El Protocol de Kyoto entra en vigor

Amb l'objectiu de commemorar l'entrada en vigor d'aquesta llei internacional per fer front al canvi climàtic el govern de Catalunya va celebrar dilluns, 14 de febrer, al Palau de la Generalitat, una taula redona on científics i polítics analitzaren la situació actual a Catalunya i els reptes de futur d'aquesta regulació ambiental. A l'acte hi van participar el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà i el de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé. A més de Josep Enric Llebot, catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB, Flàvia Rosembuj, professora de dret mercantil de la UB i Carles Mendieta, director de la Fundació Fòrum Ambiental. Protocol de Kyoto: Un primer pas Tot i el to de celebració per a aquesta esperada posada en marxa del Protocol, Josep Enric Llebot i Flàvia Rosembuj, en mans de qui estava l'anàlisi científic, coincidiren en afirmar que Kyoto és només un primer pas. En aquest sentit Josep Enric Llebot va denunciar que el Protocol ofereix avui un escenari light i poc eficient. I va insistir que hauria d'enfortir les seves exigències per adaptar-se al seu objectiu primer, dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, que és impedir les interferències en el canvi climàtic. Avui, amb més informació que al 1997, data que es va signar el Protocol, sobre com afecten les emissions de gasos d'efecte hivernacle al planeta, el límit està en permetre aquelles emissions que portarien com a molt a un increment de la temperatura de 2ºC. Per tant, aquest sistema de gestió que és el Protocol hauria de contemplar aquest límit dels sistemes naturals que no permet més d'un 20% global sobre les emissions del 1990. Cal destacar que l'Estat Espanyol està en un 45% més del que s'emetia al 1990, quan el protocol permet només un 15% per a l'Estat. En aquest sentit també va demanar que es mesuren les emissions per càpita i no en termes absoluts per posar als països en un mateix recer. D'altra banda Flàvia Rosembuj, professora de dret mercantil de la UB, va insistir que el repte principal és incentivar un canvi de comportament dels ciutadans en l'àmbit del consum. I va subratllar la necessitat d'invertir en un nou model energètic on les fonts d'energia siguin renovables i eficients. Així com en l'aposta per desenvolupar noves tecnologies com ara la captura aèria de CO2 o la distribució d'energia eòlica a gran distància. Respecte al mercat europeu d'emissions, que es va posar en marxa l'1 de gener del 2005, va destacar que és un instrument clau per promoure l'eficiència. Però va demanar que es repensi el concepte, ja que en realitat són les reduccions, l'eficiència, el que es pot comprar i vendre, no les emissions. En aquest sentit, va coincidir amb Carles Mendieta, qui va destacar que aquest mercat comunitari de drets d'emissió, si només s'aplica a Europa pot generar tensions. Per això va considerar fonamental aconseguir el compromís dels EUA, no només perquè és el principal agent d'emissions, un 33% del global, sinó per la seva importància en el mercat d'emissions internacional, ja que es convertiria en el principal comprador. I després del 2012? Flàvia Rosembuj va subratllar el problema que no hi hagi encara un acord a la UE més enllà del 2012. Ja que el Protocol estableix un calendari de reduccions d'emissions dels gasos d'efecte hivernacle, un 5,2% per sota dels nivells de 1990 durant un període de compromís que va de 2008 al 2012. Una preocupació amb la què va coincidir Enirc Llebot, el qual va destacar que el pas natural per continuar treballant després d'aquest primer període és assolir un acord entre la UE, EUA, Canadà, Xina, Índia i Japó que significaran el 75% de les emissions mundials. Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Josep Maria Rañé, conseller de Treball i Industria foren els encarregats d'aportar una visió política del Protocol. Van manifestar la necessitat d'una estratègia catalana global, que abraci tots els àmbits per reduir les emissions. Milà va destacar la necessitat d'invertir la tendència que fa que Catalunya incompleixi el Protocol amb un excés de 8 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle per sobre del que estava previst en aquesta regulació. Josep Maria Rañé va subratllar que els esforços es concentraran en els sectors difusos: transport, habitatge, etc. que malgrat no estar inclosos en la directiva d'emissions suposen el 64% d'aquestes i a més són els que més creixen. També va avançar ahir que en les factures de gas i llum que rebin els ciutadans s'hi afegirà la quantitat de CO2 que suposa el consum elèctric familar. Entre altres mesures també s'aplicaran auditories d'estalvi eficient en hotels, centres esportius i altres equipaments perquè reduint el consum també s'aconsegueixi reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. D'altra banda el Conseller de Medi Ambient va destacar com a actuacions immediates del govern la construcció de la Xarxa de Ciutats pel Clima, com a plataforma de treball local i la inversió tecnològica en un control eficient de les emissions de gasos a Catalunya. Així com nous compromisos en l'àmbit de la mobilitat, com ara l'aposta per augmentar el transport públic als polígons industrials, i altres que busquen una major d'implicació de la ciutadania, com un acord amb les companyies elèctriques per a que cada ciutadà sàpiga les emissions pròpies i la repercussió del seu consum propi al canvi climàtic. Respecte al debat Salvador Milà va destacar aquesta iniciativa com una aposta més del govern per mitjançant la col·laboració activa amb la societat civil i científica difondre un tema difícil com el canvi climàtic i que el coneixement porti a un canvi radical de model de consum. A Catalunya les emissions que provenen dels sectors energètics i industrials, sotmesos des de l'1 de gener al pla nacional d'assignació de drets d'emissió, representen un 36% de les emissions. La resta provenen de sectors difusos, principalment el transport de mercaderies i el privat. Es vol invertir aquesta situació, segons van dir els dos consellers, apostant pel sistema ferroviari i el transport públic.