El hexaclorociclohexano (HCH), conegut comercialment com a "Lindà", és una substància organoclorada, utilitzada com a pesticida agrícola i sanitari i prohibida per la UE des de 2008 per la seva toxicitat. L'Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC) la considera com a cancerigen en éssers humans. És a més un tòxic persistent (de molt lenta biodegradació), molt volàtil i bioacumulable (que s'acumula en les cadenes alimentàries).
Encara que ja no es fabrica a l'Estat espanyol, segueix present en el medi ambient, particularment en sòls i rius, a conseqüència del seu ús històric com a pesticida i del manteniment de sòls contaminats pels abocaments incontrolats dels residus de la seva fabricació. Destaquen casos com el de Galícia (O Porriño), Aragó (Sabiñánigo) i País Basc (conca del Baix Nervión-Ibaizabal i Gardelegi a Vitòria).
Ecologistes en Acció porta diversos anys fent un seguiment d'aquestes situacions de contaminació i denunciant la seva persistència. Ara ha elaborat un informe, centrat en la contaminació dels rius, amb el títol 'Lindà, present d'un llegat tòxic'. Aquest estudi dóna continuació a 'Fabricació i ús del Lindà. Crònica d'un enverinament persistent i silenciós', presentat per Ecologistes en Acció el 2017.
L'informe sobre el Lindà està elaborat a partir de les dades facilitades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i l'Agència Basca de l'Aigua (URA). Recull les dades corresponents als anys 2017 i 2018 (excepte l'últim trimestre), que confirmen la presència d'aquesta substància perillosa persistent a pràcticament totes les conques hidrogràfiques de l'Estat.
En algunes ocasions aquesta presència sobrepassa els límits exigits per la normativa de qualitat ambiental d'aigües superficials. Concretament s'han detectat superacions a la conca del Guadalquivir i Cantàbric Oriental (en els dos anys) i Duero i Segura (el 2018).
L'informe inclou també la detecció d'elevades concentracions de HCH-Lindà a la fusta d'arbres, en els voltants de sòls contaminats. En aquest cas, els mostrejos i anàlisis es van realitzar directament per Ecologistes en Acció el 2019, a les proximitats d'abocadors d'Osca (Sabiñánigo) i Bizkaia (Enekuri i Jata).
Ecologistes en Acció vol cridar l'atenció sobre la paradoxa i contradicció que suposa que la normativa europea i espanyola sobre aigües per a consum humà permeti valors de HCH-Lindà fins a 2,5 vegades superiors als establerts per a la qualitat ambiental d'aigües superficials. En aquest sentit, l'organització ecologista treballa per aconseguir una adaptació legislativa que considera urgent. En el seu moment es van presentar al·legacions en el procés de revisió de les directives europees sobre qualitat d'aigües de consum (març de 2018) i al gener de 2020 es van presentar iniciatives als grups del Parlament espanyol i al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Ara insisteixen en la necessitat de modificar la legislació i equiparar aquests valors límit. "Cal ser tan exigent, almenys, amb la qualitat de l'aigua per a consum humà com amb l'aigua per a altres usos (regadiu, bany, consum animal...)", ha manifestat l'organització.
Ecologistes en Acció demana també l'adopció d'altres mesures de control i remediació de les situacions de contaminació de HCH-Lindà, com l'harmonització de normes d'anàlisis i la cerca i intervenció sobre els sòls contaminats per aquests residus. "El llegat tòxic dels residus de Lindà ha d'erradicar-se ja. I per a això cal implementar mesures de detecció de dipòsits controlats i incontrolats i de rehabilitació i descontaminació de sòls i aigües", declara Javier Vázquez, coordinador de l'informe.
La confederació d'Ecologistes en Acció i les seves respectives federacions remetran aquest informe, juntament amb les demandes d'intervenció, al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i als governs autonòmics més afectats per focus de contaminació: Aragó, País Basc, Galícia i Catalunya. Així mateix s'enviarà a totes les confederacions hidrogràfiques on continua detectant-se la presència de HCH-Lindà en aigües superficials.
Podeu accedir
aquí a l' Informe.