Els resultats són fruit de la reserva de pesca que els pescadors de Roses van establir, per iniciativa pròpia, ara fa tres anys. La iniciativa, pionera al Mediterrani, inspira un nou model pesquer basat en els plans de cogestió entre pescadors, científics, tercer sector i Administració.
Les mesures de protecció que els pescadors de Roses han aplicat per recuperar les poblacions de lluç han permès triplicar el nombre de juvenils d’aquesta espècie en tres anys. Així es desprèn dels resultats de l’estudi, presentat el passat 3 de juliol, que investigadors de l’Institut de Ciències de Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han dut a terme a partir del seguiment d’una zona vedada de pesca situada en el calador conegut com El Segon, al Golf de Roses.
Aquesta iniciativa dels pescadors, que ha comptat amb la col·laboració de científics i Administració, és pionera a Mediterrània i és un model de la política pesquera, basat en els plans de cogestió i la coresponsabilitat entre els diferents agents.
El pla es remunta al 2013, quan la Cofradia de pescadors de Roses va proposar una veda en un dels caladors de plataforma, entre 120 i 130 metres de fondaria. Amb aquesta mesura, des de llavors s’ha deixat de pescar amb qualsevol tipus d’ormeig per protegir els juvenils de lluç (Merluccius merluccius).
Per la seva part, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya, mitjançant els ajuts del Fons Europeu per a la Pesca, va oferir l’oportunitat d’iniciar un pla pilot de cogestió, que impliqués els pescadors i els investigadors de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. En el pla, els científics estan implicats en el mostreig, seguiment i avaluació dels efectes de la veda sobre la població de lluç i les espècies acompanyants.
L’estudi per avaluar els efectes d’aquesta veda s’ha basat en el seguiment de la reserva des de l’1 de març del 2015 fins el 31 de març de 2016. Aquest estudi científic ha permès detectar un nombre de juvenils de lluç molt superior dins la zona protegida, en relació a l’àrea no tancada.
Els biòlegs han pogut comprovar que hi ha una major abundància i biomassa de totes les categories dins l’àrea tancada, especialment dels lluços petits per sota de la talla legal de captura (20 cm). Mentre dins del calador protegit s’ha trobat una mitjana de 1.470 individus per quilometre quadrat, a la zona oberta a la pesca n'han aparegut tres vegades menys (572 individus per quilometre quadrat).
Aquest increment d’abundància i biomassa s’ha donat també en el cas d’altres espècies com la bruixa, el moll, el rap i les espardenyes (en concret, una mitjana de 5.410 individus per quilometre quadrat al calador protegit enfront dels 2.851 individus per quilometre quadrat a la zona oberta a la pesca). A més, s’ha vist que la zona protegida actua com a refugi per a espècies vulnerables com el penegal, les rajades i els crancs ermitans, que pràcticament només es troben en aquest indret.
Seguiment durant un any
L’observació de la reserva durant un any també ha permès comprovar els beneficis sobre les espècies dites “acompanyants”, que es troben en el mateix hàbitat, i en la recolonització i restauració de l’hàbitat. El mostreig s’ha fet de forma mensual a bord d’una barca de pesca d’arrossegament del port de Roses.
A cada jornada de mostreig s’han fet quatre pesques: dues dins del calador protegit i dues en una zona de pesca propera de característiques similars. Un cop sobre la barca, els científics han enregistrat el nombre, pes i talla de totes les espècies comercials que acompanyen el lluç.
Posteriorment, els lluços han estat traslladats als laboratoris de l’ICM-CSIC a Barcelona on s’hi ha fet anàlisis biològiques més acurades.
Un model de gestió de referència
Les mesures de veda implantades pels pescadors de Roses han demostrat tenir un efecte positiu en la recuperació del lluç i de les altres espècies dins l’àrea protegida, tant en nombre d’individus com en biomassa. És el que es coneix com a “efecte reserva”. Els investigadors asseguren que ara cal valorar l’abast de l’exportació d’aquesta biomassa fora de la zona de protecció, així com l’efecte beneficiós en les captures comercials.
Els bons resultats d’aquesta iniciativa han dut la Confraria de Pescadors de Roses a plantejar-se l’extensió d’aquesta mesura de protecció a altres sectors del calador on també es detectin concentracions rellevants de juvenils de lluç.
El pla pilot de Roses és un exemple del model de la política pesquera que es vol promoure des de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, i des del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Són plans basats en la cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració.
Altres plans de co-gestió
L’experiència de l’Institut de Ciències del Mar en aquests tipus de plans es remunta a l’any 2009, quan van començar a discutir amb el sector pesquer i amb els governs català i espanyol, les mesures del Pla de Gestió de la gamba de Palamós, que es va aprovar finalmente el maig de 2013. L’any 2012, investigadors de l’ICM van emprendre un nou projecte de co-gestió de la pesca del sonso. En els tres plans, els científics treballen al costat dels pescadors, que aporten la seva experiència.
Amb aquests tres plans de gestió (gamba, sonso i lluç), l’Institut de Ciències del Mar del CSIC s’ha convertit en pioner a Europa en la aproximació de treball conjunt amb les entitats interessades, i intentarà promocionar aquest model de co-gestió en el que participen científics, administració, pescadors i entitats ecologistes a nivell del Mediterrani.
El pla pilot de Roses és un exemple del model de la política pesquera, basat en plans de cogestió i coresponsabilitat entre pescadors, científics i Administració, i que, a Catalunya, ja s’estan aplicant també en relació a la gamba, al canyó de Palamós, el sonso i la pesca d’invertebrats amb dragues. Amb aquest objectiu el Govern de la Generalitat ha impulsat el nou Decret de Governança de la Pesca Professional a Catalunya.
