Els ecologistes demanen a la presidència holandesa més sensibilitat ambiental

L'European Environmental Bureau (EEB), la plataforma que engloba la major part d'associacions i col·lectius implicats en la defensa del medi a Europa, ha presentat a la presidència holandesa d'Europa un llistat de reclamacions. Entre les sol·licituds prioritàries hi ha la necessitat d'accentuar la sensibilitat sostenibilista de l'anomenada Agenda de Lisboa, que estableix el pla de competitivitat del continent fins el 2010 i que es basa 'excessivament' en un creixement econòmic desvinculat d'altres consideracions. La plataforma ha elaborat un memorandum en el qual demanen als estats membres que donin a la Comissió un mandat clar per situar l'estratègia del desenvolupament sostenible en el cor del creixement econòmic. Segons les entitats ecologistes representades en la plataforma, les perspectives de la UE de cara els anys 2007-2013 haurien d'incloure criteris ambientals explícits en àrees com les polítiques de cohesió, recerca i competitivitat. A més, l'EEB defineix altres prioritats: - eliminació progressiva dels subsidis perjudicials per al medi, com els que reben els combustibles fòssils. - buscar una lectura més ambiciosa del programa REACH, de control de substàncies químiques perilloses. - millorar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic. - eliminar les bateries de cadmi i conservar l'aigua de subsòl. Prèviament, l'EEB va presentar un altre informe en el qual repassaven la contribució de la presidència irlandesa: en aquest sentit, valoren l'impuls de la Constitució, tot i lamentar que finalment hagi quedat aigualida. Per altra banda, en un contacte amb la premsa, mantingut a mitjan d'aquest mes, el secretari d'estat holandès pel medi, Pieter Van Geel, va anunciar que el país que representa té la intenció de convertir en prioritat la reducció de gasos que provoquen l'efecte hivernacle. La intenció seria augmentar el compromís de reducció en un 30% per a l'any 2020, respecte els nivells de 1990. Això, al seu entendre, només suposaria un cost d'un 0,8 per cent en el global de l'economia holandesa, tot i que si finalment els EUA i Rússia queden fora del procés, aquest percentatge podria incrementar-se fins el 4,8%. Bona part de la indústria del seu país s'ha posat les mans al cap en escoltar les paraules del polític. Al seu entendre, la lluita contra el canvi climàtic no és només cosa d'Europa. Si la UE decideix consolidar la posició actual de lideratge, això, segons els empresaris, podria portar a una pèrdua de competitivitat del continent.