Els EUA se sumen al full de ruta per un nou Kyoto

Segons com es miri ha estat un fracàs. Segons com, tot un èxit. Els delegats dels 190 Estats que han estat dues setmanes a Bali intentant arribar a un acord per avançar en un tractat que substitueixi el protocol de Kyoto, han abandonat la ciutat indonèsia amb un regust agredolç. Per uns, el fet que el document final no posi xifres a l'obligació de reduir l'emissió de CO2 demostra com les cimeres internacionals no serveixen per a res. Per d'altres, el fet que els Estats Units hagin acceptat la necessitat de reduir aquestes emissions -tot i que sense comprometre's a cap xifra- és un avanç molt important. El cert és que ningú no esperava res de Bali. I no ho esperava per dues raons. La primera, perquè cada Estat arribava amb els seus propis interessos a la cimera. Per uns, com els estats més pobres, si no s'actua ràpid contra el canvi climàtic les conseqüències pels seus territoris poden ser catastròfiques. Per d'altres, com la Xina, Rússia o els Estats Units, la lluita contra el canvi climàtic posa en perill el desenvolupament econòmic. La segona raó és que les postures estaven tan allunyades que l'acord era una utopia. Els dolents de la pelElícula Però tot i que diversos Estats es mostraven poc disposats a arribar a un acord, són els Estats Units els que han aparegut com els dolents de la pel·lícula: els que més contaminen del món són els que menys estan disposats a trobar una solució. L'administració Bush, que fins fa pocs anys negava el canvi climàtic, accepta ara que és un problema però es nega a fixar objectius concrets en la reducció de gasos. La Unió Europea i els països més pobres del món volien quantificar aquesta reducció i tot semblava que Bali es tancaria com altres cimeres, sense acord. Però quan la UE va amenaçar amb boicotejar la pròxima cimera sobre el tema, i quan els delegats de la conferència van esbroncar als estatunidencs de forma notòria i sonora, les coses van començar a canviar. Els Estats Units són la primera potència del món i estan acostumats a que se'ls tracti amb admiració, respecte i una certa por. Ser esbroncats i menyspreats és una cosa a la qual no han estat acostumats. La tensió que s'ha viscut aquests dies a Bali ha estat tanta que quan la Xina va acusar la matinada de dissabte al delegat de l'ONU pel canvi climàtic de no tenir-la en compte aquest es va posar a plorar. Les llàgrimes de De Boer i la calorosa ovació que ha rebut per part dels delegats demostra els esforços que l'ONU ha fet per arribar a un acord. I l'acord, finalment, ha estat possible. Com tots els acords, ha calgut que les dues parts facin concessions. Europeus i països en vies de desenvolupament han acceptat que no es quantifiqui la xifra de reducció de les emissions. I els americans han acceptat que es digui que les emissions s'han de reduir "de forma notable". Amb l'acord a la mà, el que cal ara és posar una xifra a aquesta reducció. Serà d'aquí a dos anys, en un protocol que ha de substituir l'actual, el de Kyoto, vigent fins al 2012.