Accedeix a la biblioteca de notícies publicades sobre Aalborg + 10
La Quarta Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles ha tancat a Aalborg tres dies d'intensa activitat amb la signatura solemne, per part de 110 municipis i administracions locals d'arreu d'Europa, dels anomenats Compromisos d'Aalborg, un document que sorgeix d'un reeixit procés participatiu que apunta les línies de treball del sostenibilisme urbà a Europa, almenys fins la pròxima dècada. Els compromisos prenen, així doncs, el relleu de la Carta d'Aalborg, signada a la mateixa ciutat danesa fa 10 anys i actualment subscrita per més de 2000 municipis, i que en el seu moment va suposar el tret de sortida de les agendes 21 a Europa. A hores d'ara hi ha una cinquantena de municipis que han anunciat formalament que signaran els compromisos en els pròximes setmanes. A Aalborg s'hi han trobat prop de 1.000 representants, 163 dels quals provinents de l'estat espanyol, que han acordat posar l'accent en la bona governança, basada en processos de participació, i en la necessitat de plantejar estratègies integrals que tinguin en compte aspectes ambientals, però també econòmics i socials. La prevenció i el planejament urbanístic es revelen com a eines espcialment apropiades. L'estratègia europea per a la l'ambient urbà, que ha d'engegar-se l'any 2005, es perfila com un instrument basic per incidir en aquesta línia. La Campanya Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles, creada l'any 1994, i que en els últims temps vivia un període d'impàs, surt, sinó reforçada, si almenys amb un nou mandat: tenir cura del procés per fer arribar arreu del continent els compromisos d'Aalborg. De l'agenda a l'acció, un llarg camí que ha tingut, a la Conferència de la ciutat danesa, un capítol de gran transcendència. La fotografia de grup dels signants dels compromisos, en la clausura de la Conferència (cliqueu en la imatge per veure-la més gran).. Els compromisos signats aquest matí per 110 municipis -a l'hora de signar, la delegació italiana ha brillat amb especial intensitat- van acompanyats d'un procés d'evaluació que ha d'assegurar que les paraules contingudes en el document final tenen una traducció en la pràctica. Es preveu, per exemple, la convocatòria d'un seguit de conferències -en la línia de la demanda de la delegació espanyola d'organitzar la pròxima per a d'aquí dos anys- per anar controlant que cada ciutat signant impulsa projectes i iniciatives en el camí apropiat. Els signants es comprometen a fer una gran conferència final evaluadora l'any 2014. La diputada presidenta de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona inisteix en l'oferiment de l'estat espanyol per organitzar la pròxima conferència evaluadora. El pas de l'Aalborg del 1994 a l'Aalborg de 2004 és el pas d'un concepte, el sostenibilisme, que en un primer moment tenia connotacions certament exòtiques ja que per una majoria de ciutadans era un concepte pràcticament desconegut però que, avui, en canvi, és una paraula utilitzada frívolament fins la sacietat. Tanmateix, l'agenda del sostenibilisme, a banda de qüestions semàntiques, continua sent igualment urgent. Això és el que la conferència d'Aalborg ha volgut recordar, i ho ha fet des de la perspectiva del món local, sens dubte un dels més actius en les qüestions ambientals. En la conferència, s'ha posat l'accent en aspectes que amb prou feines es tractaven fa 10anys com ara el canvi climàtic, el comerç just, tot i que també s'ha subratllat, més presvisiblement, la necessitat de fer nous passos per una mobilitat més sostenible, i un ús més responsable i més eficient de recursos com l'aigua i l'energia. La planificació prèvia -la prevenció- és clau en tot aquest procés. En aquesta idea han coincidit la major part de ponents i participants en els debats: cal una visió integral de la realitat, que tingui en compte els aspectes ambientals, socials i econòmics i cal una acció política decidida per impulsar els projectes i dotar-los dels recursos suficients. La incògnita és si la Unió Europea, i els estats que la conformen, assumiran els compromisos. El 80% dels europeus viu en àrees urbanes, l'avís de les ciutats i els pobles europeus als seus polítics està especialment legitimat. El secretari general del Consell de Municipis i Regions Europeus, Jeremy Smith, ha declarat que els 10 compromisos d'Aalborg 's'han d'entendre com una eina per ajudar els governs locals a aplicar, tot apuntant a objectius qualitatius i quantitatius interessants, els principis continguts en la Carta d'Aalborg'. Txema Castiella, de l'Ajuntament de Barcelona, ha donat compte dels compromisos. Ell ha participat, de fet, en el comitè que ha gestionat la versió final del document. Els deu compromisos acordats són:
1. Governança: els governs locals fan un crit per incrementar la participació dels ciutadans i la cooperació de totes les esferes de la seva acció de govern. 2. Gestió Urbana: es fa una crida per implementar models més efectius, i sobretot, establir mecanismes de control i evaluació. Es subratlla la conveniència de treballar en la fase del planejament. 3. Recursos naturals: es posa l'accent en la reducció del consum d'energia i l'aigua, tot promovent, és clar, millors i més eficaços models de gestió d'aquests recursos. La qualitat de l'aire i la qualitat dels sòls s'inclouen en aquest capítol, on hi ha una referència explícita, introduïda a última hora, per promoure l'agricultura sostenible. 4. Consum responsable: es remarca que cal continuar el camí obert, incipientment, per les primeres experiències de compra verda. L'Ajuntament de Barcelona, precisament, va presentar a la Conferència una sessió sobre els canvis legals que ha introduït en els processos d'adjudicació per promocionar aquesta activitat. 5. Planificació i disseny: evitar la urbanització dispersa sobre el territori, el temible sprawl, és un dels punts inclosos en aquest capítol. L'ús mixte d'edificis i la necessitat de promoure l'arquitectura sostenible també es recullen. 6. Millor mobilitat, menys trànsit: en aquest capítol, entre d'altres, trobem tres crides per a la promoció del transport públic, per a l'implementació de plans de mobilitat a les ciutats i a favor de facilitar la transició a vehicles menys contaminants. 7. Acció local per a la salut: un aspecte poc tractat fa uns anys, però que ara es revela com un dels més centrals. Els efectes ambientals dels models imperants insostenibles provoquen diversos problemes de salut (qualitat de l'aire, ús de compostos químics persistents, etc), que tenen un lligam dramàtic amb les poblacions més desfavorides. 8. Economia sostenible: on s'assenyala la necessitat de col·laborar amb el sector empresarial per promoure empreses més sensibles i per aplicar models de turisme sostenible. 9. Equitat social i justícia: la reducció de la pobresa és una de les claus en aquest capítol, però també dels Compromisos d'Aalborg, tal i com ha remarcat Txema Castiella en la seva intervenció al plenari. 10. Del local al global: aquest capítol ha estat dels més discutits en el procés d'elaboració dels compromisos. Finalment, s'ha acabat traduint en una crida a la responsabilitat local en la lluita contra el canvi climàtic. Els municipis poden reduir el seu impacte en emissions i poden ajudar amb més eficàcia, a fer arribar el missatge que el canvi climàtic 'ja està passant' i que requereix solucions urgents.
