursos, ans al contrari, tal com mostren els indicadors econòmics tradicionals emprats pel món de l'economia aquells territoris que tenien espais protegits no han anat pitjor que els que no en tenien. I per tant aquests estudis poden servir a l'administració per tal de gestionar bé aquests espais i fer entre tots un país més sostenible". La gestació del llibre Val a dir que l'èxit d'aquesta obra es deu a les ganes i a la preocupació compartida per molts naturalistes i gestors d'aquella època, que van poder transformar una idea, una carta en la qual Joaquim Maluquer expressava la seva preocupació per la falta de protecció de la natura i que va adreçar a la ICHN, en tota una diagnosi de l'estat de la natura del país. Així ho va explicar als assistents el propi Maluquer: "en Ramon Folch va transformar un projecte de caire naturalista en un altre de molt més global, que considerava l'impacte de l'home en el medi, la contaminació de les aigües, del sòl, els incendis, la pèrdua dels sòls per erosió, els plaguicides, una visió molt més global. A més, va marcar la futura línia de treball de la Institució, de caire científic i associatiu, amb un seguit de treballs i publicacions que han anat seguint més tard, també de caire globalitzador i interdisciplinar, en el qual hi participen investigadors i professionals especialitzats en temes molt diversos". Maluquer va destacar que no hi hagut cap altra entitat ni institució científica que hagi estat capaç de realitzar una obra de característiques similars, reunint un nombre tan gran de col·laboradors (80 a la primera edició i 130 a la segona) i entitats (15, entre centres d'investigació i de caire naturalista). D'aquí l'èxit de l'obra, que va ser adoptada com a Document de Treball per l'Àmbit d'Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana (1975-77) i va ser i ha estat una eina fonamental per als que es dediquen a la gestió del territori. El paper d'Òmnium Cultural, de l'Editorial Barcino i la Fundació Carulla van ser també claus per al seu èxit, sobretot pel finançament de l'edició. Prospecció de futur Després de la contextualització històrica de Joaquim Maluquer, Ramon Folch va posar sobre la taula els reptes actuals de la conservació. Per aquest motiu va situar primer als assistents en els neguits i circumstàncies de la creació del Llibre. En aquest sentit, va remarcar que la utilitat que té el coneixement ecològic per a la gestió de l'entorn tal com va reflectir Ramon Margalef en el capítol introductori del llibre, encara continua vigent avui en dia. El llibre Blanc va ser un primer intent no únicament d'inventariar, de constatar, de denunciar, sinó d'explorar vies i establir ponts entre el món del coneixement per a convertir-lo en destresa transformadora de la realitat. A més, Folch va destacar el paper militant del Llibre en un moment de clara hostilitat, "aquest llibre es va fer Contra. Contra una administració pública que vivia d'esquenes al País i al temps, contra una ciutadania còmplice per insensibilitat, contra l'acadèmia distreta, contra l'abúlia de perdre el patrimoni natural". Va ser un llibre reivindicatiu però inspirat en la cultura del si, constructiu, del que sap què vol. "Si ara es fes un Llibre Blanc s'hauria també contra el ciutadà poc responsable i sense una actitud crítica, contra la cultura del "no" i contra la premsa sense criteri que redueix la informació a una sèrie d'anècdotes noticioses". Un llibre necessari per canviar actituds que manquen, a favor d'una responsabilitat personal i per fomentar una cultura del projecte. En aquest sentit, els reptes que calen per al futur són, segons Folch, imaginar un escenari de futur possible i prendre aquelles mesures tecnocientífiques i econòmiques perquè aquest escenari imaginat i desitjat pugui ser realitat. Les raons per Ramon Folch, per fer un altre Llibre Blanc serien fonamentalment: fer un nova interpretació del territori adoptant noves escales i no establir sectorialitzacions; contribuir el retorn del paper subvertidor de l'activitat científica perquè aporta nous coneixements i aproximacions que permeten noves interpretacions, més útils per fer possible el projecte i aleshores "poder demanar al conseller de medi ambient i al govern la consideració d'aquests plantejaments, no com un client que protesta sinó com un ciutadà que participa"; ajudar a restaurar els valors i sentits de l'activitat política, fet que ajudaria a emprar la democràcia com a eina i no com a valor, en la qual el model sostenibilista fos adoptat com a nord transitori. En definitiva, totes aquests objectius s'haurien de concretar en accions, com per exemple la creació d'un observatori del patrimoni natural que impulsés la creació d'índexs i sistemes d'avaluació que permetessin constatar resultats i establir prognosis i la creació d'anuaris de l'estat de la qüestió que servissin d'eines de gestió. Jordi Sargatal va recordar la realitat política del moment i com aquest llibre va ser un subversiu i va remarcar l'esperit de l'obra: "dir el que alguns ja pensen, allò en què encara pocs creuen per tal de preservar les coses que la majoria demà voldrà". La Xarxa Natura 2000 es nodreix i contempla espais que ja estaven reivindicats al Llibre Blanc. Segons Sargatal, aquest també és l'esperit de la Fundació Territori i Paisatge i va anunciar que la Fundació s'ha compromès amb la ICHN a patrocinar les publicacions anuals sobre l' estat del medi natural a Catalunya i va avançar la presentació en els pròxims dies del llibre " Catalunya 2005, un informe sobre medi ambient i sostenibilitat a Catalunya", que podrà marcar les línies de futur. Més informació 30 anys d'un llibre de referència
Entrevista amb Ramon Folch, aquí.
Entrevista amb Joaquim Maluquer, aquí.
Entrevista amb Andreu Ulied, aquí.