Font: betevé
Les reparacions més urgents estan en marxa i també s'ha aprovat la sol·licitud de zona greument afectada pel temporal
El temporal Gloria ha estat el més dur dels darrers anys i, probablement, també del segle. Els desperfectes ocasionats en la façana marítima i en l’arbrat de la ciutat de Barcelona ja feien intuir els primers dies que l’impacte econòmic seria important. Però el balanç final ha superat amb escreix les primeres estimacions de 12 milions d’euros. Finalment, els danys s’han valorat en 23,6 milions d’euros, gairebé el doble. El govern municipal va avançar que demanaria la declaració de zona catastròfica, un tràmit que es farà efectiu en els propers dies perquè la sol·licitud s’ha aprovat aquest dijous durant la comissió de govern.
Janet Sanz, la tinenta d’alcalde d’Ecologia ha explicat que en els propers dies faran una reunió amb la delegació del govern a Barcelona per repassar l’informe que quantifica els danys. La regidora s’ha mostrat confiada que l’Estat assumeixi el màxim cost possible perquè els ajuntaments “són administracions infrafinançades”.
Sanz ha assegurat que la borrasca Gloria és un exemple que la crisi climàtica té un gran impacte en l’economia, i que cal gestionar, planificar i prioritzar per reduir aquest cost econòmic que paguem tots. Sanz ha assegurat que llevantades com la del gener passat, abans es produïen cada 40 o 50 anys i ara són un fenomen molt més habitual, que es pot repetir cada 10 o 15 anys.
Les reparacions urgents, en marxa
Una de les actuacions que s’ha considerat prioritària és la reparació del mur de protecció del Port Fòrum, que s’ha pressupostat en 4,6 milions d’euros. També es destinaran 1,2 milions d’euros més a les reparacions més urgents a les platges, que començaran la setmana vinent en una primera fase, i a partir del maig en una segona fase. Prèviament, durant els dies posteriors a la borrasca, es van fer alguns treballs per redistribuir-ne la sorra moguda pel vent.
Entre els treballs que es faran destaquen reparacions als locals de la façana marítima, recuperació i dels banys del Fòrum, senyalització de les platges, i actuacions a canonades i cablejat elèctric.
En la primera avaluació es va fixar la pèrdua mitjana del 30 % del a superfície de les platges, però la bonança meteorològica posterior al Gloria ha permès recuperar bona part d’aquesta sorra. El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ja va avançar-ho a betevé però aquest dijous n’ha concretat els percentatges. Les platges més afectades són la de la Nova Icàra i la Nova Mar Bella, amb una pèrdua del 20 %, i la del Bogatgell i la Mar Bella, amb un 13 %. La resta tenen un 10 % menys de sorra que abans del temporal.
Inspecció amb robots submarins
Entre el 31 de gener i el 4 de febrer s’han inspeccionat els dics submergits, espigons i zona de banys del Fòrum amb robots submarins per determinar les destrosses més greus. Els elements més malmesos són el diapasó del Bogatell -amb l’esfondrament parcial de la llosa de formigó del morro de l’espigó de llevant-; el diapasó de la Mar Bella -amb danys a les lloses de formigó dels dos morros de l’espigó amb esfondrament parcial-; i la zona de la duna de la platja de la Mar Bella.
L’arbrat, l’altre damnificat
L’arbrat de Barcelona també es va ressentir pel temporal. Com a conseqüència del fort vent, van caure 882 arbres o bé s’han hagut de talar perquè van quedar tombats. El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, ha destacat que representen el 0,03 % del total, un percentatge petit, però he important “perquè costa molts anys que creixin els arbres”. La pèrdua del patrimoni arbrat pel Gloria es calcula en uns cinc milions d’euros.
D’altra banda, fins a 146 arbres han quedat amb les branques trencades amb una afectació de fins a un 30 % de la capçada i 93 més s’han pogut recuperar.
Segons el regidor, els treballs per assegurar l’arbrat encara continuen en zones semiforestals a Montjuïc, i s’allargaran durant un parell de mesos.
Altres afectacions
El govern municipal també ha quantificat els desperfectes en altres equipaments i zones de la ciutat: enllumenat, mobiliari, semàfors, rondes, centres educatius, biblioteques, el zoo i equipaments esportius.
