La Diputació de Barcelona ha lliurat al Consell Comarcal del Vallès Occidental el document final del Pla d’Acció Supramunicipal per la millora de la qualitat de l’aire de la comarca. El Pla pretén ser una eina que permeti assentar les bases per a reduir la contaminació atmosfèrica a nivell comarcal, a través de la implementació d’un seguit d’actuacions a diversos nivells, definides en base a una diagnosi de la situació actual sobre la qualitat de l’aire. El Vallès Occidental és la primera comarca de Catalunya a disposar d’un Pla d’aquestes característiques, incloent a tots els municipis de la comarca.
Aquest Pla va ser un encàrrec que el Consell d’alcaldies va fer al Consell Comarcal el setembre de 2019, en el moment en que es va acordar declarar l’emergència climàtica al nostre territori. Les tasques per a l’elaboració del Pla es van iniciar el mes de març de 2020 i han finalitzat el desembre de 2020, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona. Després que el Pla hagi passat per la Taula tècnica i pel Consell d’Alcaldies, per al seva validació, avui el Diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha fet lliurament al President del Consell Comarcal, Ignasi Giménez, del document definitiu. Seguidament s’ha fet la presentació del Pla, també amb la participació del cap del Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Generalitat de Catalunya, Xavier Guinart i del conseller de l’Àrea de Territori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Carles Rodríguez.
El president del Consell Comarcal ha remarcat que “no hem de perdre de vista que com hem dit moltes vegades, l’aire no té fronteres i per tant l’esperit d’aquest pla és fer actuacions de forma coordinada i que portin beneficis a tota la comarca. El que fem a un municipi sense dubte repercutirà a tot el territori”. Ignasi Giménez també ha destacat que “l’elaboració del Pla ha estat un procés molt participat pel territori: ajuntaments, la Diputació de Barcelona i la Generalitat” i ha agraït “a totes les persones tècniques i polítiques que s’han involucrat en aquest procés, que són les que han enriquit el treball i les que han pogut aportar les diferents visions des dels diferents municipis i institucions”.
El diputat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, ens que ha sufragat els treballs, ha destacat la feina feta des de la comarca i s’ha posat “a disposició dels municipis per poder desenvolupar les diferents accions ja que l’important és que ara puguem aplicar les mesures previstes perquè aquest Pla es posi en marxa”.
El conseller de l'Àrea de Territori, Carles Rodríguez, ha explicat que "a partir de l'encàrrec del Consell d'Alcaldies es va crear una Taula Política Comarcal que és la que ha impulsat l’elaboració del Pla , conjuntament amb els ajuntaments de la comarca.Els àmbits prioritaris de treball que va establir la Taula Política, s’han traduït a Línies Estratègiques que engloben les mesures i les 15 mesures inicials que va establir la Taula Política, s’han recollit al Pla".
El president comarcal, Ignasi Giménez, també ha posat de manifest les dades del Barcelona Institute for Global Health (IS GLOBAL) que situen Barcelona i la seva àrea metropolitana en la 6a posició de les ciutats amb més mortalitat associades a la qualitat de l’aire En aquesta àrea s’hi inclouen ciutats de la comarca com: Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Rubí i Cerdanyola del Vallès. L’estudi també indica que es podrien evitar 82 morts anuals complint les recomanacions de l’OMS sobre qualitat de l’aire. Al mateix temps però s’ha referit a que “la pandèmia ha portat a una baixada de la contaminació i s’ha demostrat que quan la mobilitat baixa, millora la qualitat de l’aire”. Segons dades de l’Observatori comarcal, el confinament de la primavera de 2020 va suposar una important baixada dels nivells de NO2 amb variacions al voltant d’un 55% respecte d’un any normal. Durant la fase de represa els nivells van augmentar, però es manté una baixada moderada respecte a la tendència de 2015-2019. Les noves mesures adoptades per mitigar l'expansió de la malaltia durant la segona i tercera onada també es reflecteixen en les dades de concentració de NO2.
Les properes setmanes, cada municipi haurà d’aprovar en el seu Ple aquest Pla i definir les actuacions al seu terme municipal. El Consell Comarcal també assumeix accions de caràcter general de seguiment i també portarà aquest Pla a aprovació del seu Plenari en la seva propera sessió.
Diagnosi i Àrees d’actuació
La diagnosi de la qualitat de l’aire actual, en relació als contaminants més rellevants, aporta dues grans conclusions. La primera, que a la comarca el trànsit rodat és la major font d’emissió, seguit de la indústria i del sector domèstic segons els indica l’inventari d’emissions que s’ha realitzat . La segona, que al Vallès Occidental hi hauria una proporció significativa de població exposada a alts nivells de contaminació: un 11,6 % de la població exposada a òxids de nitrogen, 83,4% exposada a partícules en suspensió i 51,9 % exposada a l’Ozó.
Fruit de la diagnosi de la qualitat de l’aire a la comarca, s’han identificat 4 àrees d’actuació prioritària, en funció del grau d’impacte dels contaminants a nivell local i segons la proximitat de la població exposada a grans focus emissors, ja sigui viaris o industrials. Com es pot veure en el mapa en els quatre colors, els municipis amb el color blau més intens són els que tenen una pitjor qualitat de l’aire actualment:
L’àrea 1 la conformen 12 municipis que es localitzen dintre de la zona àmbit 40 de protecció especial de la contaminació atmosfèrica. En aquesta àrea hi ha: Sabadell, Rubí, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Montcada i Reixac, Castellbisbal, Terrassa, Badia del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Quirze del Vallès.
A l’Àrea 2 hi ha 3 municipis: Polinyà, Palau-solità i Plegamans i Viladecavalls. A L’Àrea 3 hi ha 4 municipis: Castellar del Vallès, Sentmenat, Vacarisses i Ullastrell. I els de l’Àrea 4 serien els municipis menys exposats: Matadepera, Gallifa Rellinars i Sant Llorenç Savall.
El Pla ha fixat uns objectius de reducció d’emissions generals:
- d’un 6,1% per a l’òxid de nitrogen,
- d’un 16,7% per a les per a les partícules en suspensió inferior a 10 micres
- i d’un i 20,2% per a les partícules en suspensió inferior a 2’5 micres
44 accions a realitzar
En el Pla d’acció es defineixen actuacions a assumir majoritàriament per tots els municipis i actuacions a assumir per part dels municipis segons l’àrea que pertanyen. Les 44 actuacions a realitzar per tal d’avançar en l’assoliment dels objectius de reducció es divideixen en 7 categories temàtiques:
- gestió i seguiment de la qualitat de l’aire (11 actuacions),
- reducció del trànsit i les emissions dels vehicles (10 actuacions),
- millora del transport públic (3 actuacions),
- foment de la mobilitat activa (7 actuacions),
- reducció de les emissions dels serveis municipals (4 actuacions),
- reducció de les emissions dels serveis productius (4 actuacions)
- divulgació i sensibilització ciutadana (5 actuacions).
