Font: Empordà.info
Font: Submon
El canyó de Creus és una de les zones amb més riquesa biològica i amb una importància ecològica més gran del Mediterrani occidental. Un dels valors ecològics més destacables de la zona són els cetacis, especialment la població de dofí mular (Tursiops truncatus) que viu a les aigües del Cap de Creus, i que figura com una de les espècies amenaçades a la Llista Vermella de la UICN. Tot i que estudis de la Universitat de Barcelona la senyalaven com a zona d'importància, no hi ha dades actualitzades publicades. Per això, Carla Chicote, cap de projectes de Submon i responsable del projecte Dofins de Tramuntana, va treballar per aconseguir el finançament necessari per consolidar un projecte de recerca i participació en el Cap de Creus.
Ciència ciutadana
L'any 2017 es va iniciar el projecte Dofins de Tramuntana, amb la implicació del sector nàutic recreatiu. Es tracta de particulars que surten a navegar, des d'Empuriabrava fins a Portbou, i col·laboren en l'aportació de dades de la localització de cetacis: posició geogràfica, fotografia del cetaci i informació rellevant. Irene Álvarez de Quevedo, tècnica del projecte, explica que «és molt important que la gent ens informi de quan i on els veu, i ens enviï fotografies». El dofí mular pot fer tres metres de llargada i pot pesar 400 quilograms. Sol viure pròxim a la costa. Darrerament, però, també s'ha localitzat el dofí llistat a la zona. Així, les imatges que envien els col·laboradors són cabdals per dues coses: la identificació de l'espècie –llistat o mular– i la de l'individu –a través de l'aleta en exemplars adults–.
Durant aquesta primera fase, els responsables del projecte van veure que hi havia una gran interacció entre els dofins i els pescadors. «Els dofins van a menjar a les xarxes dels vaixells d'arrossegament. Havíem de saber quina relació tenien entre pescadors i dofins», i el següent pas va ser sol·licitar finançament al Fons Europeu de Pesca.
Implicació dels pescadors
Anys enrere, la relació entre dofins i pescadors, en general, no era gaire bona. Les xarxes eren de cotó i els dofins les trencaven per entrar a buscar el peix. Eren competència directa. Ara, però, les xarxes són molt més fortes i la visió ha canviat. «Als pescadors, els agrada veure'ls i t'envien vídeos i fotos. Si no els veuen un dia, els sap greu, i es genera una consciència de preocupació, de qüestionar-se què passa amb el cetaci. Fins i tot diuen que quan veuen dofins pesquen més lluç, perquè el peix s'enfonsa i entra més fàcilment a la xarxa. Científicament volem comprovar-ho i mirar si succeeix amb alguna altra espècie» apunta la Irene. Per això, l'any passat Dofins de Tramuntana es va centrar a implicar el sector pesquer de les tres confraries de la zona: el Port de la Selva, Llançà i Roses. «La unió entre científics i pescadors és molt important. Ells hi són tot l'any, nosaltres no tenim finançament per sortir cada dia de l'any. Ens ajuden a tenir informació que nosaltres no podem arribar». Dofins de Tramuntana disposa d'una embarcació a Cadaqués, però la col·laboració dels pescadors significa poder fer més albiraments «si tenen els dofins a prop, ens avisen, i així podem arribar-hi, fer la identificació i veure la relació que tenen».
Els vaixells pesquers que col·laboren amb l'estudi dels cetacis porten una bandera distintiva. La valoració de l'experiència per part dels pescadors és molt bona. En Paco, patró de la barca Nova Armonia Uno de Llançà, valora l'experiència de col·laboració amb «un 10!», i en Keoma Viñales, de la Galandu de Roses, opina que «és una gestió que valoro molt positivament. El projecte està pensat tant per a la fauna marina com per a la gent que vivim del mar».
Un pas més per la difusió
Enguany, el Grup d'Acció Local Pesquer (GALP) ha donat una ajuda que inclou tres línies de treball. D'una banda, Dofins de Tramuntana ha format gratuïtament unes quinze empreses usuàries del mar (lloguers de barques, caiacs, centres submarinistes) i implicats en la conservació, dotant-los d'informació sobre els cetacis i una sessió pràctica d'albiraments de dofins. «Ells també surten molt més sovint al mar i ens aporten informació». A més, s'ha continuat treballant de la mà dels pescadors i, en aquesta ocasió, es van embarcar amb dues barques de Pescaturisme de la Confraria de Llançà, amb l'objectiu d'estudiar els cetacis i, alhora, caracteritzar els plàstics que agafen del fons marí i la relació d'aquests amb la presència dels cetacis. «Sovint els pescadors es defineixen com els escombriaires del mar, perquè ho recullen tot».
Finalment, a través de Fundación Biodiversidad, també s'ha iniciat una campanya amb les peixateries locals per donar a conèixer les confraries que s'impliquen en el projecte. «El fet que estiguin col·laborant en projectes com el nostre fa que el seu recurs pesquer tingui un valor afegit, i la gent ho ha de saber». L'objectiu és promoure el recurs local i difondre l'esforç i la responsabilitat en la conservació del medi marí.
Pautes per a l'observació
Un dels objectius de Dofins de Tramuntana és conscienciar la població de la necessitat de respectar els cetacis. Durant les sortides realitzades pel projecte, principalment a l'estiu, s'ha detectat una gran desinformació pel que fa al comportament tant per la navegació com a l'observació dels cetacis.
Els cetacis estan protegits pel Reial Decret 1727 /2007, on s'estableixen unes normes de conducta per a realització d'activitats recreatives d'observació. Entre aquestes, es determina que l'aproximació d'una embarcació als individus s'ha de fer de manera suau, convergent amb la velocitat i sentit de natació dels animals i en un angle de 30 graus. Mai per davant, per darrere o perpendicular a la seva trajectòria. A més, caldrà mantenir una velocitat constant i inferior a quatre nusos. En cap cas, ni nedant ni navegant, es podrà aproximar a menys de 60 metres del cetaci. També es posa en relleu l'especial cura en casos on es trobin grups de cetacis amb cries, ja que, com explica la Irene, «la separació de la mare de la cria pot suposar la mort de la cria».
