El 'Prestige' no és un tema tancat

Milers de persones, més de 90.000 segons l'organització i 45.000 segons la policia, es van manifestar diumenge a Santiago de Compostel·la per reclamar una solució immediata i definitiva a la catàstrofe del 'Prestige', una catàstrofe que, contra el que alguns els interessa fer pensar, continua ben oberta. A hores d'ara, i segons les informacions de la Comissió de Seguiment del 'Prestige', hi ha 48 platges de la Corunya afectades en capes profundes pel petroli vessat. Això és el que es deriva d'un estudi realitzat pel Ministeri de Medi Ambient i que ha consistit en fer 4.485 cates a la sorra, la majoria de les quals a la costa de la Corunya. De l'estudi es pot concloure també que d'aquest fenomen no se n'escapen diverses platges de Lugo i Pontevedra, com tampoc alguns sectors del Parc Nacional de les Illes Atlàntiques. Nunca Máis assegura que la situació encara està molt lluny de considerar-se normalitzada "com pretén simular el govern gallec i el central". Malgrat la publicitat que es pot veure a la televisió o als cinemes, encara hi ha moltes platges brutes i les captures de pesca que es fan a moltes zones continuen apareixent amb taques de fuel. La plataforma gallega denuncia igualment l'intent silenciós de desmantellar el moviment solidari que s'ha mobilitzat per lluitar contra el petroli vessat. En aquest sentit, continuen les traves per a l'acció dels petits grups de voluntaris i l'exèrcit sembla que està a punt de cloure la seva missió. Segons un altre estudi, en aquest cas dut a terme per l'Institut Oceanogràfic de Portugal, el fuel que encara vessa del "Prestige" arribarà a la costa aquest mes de maig. De fet, el vaixell, que està a 3.500 metres de profunditat, continua deixant anar fuel. En la manifestació de diumenge es va tornar a demanar la dimissió dels responsables polítics del vessament i més mitjans per netejar i recuperar les zones afectades pel combustible. La marxa la van encapçalar diversos polítics gallecs, entre els quals destacaven el líder del BNG, Xosé Manuel Beiras, i diputats socialistes, així com els secretaris generals de la UGT, CCOO i CIG. Un article de la Vanguardia, que es feia ressò d'un estudi realitzat per un equip de la Universitat de la Corunya, que multiplicava per quatre els càlculs realitzats pel govern, ha afegit més llenya. La xifra apuntada és de 4.000 milions d'euros, tot i que no es recull el perjudici ecològic, que fa de molt mal quantificar, ni les pèrdues del turisme. La marea negra, per tant, és ben present quasi sis mesos després de l'enfonsament del petrolier.

Foto de portada: La Voz de Galicia.