Els coneixements científics que han de tenir tots els ciutadans, a debat

Quins han de ser els coneixements bàsics de ciència i tecnologia que han de permetre als ciutadans d'exercir com a partícips informats, crítics i actius en la nostra societat? Qui els ha de determinar o definir? Com es pot millorar la percepció social de la ciència i fer possible la participació? Per primera vegada es recull la veu dels professionals per tenir respostes a aquestes preguntes i per implicar-los com a protagonistes en la difusió dels coneixements científics. La II Trobada-debat Interprofessional Ciència i Societat organitzada per la Plataforma Ciència i Societat el passat 14 de desembre a l'Ateneu Barcelonès va servir per donar respostes a algunes d'aquestes preguntes i per presentar els resultats de la primera fase del projecte 'Els coneixements científics i tecnològics dels ciutadans. Quins han de ser, des de la perspectiva dels professionals?' que la PCiS porta a terme des de principis de 2006. Una trobada que va aplegar prop d'unes 60 persones, tots ells relacionats amb els col·legis professionals i el món de l'ensenyament i la divulgació científica. Lluís Eek del Col·legi de Químics i Antoni Accensi, van presentar la Plataforma Ciència i Societat i totes les tasques dutes a terme d'ençà la seva constitució (Cicle de Trobades Interprofessionals del Fòrum Barcelona 2004). Aquesta Plataforma la formen bàsicament representants d'entitats molt diverses, essencialment els col·legis professionals i també entitats implicades en la comunicació i en l'ensenyament de les ciències Uns punts febles que evidencien la necessitat de trobar respostes Teresa Escalas, del Grup de Difusió de la Ciència i del Medi Ambient de la UAB va exposar la finalitat, els objectius i la metodologia del projecte i de la trobada. En aquest sentit, va argumentar el per què de tan ambiciós projecte i la seva justificació. Així, es va referir als estudis sobre la percepció de la ciència de la National Science Foundation dels Estats Units, els de FECYT a l'Estat Espanyol, l'Informe PISA 2003 (Programa Internacional de Evaluación de Estudiantes) i l'enquesta de l'Eurobaròmetre 2005 en el marc de la Comunitat Europea, els quals ens donen una qualificació de 'Suspès' i constaten la davallada de les vocacions científiques i el descens en l'interès per la ciència de la societat. 'Per tant promouen i obliguen a engegar projectes i estudis de recerca de respostes, per tal de millorar, en definitiva, l'accessibilitat del coneixement científic cap els ciutadans', va comentar Escalas. Malgrat tot, existeix una voluntat política des de la Unió Europea i a Catalunya per tal de millorar la formació científica de la ciutadania, tal i com es constata en les noves directrius cap a la unificació dels estudis a la comunitat europea i en les estratègies proposades per trobar nous camins de cooperació entre la ciència i la societat, basats en la sensibilització, l'educació i el diàleg. Des del DURSI i la FCRI, també es vol donar impuls a la comunicació científica i crear sinèrgies entre els professionals, tal i com es recull en el darrer pla de recerca i la innovació (PRI) 2005-2008 amb el Programa de foment i comunicació de la cultura científica i tecnològica. El Ministeri d'Educació i Ciència també vol combatre la baixa cultura científica de la societat, amb la inclusió a partir de 2008 d'una nova matèria: 'Ciències per al Món Contemporani' al cicle de batxillerat, que permetrà als alumnes conèixer els fonaments de qüestions científiques rellevants en el món d'avui. Un primer pas: crear un document de referència Aquest és el punt de partida de la proposta d'aquest projecte: 'Els coneixements científics a l'abast de tots els ciutadans' que ha estat presentada i debatuda en les reunions de la Plataforma Ciència i Societat, en les que tots els representants de les entitats que la conformen han mostrat el seu interès en participar-hi. Les entitats que integren la PCiS són els interlocutors adequats per a actuar com a interfase entre la societat i els investigadors que generen els coneixements i també entre aquests i els que els difonen entre els ciutadans. La justificació és el fet de que els membres d'aquestes entitats pertanyen a més d'un d'aquests tres sectors. Escalas va comentar que l'obtenció d'un document de referència resultat d'un procés de participació, és un dels primers objectius i primer pas d'aquest projecte. 'Aquest document que en resulti d'aquesta primera fase és el resultat d'un primer sondeig i aporta una nova visió dels coneixements científics bàsics, sota la perspectiva dels diferents col·lectius professionals units en un mateix projecte'. Altres objectius són la difusió del projecte mitjançant un procés participatiu de diàleg entre els membres de la PCiS i els professionals de la recerca, de l'ensenyament i de la comunicació, per tal de sensibilitzar aquests sectors envers la necessitat de millorar la percepció de la ciència i la participació dels ciutadans en aquesta empresa i la presentació formal als òrgans de gestió del coneixement del nostre país. Finalment, es vol fer una difusió a tota la societat de totes les inquietuds i aquests coneixements i competències mínimes que ha de tenir la ciutadania, a partir de diferents mitjans i aprofitant totes les vies existents entre les entitats vinculades a la PCiS i la societat i generant alguns mecanismes específics per als públics diana que poguessin no quedar inclosos per les vies existents. 'Allò més destacable és sens dubte la metodologia participativa d'aquest projecte', va comentar Teresa Escalas. Què en pensen els professionals? Per coneixements científics s'entén la naturalesa de la ciència, els seus objectius, els conceptes, els mètodes, les actituds crítiques i les capacitats que faciliten la construcció de la ciència. Per tant, no es limita a coneixements conceptuals i instrumentals sinó que és un projecte que incideix en el pensament científic. Sota aquest enfocament es va realitzar la primera fase de sondeig d'opinió a vuit col·legis professionals. Després d'una anàlisi qualitativa dels resultats de les entrevistes s'han agrupat segons les tres categories relatives als coneixements, la percepció i la participació. Així s'ha pogut comparar les aportacions dels col·legis d'una manera més objectiva i amb els mateixos paràmetres. La majoria de les aportacions fetes fan referència als coneixements i en menor proporció les relatives a la participació i a la percepció. Gairebé tots els entrevistats opinen que s'han de millorar els programes curriculars educatius per tal d'incloure més hores de ciència i fomentar així l'esperit crític des de ben petits. Reconeixen també que la seva tasca professional es troba poc valorada per la societat, i que en general es desconeix veritablement la seva funció dins l'organigrama social. A més, els mitjans de comunicació no hi col·laboren gaire, ja que solament acostumen a acudir a ells en casos de negligència i de crisi. Tots el col·legis comparteixen la idea que una de les tasques més importants des del col·legi és fer partícips tant als col·legiats com a la societat els beneficis que els pot aportar la ciència, i que una via de fer-ho és que comprenguin què fan ells i el paper que desenvolupen dins la societat. La visió que la ciència és bona, s'ha de fer arribar a tothom. Tots se sumen al fet que s'ha de facilitar aquesta participació i que és més important comunicar, que no pas donar uns continguts sense cap mena de missatge als seus interlocutors. Per tant, a partir d'aquest primer anàlisi i sondeig de les visions dels professionals és important ara continuar endavant per determinar quins són els beneficis que genera per a la societat saber i adquirir aquest coneixement. Un debat obert i constructiu Durant la trobada es van organitzar tres grups de treball per tal de respondre i debatre les mateixes preguntes que es van fer en les entrevistes als degans dels col·legis professionals, per així obtenir continguts per un primer document de referència i iniciar un camí per seguir trobant respostes a la pregunta 'Quins han de ser els coneixements científics de tots els ciutadans?'. Respecte a les relacions entre els professionals i la societat, es va concloure que encara existeix un desconeixement real de la tasca dels científics, ja que encara es perceben com els científics tancats al laboratori que no aporten solucions als problemes reals. A més, la percepció de la ciència i la tecnologia per part de la societat és que encara es veuen com disciplines separades, ' la gent vol gaudir dels avantatges tecnològics sense entendre el per què i allò que hi ha al darrere. Establir un llistat de competències i coneixements mínims de la ciutadania és una cosa que tots van considerar necessària, però molt difícil, i que cal fer-la des de l'ensenyament, ja que hi ha molt poques hores de ciència als dissenys curriculars. Hi ha un desfasament entre la demanda i l'oferta. En aquest sentit, en la futura formació haurien d'estar contemplades aquestes competències mínimes per tal de fomentar l'esperit crític i entendre l'entorn, on hi haurien de poder col·laborar els experts professionals. La comunicació amb la societat encara és molt difícil, donat que hi ha una manca d'intermediaris eficaços entre el món de la investigació i la ciutadania. Els mitjans de comunicació moltes vegades tendeixen a transformar la informació i a dedicar poc temps a les notícies científiques. 'Allò que és sensacionalista és el que pot interessar més'. Hi ha una responsabilitat compartida com a comunitat de fer arribar els coneixements a la ciutadania, però topen amb la mancança de possibilitats per aconseguir-ho. En definitiva, la Trobada va servir per concretar i ampliar les respostes dels degans dels col·legis entrevistats i recollir exemples i propostes concretes a la pregunta del projecte. És a dir, per a donar una projecció de continuïtat al projecte de la Plataforma Ciència i Societat.