05/08/2003 - 00:00
El pla de Bages es troba sotmès actualment a una pressió immobiliària i d'infraestructures que en pot hipotecar el futur. Amb l'objectiu de preservar l'equilibri en un dels seus paisatges més emblemàtics, el que es troba entre Manresa i Sant Fruitós de Bages, s'ha constituït la plataforma per a l'ampliació del parc de l'Agulla. Aquest espai, amb un gran interès paisatgístic, natural, patrimonial i fins i tot agrícola, hauria de ser punt de trobada d'usos diversos, sempre amb una mirada de sostenibilitat. La Declaració de l'Agulla, signada per 14 entitats de la comarca, entre les quals les delegacions del Col·legi d'Arquitectes, el Col·legi de Geògrafs, l'ICHN, la UPC o el Centre d'Estudis del Bages, pretén treballar en aquesta línia.
El fet és que bona part de les pressions de reclassificació de sòl i de noves infraestructures s'estan produint sobretot en aquest entorn privilegiat, un espai de lleure de referència de la comarca que gaudeix d'un entorn agrícola que assegura el manteniment d'un corredor biològic entre els rius Cardener i Llobregat i que garanteix igualment la relació entre els diferents espais oberts agrícoles i de lleure del pla de Bages.
Les catorze entitats que han elaborat la Declaració de l'Agulla defensen la necessitat de mantenir i desenvolupar l'àrea de l'Agulla com a peça central clau dels espais lliures del pla de Bages. Demanen, en aquest sentit, un model que promogui la creació d'un parc central que comptabilitzi els usos de lleure, esports, educació ambiental i patrimonial dins un mosaic format per peces agrícoles i masses arbrades.
L'àrea de parc, segons convenen i demanen, hauria d'abastar un àmbit que, com a mínim, anés des del final del regadiu del Poal fins a la carretera de Vic en el seu tram entre els nusos del Guix -a Manresa- i el de la Rosaleda -a Sant Fruitós-. Aquest àmbit proposat hauria de permetre mantenir un corredor sense edificar que anés des del Cardener fins al Llobregat.
La idea, per tant, és consolidar el parc de l'Agulla com una peça estratègica que permeti relacionar els diferents espais agrícoles, forestals i fluvials del pla de Bages; és a dir, que actui de node -lloc d'arribada, lloc de sortida, punt de pas-...
Per aconseguir aquest objectiu, i vista l'experiència d'altres territoris del país, es proposa evitar l'ocupació urbana d'aquesta àrea, amb l'objectiu de poder disposar d'un element identificador de la qualitat del paisatge.
Les entitats promotores es proposen incidir en el planejament de caràcter municipal, tot promovent una moratòria de modificacions de plans generals en la zona. És clau, en aquest sentit, l'impuls per part del Pla director urbanístic del pla de Bages i del Pla territorial parcial de les comarques centrals.
Aquestes són les entitats signants:
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya -Delegació del Bages-Berguedà-, Col·legi de Geògrafs a Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Institució Catalana d'Història Natural -Delegació del Bages-, Col·lectiu Ecologista l'Alzina, Universitat Politècnica de Catalunya -Escola Universitària Politècnica de Manresa-, Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, Federació d'Associacions de Veïns del Bages, Societat Catalana d'Ordenació del Territori, Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Centre Excursionista Montserrat, Centre Excursionista de la Comarca del Bages i Òmnium Cultural - Delegació del Bages-.El dia 12 d'abril passat, aquestes entitats, que conformen una representació diversa del teixit associatiu de la comarca celebraren una jornada de debat, a la seu de la Fundació Universitària del Bages, sota el nom de El sistema d'espais lliures.
Fruit d'aquesta trobada, van sortir un seguit de propostes estratègiques i de reflexions que paga la pena consignar:
Valors dels espais a l'entorn de l'Agulla: Els espais agrícoles existents a l'entorn del parc de l'Agulla i el parc mateix, concentren una sèrie de valors que converteixen aquesta àrea del pla de Bages en una marca de qualitat, de representació i de referència del conjunt de municipis del pla de Bages. Els espais de l'entorn de l'Agulla reuneixen valors com a àrea central dels usos de lleure dels municipis del pla de Bages (els espais a l'entorn de l'Agulla juguen un paper de porta o de node accessible a peu, en bicicleta i en ferrocarril del conjunt dels espais del lleure extensiu del pla de Bages), com a element que permet assegurar la continuïtat dels espais lliures del pla de Bages (els espais a l'entorn de l'Agulla formen una peça clau que assegura la continuïtat del corredor agrícola que uneix els dos rius del pla de Bages: el Cardener i el Llobregat) i com a valor geogràfic, patrimonial (amb la Sèquia, del segle XIV) i agrícola (amb producció hortícola i de conreus de secà com la vinya que poden compatibilitzar-se amb el desenvolupament dels usos de lleure). Diagnòstic d'amenaces i riscos: L'èxit mateix del parc de l'Agulla actual, l'atractivitat de ciutadans que genera, comporta de per si una amenaça; l'amenaça de morir d'èxit si no es destina més espai per al desenvolupament de les activitats esportives i de lleure actuals i futures. L'execució de la ronda Nord de Manresa i l'eix Transversal van comportar una dificultat important d'accés a peu i en bicicleta a l'àrea de l'Agulla des d'algunes de les nostres poblacions. Segons els firmants, caldria evitar el risc de no resoldre, en el que sigui possible, la segregació que han comportat aquestes dues infraestructures viàries. En aquest àmbit existeixen expectatives i pressions -tant al terme de Manresa com al de Sant Fruitós de Bages- per tal de modificar el planejament per construir-hi noves implantacions industrials i d'activitats. Aquestes expectatives representen una amenaça clara al manteniment dels espais de l'entorn de l'Agulla com a espai verd. Existeix també, un risc evident de desaparició de les explotacions agrícoles menys rendibles d'aquesta àrea. Potencialitats d'usos i incompatibilitats: En aquest punt, s'aboga per uns usos apropiats per als espais de l'entorn del parc de l'Agulla, i que són els que haurien de permetre consolidar i desenvolupar els usos de lleure, usos esportius a l'aire lliure (alguns d'ells relacionats amb l'aigua), activitats d'educació ambiental i activitats d'educació patrimonial (relacionades amb la Sèquia i els seus ramals)... així com també un ús agrícola. Els firmants de la declaració creuen que aquestes potencialitats són incompatibles amb la construcció de noves carreteres que travessin l'àmbit o amb noves implantacions d'edificació que estenguin la taca urbana a l'interior d'aquest espai.Preocupació pel paisatge A partir de les reflexions de la Declaració de l'Agulla.
El manteniment dels espais lliures -pels seus valors ecològics, agrícoles, forestals, paisatgístics o de lleure- ha adquirit un protagonisme creixent en el planejament urbanístic i en el debat social. Només cal fer esment de les iniciatives i dels debats nascuts del teixit associatiu en diferents llocs del país com el Vallès i l'Empordà: iniciatives que tenen en comú la defensa de propostes que assegurin el manteniment d'una autèntica xarxa interconnectada d'espais lliures. El creixement d'activitats, l'escassetat de sòl a la regió metropolitana de Barcelona i l'existència d'un sòl més barat i ben comunicat, fan que el pla de Bages es trobi sotmès a una pressió immobiliària important. La proliferació d'iniciatives de reclassificació de sòl no urbanitzable i de noves infraestructures, comencen a trencar l'equilibri i la qualitat paisatgística de què encara gaudeix el pla de Bages, sobretot si es té en compte que encara no es disposa de cap pla territorial que determini quin sistema d'espais lliures cal mantenir-hi. El Pla de Bages -que constitueix avui encara un territori equilibrat i amb una qualitat remarcable- s'està iniciant la redacció de diferents instruments d'ordenació territorial: el Pla territorial parcial de les comarques centrals i el Pla director urbanístic del pla de Bages. Fa un mes, Sostenible va publicar una notícia sobre un estudi que definia els espais naturals que s'han de protegir dels canvis urbanístics.
