Els aparelladors dediquen una jornada de debat a la construcció sostenible

El Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha organitzat una nova sessió de Matins Construcció, en aquest cas dedicada a l'aplicació dels criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. Aquesta jornada de treball, a la que han acudit més de 250 professionals del sector, ha tingut com a objectiu glossar els continguts del nou Decret que la Generalitat de Catalunya va aprovar el 14 de febrer que afronta l'impacte ambiental dels edificis en tot el seu cicle vital. Després de la benvinguda del president del CAATB, Josep Terrones, ha començat pròpiament la jornada que s'ha estructurat en dues parts ben diferenciades. La primera s'ha centrat en explicar els detalls del Decret i ha adoptat forma de conferència amb el següent títol: Es possible construir sosteniblement? Un repte professional assumible. Ha anat de càrrec de Núria Pedrals, subdirectora general de Qualitat Sostenibilitat i Rehabilitació de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de Carles Salvador, responsable de Sostenibilitat i Requeriments Tècnics en l'Habitatge. La segona part de la jornada ha reunit a professionals en representació de diversos sectors i també a l'administració, que han resumit els punts de vista respectius a l'entorn del futur desplegament del Decret. Sostenibilitat com a valor afegit Núria Pedrals ha començat la seva intervenció responent a la pregunta que es plantejava en el títol de la conferència. Ha dit que 'sí que es pot construir sosteniblement i que a més la professió en el seu conjunt ha assumit aquest repte'. Respecte a l'aprovació recent del Codi Tècnic de l'Edificació i davant els dubtes existents sobre la seva possible efecte redundant amb el Decret català, Pedrals ha estat clara quan ha manifestat que 'són legislacions diferents però complementàries' De fet, el Codi és més ampli i el Decret més restringit pel que fa a especificacions. La subdirectora general també ha volgut fer fora tots els dubtes pel que fa al possible encariment dels preus -apuntat per algunes veus crítiques- en relació al Decret i ha subratllat 'que el preu de l'habitatge avui no té res a veure amb el seu cost' En canvi, s'ha mostrat convençuda que 'a partir d'ara fer un edifici amb criteris de sostenibilitat aportarà un valor afegit en el mercat'. Pedrals ha finalitzat la seva intervenció llistant alguns temes pendents relacionats amb el Decret i n'ha explicat el grau de desenvolupament en el moment actual. Un dels reptes és incorporar els criteris de la norma al parc existent d'edificis -tot i que la gran rehabilitació es veurà afectada pel Decret. Un altre que hi està relacionat és la recerca d'unes pautes per poder aplicar uns criteris unificats de revisió als edificis ja construïts el que s'ha anomenat 'ITV de l'edifici'. I, tenint en compte que, el Decret entrarà en vigor el mes d'agost d'enguany, un tercer repte és traçar les línies de treball per poder verificar la seva implementació més endavant. Per a aquest darrer, l'administració compta amb la plena col'laboració dels col·legis professionals implicats. Canvi cultural La conferència ha continuat amb Carles Salvador que ha fet una descripció detallada del Decret. La norma agrupa en cinc àmbits els paràmetres de l'ecoeficiència: aigua, energia, materials, sistemes constructius i residus. I, en fixar-se en tot el cicle de vida, afecta a tots els actors que intervenen en el procés: tècnics, constructors, fabricants i usuaris. Aquest enfocament integral, més enllà de les especificacions concretes, suposa un canvi cultural a la manera com s'ha tractat l'edificació en el nostre país fins el moment. Si parlem de les mesures incorporades a la nova norma estan bàsicament orientades a que els edificis siguin productors d'almenys una part de l'energia que consumeixen tot incorporant les fonts renovables dins el mateix immoble. També es pretén augmentar l'eficiència energètica de cadaedifici reforçant els aïllaments en façanes i cobertes. En alguns aspectes. com seria el cas de la xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals, Carles Salvador ha dit que era 'una aposta clara de futur' Si bé en l'actualitat la major part de xarxes públiques no estableixen aquesta separació, s'aconseguirà que el dia que es decideixi fer-la els edificis més nous ja estiguin preparats. D'altra banda, l'aposta per l'energia solar és decidida ja que es demanarà una conribució mínima obligatòria d'aigua calenta sanitària generada per energia solar tèrmica, no de manera igual, sinó en funció de la comarca on s'edifiqui. Per a aquesta finalitat s'ha establert un grau d'exigència per a cada unitat territorial comarcal en relació a la insolació que rep habitualment. Igualment tot edifici haurà d'obtenir una puntuació global mínima de 10 punts, com a resultat de sumar diverses solucions constructives de caire sostenible, a partir d'un barem que atribuirà un nombre determinat de punts a cadascuna de les solucions. Aquesta serà una forma d'estimular l' ús d'aplicacions més eficients, tot i que unes poques que es facin servir ja serà possible arribar a 10. Altres qüestions contemplades són: la demanda que almenys una família de productes utilitzats en la construcció de l'edifici -per exemple les aixetes- haurà de disposar d'una certificació ecològica i, no menys important, l'exigència d'habilitar un espai específic als habitatges que permeti separar fins a cinc tipus de residus diferents. Tan el projecte bàsic d'un edifici com el projecte executiu hauran de recollir les dades que demostrin que compleixen els paràmetres que estableix el Decret, així com recomenacions adreçades als usuaris, referents al manteniment. Els actors implicats Les intervencions de la segona part han estat breus i cadascuna d'elles ha aportat algun element per a la reflexió davant del nou marc que planteja el Decret. Per part de l'administració ha parlat María José Sarrias, cap de la secció de Sistemes de Qualificació de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, que fet un petit inventari de les diferents certificacions ambientals tot i que ha recordat que 'encara hi ha pocs productes que tinguin aquestes etiquetes en el mercat' i ha dit que, si el Decret estimula la seva demanda, la situació podria canviar. Per la part empresarial ha intervingut Xavier Ferret, representant de Indústries Ramon Soler, companyia especialitzada en aixetes, que ha mostrat com els models amb sistemes d'estalvi ja són els més habituals, tot i que ha aventurat algunes incerteses de cara a la futura fabricació en relació amb possibles disparitats entre el Decret i la normativa europea sobre el tema. Josep Solé, arquitecte tècnic de Ursa Ibérica ha dit que 'la fase de vida de l'edificis era la més important per davant de la construcció o l'enderroc' perquè és en l'ús on es manifestarà l'eficiència. Ha afegit que el nou escenari demana 'un canvi d'hàbits en la forma de construir que no suposarà cap sobrecost'. Rafael Bellmunt director del programa R+D+I de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ha afirmat que 'el sector s'hauria de fer càrrec dels residus que genera' i ha recordat que aquest aspecte ja està regulat des de l'any 1994 sense gaire resultats. Sobre el mateix tema l'arquitecte tècnic Toni Floriach ha puntualitzat que el CAATB havia realitzat un estudi l'any 2000 on es posava de manifest que la meitat dels tècnics municipals de Catalunya desconeixien l'existència del decret de 1994. Actualment es recicla un 3% dels residus, molt més que la resta d'Espanya però molt per sota que a la resta d'Europa. Sens dubte un bon exemple que demostra la necessitat d'implementar correctament les normes.