El Primer Congrés Internacional 'Salut i Hàbitat' analitza medi ambient, salut i arquitectura

Com afecta a la salut viure en un edifici insostenible i inadequat? El primer congrés internacional `Salut i Hàbitat' analitza temes com aquest i debat sobre la bioconstrucció, els riscos ambientals, l'harmonització d'espais o l'Agenda 21. Aquesta primera edició del congrés l'ha organitzat l'Associació d'Estudis Geobiològics GEA, entitat independent que estudia, investiga i divulga temes referents a la geobiologia i el medi ambient. Durant els dies 24, 25 i 26 de novembre, el Col·legi d'Aquitectes de Catalunya (COAC) i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) van acollir les múltiples conferències i debats que es van realitzar per posar sobre la taula les principals problemàtiques referents a l'habitatge, la salut i el medi ambient. Bioconstrucció i salut Mariano Bueno, president de GEA, explica que la idea d'aquest congrés sorgeix 'com a celebració dels 15 anys de funcionament de l'Associació d'Estudis Geobiològics GEA, que porta des dels seus inicis, l'any 1991, divulgant i fent recerca amb tot el què té a veure amb la influència de l'entorn en la salut, sobretot de la vivenda, dels materials de construcció i de les radiacions. Des dels inicis s'havien fet moltes jornades però encara no havíem organitzat un congrés internacional que pogués reunir la majoria d'experts i professionals que estan treballant amb aquests temes, que és el què hem fet ara'. Van assistir a la inauguració del congrés Imma Mayol -tercera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat Serveis Urbans i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona-, Antoni Solana - president d'AuS (Grup Aquitectura i Sostenibilitat) i membre del COAC i Mariano Bueno, escriptor i president de GEA. Mayol va destacar que 'cada cop més els canvis legislatius són una evidència que la societat està assumint la sostenibilitat, però a nivell d'administració encara falta més consciència en relació a l'habitatge i la salut'. I va afegir que 'la salut ambiental, la salut social i la salut de l'habitatge estan relacionades'. I encara va donar unes quantes dades: 'Avui dia a França un pis consumeix un 40% menys d'energia que un de l'Estat espanyol. I això que tenim les mateixes latituds i fins i tot França té temperatures més baixes que podrien justificar la despesa de més energia. França, que està al costat nostre es podria dir que està tan aprop i tan lluny, en temes d'estalvi d'energia'. Mayol va subratllar que cal seguir treballant i investigant 'per poder aprendre'. Al seu torn, Antoni Solana va remarcar que fa uns anys hi havia 'la crisi energètica, i avui dia l'actual és la crisi de la salut. Cal tenir en compte l'entorn per obtenir salut'. Calcular, Reduir i Compensar Jordi Bigues, periodista, educador ambiental i membre de GEA, va ser el primer conferenciant. Va posar damunt la taula que cal 'calcular, reduir i compensar les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les vivendes' així com l'estalvi d'energia. Bigues va exposar que 'hem de passar de les 3 R (Redueixi, Reutilitzi i Recicli), a una nova sigla, la CRC (Calculi, Redueixi i Compensi)'.Bigues va destacar un programa que la Diputació de Barcelona ha posat en marxa per calcular quina quantitat de CO2 allibera cada persona a casa seva. I què cal fer per compensar? 'Per compensar 1 tona d'emissions de CO2 familiars, hauríem de plantar 105 arbres cada vegada. Bigues és de l'opinió que 'hi hauria d'haver alguna compensació per als qui no contaminin. Podria ser una normativa per no seguir estant a la cua d'Europa en medi ambient. Qui plantés arbres podria tenir més avantatges fiscals'. I acaba apel·lant a tots els assistents a l' 'ecoisme', l'egoisme solidari i ecològic. La necessitat de tenir en compte el medi Enric Aulí, premi GEA 2005 i director de l'hotel ecològic `Can Gasparó, va encetar el discurs dient que 'el medi ambient ha deixat de ser una alternativa, i ha passat a ser una necessitat. És com si la Terra estigués a 42 graus de febre i si puja mig grau més és la mort. Ja no es pot pujar més'. Aulí va destacar diferents figures polítiques que s'han itneressat pel medi ambient com James Lovelock- que va dir que 'la Terra és un organisme biològic i l'estem agredint, per tant la Terra respon amb una malaltia'-, Al Gore- protagonista del documental `Una verdad incómoda'-, Tony Blair -pare del capitalisme de la cara amable i impulsor, juntament amb l'economista Nicholas Stern de l'Informe Stern del govern britànic, on s'escriu que si no es comença a disminuir les agressions al medi ambient, hi haurà una depressió econòmica molt gran. I en darrer lloc, el President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que també ha tingut en compte el medi ambient a partir d'unes recomanacions als viticultors per adaptar les vinyes al canvi climàtic. Segons Aulí: 'cada cop més, els governs estan adaptant les polítiques al medi ambient, perquè ara ha arribat el moment i cal fer-ho'. Aulí dóna unes quantes dades referents a la construcció: 'Més del 40% del consum de matèries primeres i del consum d'energia és per a la construcció' i afegeix que 'la bioconstrucció ajuda a evitar el malgastament de l'energia i matèries, així com ajuda a evitar moltes de les malalties de la llar, és a dir l'edifici malalt'. Evitar el fenòmen de l'edifici malalt Mariano Bueno defineix l'edifici malalt com 'aquell edifici que fet amb material inadequat i sense tenir en compte algunes dades geobiològiques, acaba fent emmalaltir els seus habitants. Les malalties que se'n deriven poden anar des de migranyes, fins a al·lèrgies, leucèmies o fins i tot càncer. Valentina Maini, arquitecta i membre del Grup d'Arquitectura i Sostenibilitat (AuS) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, al seu torn va exposar que 'encara avui no hi ha una idea clara i consensuada de la relació entre arquitectura i salut'. I va afegir amb preocupació que 'es pot ser un arquitecte i complir el reglament i no tenir ni idea de la salut de l'habitatge o la casa sana. Potser construirem una casa salubre, però si no tenim un coneixement de salut, la casa no serà sana'. 'Els materials naturals són els que ens permeten portar una vida sana, mentre que els materials químics, de la indústria petroquímica, comporten malalties, al·lèrgies o càncer, ja que tenen components volàtils i elements cancerígens' explica Maini. Així, per a un edifici sa, calen materials naturals. L'opinió dels arquitectes, però, es troba dividida entre els que estan a favor dels materials artificials, químics, creats simulant els naturals, i els que es troben en contra de tot el què no sigui material natural. Per exemple, el material de la palla, no es fa servir només per àrees rurals sinó que també a escala urbana i en entorns de Primer Món. Maini recalca que 's'ha de posar tots aquests conceptes sobre la taula i en el pla d'estudis, que actualment no hi són'. I afegeix que 'caldria posar en marxa projectes de coodivisió del t reball, és a dir, el treball d'un arquitecte coodividit amb assessors especialitzats en salut i biologia', ja que 'els arquitectes estem acostumats a treballar amb coses limitades i visibles, mentre que la biologia treballa amb mil·límetres i micres i després tot allò afecta durant molts anys després. Tot això contrubuirà a crear una habitatge sa. Alteració del bioelectromagnetisme En referència al tema de les radiacions, Bueno explica: 'en el congrés abordem el tema del bioelectromagnetisme, que és un camp encara molt desconegut per la ciència. El nostre cos funciona per camps magnètics i camps elèctrics. Les neurones funcionen a través d'impulsos elèctrics, la musculatura i la força funcionen a partir d'impulsos d'electrons. I la qüestió és com afecten tots aquests camps magnètics naturals i artificials d'electricitat a la nostra salut. Estudiant aquest tema, sabem que interactuen, distorsionen, o alteren el propi bioelectromagnetisme. Coneixent aquest fenomen podem saber que si dormim aprop d'una corrent d'aigua, o aprop d'un ràdio-despertador o d'alguna antena de telefonia mòbil s'alteren els procediments biològics, i la producció de melatonina, baixa el sistema immunitari i es poden crear transtorns nerviosos o tendència depressiva. De fet hi ha estudis que relacionen les línies d'alta tensió amb la tendència al suïcidi, ja que s'ha vist que en els barris propers a línies d'alta tensió hi ha més casos de suïcidi que en els que no en tenen'. Mariano Bueno afegeix: 'L'increment de l'ús del mòbil, també ens està alterant. I hem de tenir en compte que a Catalunya, la notícia recent és que fins l'any passat la primera causa de mort dels 15 als 45 anys eren els accidents de trànsit i avui en dia la primera causa de mort a Catalunya en aquesta franja d'edat ja és el suïcidi. Això vol dir que hi ha un sistema molt potent de radiacions que ens alteren els processos neuronals. Aquestes corrents elèctriques tan aprop del cervell, aquest estrès electromagnètic ens altera i provoca un increment de neuropatologies'. Conscienciació social Núria Pedrals, del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya Adigsa, va coincidir amb Maini amb la importància de difondre temes de salut als arquitectes. I va recordar que 'des del punt de vista de l'arquitectura, les funcions que relacionen hàbitat i salut no són noves. Aquestes inquietuds i teories ja es van iniciar amb les ciutats del segle XVIII quan es volia crear eixamples. Era el pas de la ciutat medieval a l'actual i s'hi unien salut, higiène de la ciutat i construccions. El senyor Ildefons Cerdà a Barcelona, en va ser tot un exponent al segle XIX'. Mariano Bueno, aclareix que 'les bases de la bioconstrucció són que sigui sana per als habitants i sana per a l'entorn. Quan parlem d'hàbitat sostenible, parlem de vivenda que tingui un mínim impacte sobre l'entorn, que estalviï energia, que utilitzi materials el més locals possibles. La bioconstrucció integra part de la bioclimàtica clàssica en l'habitatge, aplica criteris de salut.' I afegeix que envers aquest tema 'el què falta és consciència i demanda, com en l'agricultura ecològica. I la demanda requereix informació'.