26/04/2005 - 00:00
Les partícules en suspensió, principalment provocades pel trànsit de vehicles, són un dels principals contaminants atmosfèrics en zones urbanes i són, a més, dels que tenen un major impacte en la salut de la població. Aquestes conclusions provenen d'un estudi del Ministeri de Medi ambient, coordinat per l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a Barcelona, que pertany al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Aquí trobareu més informació sobre l'estudi.
L'Institut, en col·laboració amb científics de diferents organismes espanyols i europeus, ha analitzat les mostres que es recullen diàriament en diferents estacions (una d'elles, situada en el mateix Institut, a la zona universitària de Pedralbes). L'experiència d'aquest treball, dirigit pels investigadors del CSIC Xavier Querol i Andrés Alastuey, servirà d'assessorament a les administracions de l'estat. En l'horitzó hi ha els requeriments que establirà la futura normativa de la UE sobre partícules en suspensió, actualment en revisió.
Els resultats més recents, presentats al V Urban Air Quality Congress, celebrat fa poc a València, indiquen que la contaminació per material particulat atmosfèric en els nuclis urbans espanyols està causada majoritàriament pel trànsit i especialment pels motors dièsel, que arriben a produir fins a quatre vegades més partícules de carboni que els motors de gasolina. Així, un motor dièsel d'un vehicle mitjà emet entre 20 i 30 micrograms de partícules per quilòmetre recorregut, enfront dels menys de 5 micrograms d'un motor de gasolina. Cal dir, no obstant, que l'eficiència energètica dels motors dièsel és més elevada que la dels motors de gasolina.
Una possibilitat per a reduir les emissions dels motors dièsel és l'ús de filtres o paranys de partícules regenerables, que retenen fins al 90% de les partícules. Aquesta tecnologia ja s'utilitza en la fabricació d'alguns vehicles privats, i també, en moltes ciutats europees i nord-americanes, per a disminuir les emissions del transport públic, dels vehicles per a la recollida de residus urbans i en el transport escolar.
Efectes sobre la salut humana
En àrees urbanes, el material particulat atmosfèric prové d'una gran diversitat de fonts, principalment antropogèniques (indústria o trànsit), però també, en menor proporció, naturals (pols africana, aerosol marí, matèria mineral natural del sòl o emissions biogèniques forestals).
Els resultats obtinguts no són gaire diferents dels d'altres ciutats europees, tot i que cal valorar la major proporció de matèria mineral present en les ciutats de l'estat. Això s'atribueix a la poca pluja, que provoca que la pols mineral s'acumuli en el paviment per a després tornar a entrar en circulació.
La UE està treballant a hores d'ara en la modificació de la normativa de qualitat de l'aire per a incorporar el control de les partícules més petites. Les discussions dels experts se centren a establir els límits màxims permesos per a partícules de fins a 2,5 micròmetres de diàmetre, les partícules fines, atès que representen un major risc potencial per a la salut. No obstant, per a establir uns límits realistes és necessari conèixer primer el grau de contaminació actual (nivells de concentració de partícules en l'atmosfera), quins són les principals fonts, i si és factible o no reduir la seva presència, apunta el mateix CSIC en un comunicat.
Els nous valors límit entraran en vigor entre els anys 2010 i 2015. El grup d'experts que ja treballa en labors de seguiment adverteix que tal com aquesta plantejada la norma, i tenint en compte el nivell d'emissions actual, la societat espanyola haurà de fer esforços importants per a complir amb els requisits de la futura normativa.
