15/02/2007 - 00:00
Les sessions de grups de treball han omplert part de la primera jornada del Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local. Es tracta de sessions focals en un petit grup d'un màxim de 30 persones, dirigides per un expert. S'han organitzat diferents grups al voltant dels quatre eixos programàtics del fòrum i han suposat també l'espai en el qual s'han presentat accions concretes i s'han debatut les propostes que han de formar part del document '11 propostes per la sostenibilitat local', que s'exposarà i validarà en la sessió final de debat i consens. L'esquelet d'aquest document ha estat elaborat per Jaime Lerner, arquitecte i urbanista de prestigi internacional. L'empresa Delibera s'ha encarregat del procés participatiu, que ha tingut una prèvia online.
Grup de treball 1 / Gestionem els recursos del municipi de manera eficient
Cap a una nova cultura de l'aigua (amb la participació de Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB: Contribuir a l'assoliment d'un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics del municipi i, al mateix temps, garantir un subministrament d'aigua de qualitat tot controlant-ne i prevenint-ne la demanda. Això significa una aposta per la implementació de la Directiva marc de l'aigua.
En el grup de treball s'ha discutit envers la possibilitat d'arribar a gestionar diferents projectes de depuradores, amb l'empar de la nova Directiva marc de l'aigua, que permet més llibertat a l'hora de fixar les característiques dels nous projectes. 'La Directiva marc permetrà que cada zona adapti les seves característiques al projecte que més li convingui. L'única condició que posa per endavant la Directiva és que el 2015 examinarà en quin estat estan els rius i amonestarà aquells que no estiguin en bones condicions' ha explicat Narcís Prat. Hi ha hagut consens amb la gestió de les aigües pluvials, però en canvi, el grup de treball no ha acabat de definir què cal fer amb les aigües grises.
Per una gestió integral dels residus (amb la participació de Carme Clapés, gerent del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental: Realitzar la gestió dels residus d'acord amb la normativa vigent, amb la major ambició possible i amb una constant millora de la protecció de l'entorn. 'El parc ambiental de Bufalvent a Manresa és una mostra de com la comarca s'interelaciona amb l'entorn a través d'una eina de comunicació i a partir del canvi d'hàbits' ha explicat un dels responsables del parc ambiental de La Culla, destinat a l'educació de la població per al reciclatge i la sensibilització ambiental. Aquesta ha estat una de les iniciatives de les quals s'ha parlat aquesta tarda en el grup de treball sobre gestió integral de residus.
Protecció atmosfèrica i prevenció del canvi climàtic (amb la participació d'Isabel Hernández, subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya:Des del món local es pot fer molt en aquest àmbit amb actuacions concretes.
El més destacat d'aquesta sessió ha estat l'exemplificació d'iniciatives que s'estan portant a terme, com 'El tub verd de Mataró', que representa una substitució de l'energia fòssil per energia tèrmica, amb l'objectiu d'estalviar la combustió final de gas i disminuir el consum d'energia. Els objectius aconseguits fins al moment són, en paraules del Gerent de la Companyia d'Aigües de Mataró, Rafael Montserrat, l'estalvi de combustió de gas natural.
Per una nova cultura energètica (amb la participació d'Elisabet Viladomiu, directora d'Energia i Residus de l'Institut Cerdà:Cal un procés de canvi cap a un model energètic més sostenible.
La diagnòsi d'Elisabet Viladomiu de la situació que estem vivint en aquests moments és contundent: 'Cal més coneixement, més accions constants, més voluntat i decisió', que ha remarcat: 'Una bona cultura de l'energia en el món local és un procés que implica un coneixment exhaustiu i profund del món local, ja que sense coneixment no és possible tirar endavant i es va donant passos en fals'. El món local compta, segons Viladomiu, amb la necessitat de gestionar inversió i informació i quantificar uns objectius definits per actuar de manera imminent.
Grup de treball 2 / Fem una planificació sostenible del municipi
Ordenació del territori (amb la participació de Fernando Prats, arquitecte i urbanista: Cal dissenyar i elaborar polítiques públiques per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori.
El debat sobre la reformulació del text s'ha encallat en el primer paràgraf, la declaració de principis sobre com s'ha d'ordenar el territori. Les intervencions han defensat la necessitat que el text tingués en compte els factors socials i econòmics lligats al desenvolupament dels municipis i també que es canviessin expressions com 'repensar' o advocar' per 'executar' o 'posar en pràctica'. A més, els assistents han coincidit en criticar l'ambigüitat a què s'associa actualment el terme 'sostenibilitat' i en la necessitat de recórrer a altres expressions com 'capacitat de càrrega' o 'petjada ecològica'. Així, de la redacció inicial que proposava: 'Cal dissenyar i elaborar polítiques públiques, de forma participativa, per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori amb un finançament no depenent de la febre urbanitzadora i una política fiscal que no promogui l'especulació urbanística', n'ha resultat 'encara de manera provisional': 'Executar polítiques públiques per al desenvolupament sostenible i integral del territori de manera que es preservin els ecosistemes vitals de la població i no es desbordi la capacitat de càrrega del territori'.
A favor de la mobilitat sostenible (amb la participació de Carme Miralles, directora de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona: Cal pensar la mobilitat sostenible en termes d'accessibilitat i d'equitat. Per això és important un disseny de polítiques públiques que garanteixin a totes les persones el dret a arribar a les activitats quotidianes.
L'experiència de Lleida ha servit per il·lustrar com poden abordar els municipis el debat sobre la mobilitat i fer-hi participar tots els agents implicats per trobar solucions que satisfacin el màxim nombre d'afectats. Ester Manolo, en representació de l'Ajuntament, ha explicat el pacte que s'ha constituït a la capital del Segrià sobre mobilitat sostenible i segura. El més rellevant de l'experiència lleidatana és que han aconseguit passar del debat sobre el trànsit al debat sobre la mobilitat sostenible, concepte que ha estat assumit per els representants dels diversos sectors que hi participen (transportistes, taxistes, botiguers, ciclistes...). A més, s'ha pogut constituir un grup de treball estable gràcies al primer aspecte que s'ha debatut: el Pla Director de la Bicicleta. La previsió que tenen a Lleida és iniciar a partir del mes de setembre el debat sobre el nou pla de la Mobilitat a través d'aquest espai que s'ha creat. Del procés participatiu lleidatà, Ester Manolo en destaca que aquests mecanismes de debat són llargs i complexos, però alhora el resultat és més sòlid, genera complicitats i enforteix aliances.
Preservació de la biodiversitat (amb la participació de Salvador Grau:Els espais naturals juguen un paper clau en l'estructuració del territori i són imprescindibles per a una bona qualitat de vida dels ciutadans, per tal de garantir la biodiversitat i funcionalitat dels nostres ecosistemes.
Patim a nivell global un procés accelerat de pèrdua de biodiversitat, diversos indicadors en donen fe i assenyalen que és la taxa d'extinció més elevada de què tenim constància, una situació que també patim a Catalunya. El cap del Servei de Gestió i Planificació de l'Entorn Natural de la Generalitat, Salvador Grau, considera que, si reconeixem que som part del problema, hem de posar fil a l'agulla i esdevenir part de la solució. I si bé és cert que el paper que la legislació atorga al món local en la conservació de la biodiversitat a Catalunya és força limitat, els ajuntaments tenen molts instruments disponibles per actuar. Alguns d'aquests instruments? La planificació urbanística, la gestió del sòl no-urbanitzable, la promoció i gestió de reveserves naturals, els instruments de custòdia del territori, les agendes 21 locals, l'adquisició i l'arrendament de terres o els plans d'acció per la biodiversitat. Diverses experiències locals han confirmat la diversitat d'eines que tenen els municipis per preservar la diversitat d'espècies.
Els quatre punts restants es tractaran en les sessions de divendres, 16 de febrer. Els textos seleccionats en aquest apartat formen part de la primera versiódelsenunciats del document 11 propostesper la sostenibilitat local. La versió final dels mateixos sorgirà del procés de participació online i de les conclusions dels grups de treball.
Cap a una nova cultura de l'aigua (amb la participació de Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la UB: Contribuir a l'assoliment d'un bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics del municipi i, al mateix temps, garantir un subministrament d'aigua de qualitat tot controlant-ne i prevenint-ne la demanda. Això significa una aposta per la implementació de la Directiva marc de l'aigua.
En el grup de treball s'ha discutit envers la possibilitat d'arribar a gestionar diferents projectes de depuradores, amb l'empar de la nova Directiva marc de l'aigua, que permet més llibertat a l'hora de fixar les característiques dels nous projectes. 'La Directiva marc permetrà que cada zona adapti les seves característiques al projecte que més li convingui. L'única condició que posa per endavant la Directiva és que el 2015 examinarà en quin estat estan els rius i amonestarà aquells que no estiguin en bones condicions' ha explicat Narcís Prat. Hi ha hagut consens amb la gestió de les aigües pluvials, però en canvi, el grup de treball no ha acabat de definir què cal fer amb les aigües grises.
Per una gestió integral dels residus (amb la participació de Carme Clapés, gerent del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental: Realitzar la gestió dels residus d'acord amb la normativa vigent, amb la major ambició possible i amb una constant millora de la protecció de l'entorn. 'El parc ambiental de Bufalvent a Manresa és una mostra de com la comarca s'interelaciona amb l'entorn a través d'una eina de comunicació i a partir del canvi d'hàbits' ha explicat un dels responsables del parc ambiental de La Culla, destinat a l'educació de la població per al reciclatge i la sensibilització ambiental. Aquesta ha estat una de les iniciatives de les quals s'ha parlat aquesta tarda en el grup de treball sobre gestió integral de residus.
Protecció atmosfèrica i prevenció del canvi climàtic (amb la participació d'Isabel Hernández, subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat de Catalunya:Des del món local es pot fer molt en aquest àmbit amb actuacions concretes.
El més destacat d'aquesta sessió ha estat l'exemplificació d'iniciatives que s'estan portant a terme, com 'El tub verd de Mataró', que representa una substitució de l'energia fòssil per energia tèrmica, amb l'objectiu d'estalviar la combustió final de gas i disminuir el consum d'energia. Els objectius aconseguits fins al moment són, en paraules del Gerent de la Companyia d'Aigües de Mataró, Rafael Montserrat, l'estalvi de combustió de gas natural.
Per una nova cultura energètica (amb la participació d'Elisabet Viladomiu, directora d'Energia i Residus de l'Institut Cerdà:Cal un procés de canvi cap a un model energètic més sostenible.
La diagnòsi d'Elisabet Viladomiu de la situació que estem vivint en aquests moments és contundent: 'Cal més coneixement, més accions constants, més voluntat i decisió', que ha remarcat: 'Una bona cultura de l'energia en el món local és un procés que implica un coneixment exhaustiu i profund del món local, ja que sense coneixment no és possible tirar endavant i es va donant passos en fals'. El món local compta, segons Viladomiu, amb la necessitat de gestionar inversió i informació i quantificar uns objectius definits per actuar de manera imminent.
Grup de treball 2 / Fem una planificació sostenible del municipi
Ordenació del territori (amb la participació de Fernando Prats, arquitecte i urbanista: Cal dissenyar i elaborar polítiques públiques per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori.
El debat sobre la reformulació del text s'ha encallat en el primer paràgraf, la declaració de principis sobre com s'ha d'ordenar el territori. Les intervencions han defensat la necessitat que el text tingués en compte els factors socials i econòmics lligats al desenvolupament dels municipis i també que es canviessin expressions com 'repensar' o advocar' per 'executar' o 'posar en pràctica'. A més, els assistents han coincidit en criticar l'ambigüitat a què s'associa actualment el terme 'sostenibilitat' i en la necessitat de recórrer a altres expressions com 'capacitat de càrrega' o 'petjada ecològica'. Així, de la redacció inicial que proposava: 'Cal dissenyar i elaborar polítiques públiques, de forma participativa, per al desenvolupament equilibrat i sostenible del territori amb un finançament no depenent de la febre urbanitzadora i una política fiscal que no promogui l'especulació urbanística', n'ha resultat 'encara de manera provisional': 'Executar polítiques públiques per al desenvolupament sostenible i integral del territori de manera que es preservin els ecosistemes vitals de la població i no es desbordi la capacitat de càrrega del territori'.
A favor de la mobilitat sostenible (amb la participació de Carme Miralles, directora de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona: Cal pensar la mobilitat sostenible en termes d'accessibilitat i d'equitat. Per això és important un disseny de polítiques públiques que garanteixin a totes les persones el dret a arribar a les activitats quotidianes.
L'experiència de Lleida ha servit per il·lustrar com poden abordar els municipis el debat sobre la mobilitat i fer-hi participar tots els agents implicats per trobar solucions que satisfacin el màxim nombre d'afectats. Ester Manolo, en representació de l'Ajuntament, ha explicat el pacte que s'ha constituït a la capital del Segrià sobre mobilitat sostenible i segura. El més rellevant de l'experiència lleidatana és que han aconseguit passar del debat sobre el trànsit al debat sobre la mobilitat sostenible, concepte que ha estat assumit per els representants dels diversos sectors que hi participen (transportistes, taxistes, botiguers, ciclistes...). A més, s'ha pogut constituir un grup de treball estable gràcies al primer aspecte que s'ha debatut: el Pla Director de la Bicicleta. La previsió que tenen a Lleida és iniciar a partir del mes de setembre el debat sobre el nou pla de la Mobilitat a través d'aquest espai que s'ha creat. Del procés participatiu lleidatà, Ester Manolo en destaca que aquests mecanismes de debat són llargs i complexos, però alhora el resultat és més sòlid, genera complicitats i enforteix aliances.
Preservació de la biodiversitat (amb la participació de Salvador Grau:Els espais naturals juguen un paper clau en l'estructuració del territori i són imprescindibles per a una bona qualitat de vida dels ciutadans, per tal de garantir la biodiversitat i funcionalitat dels nostres ecosistemes.
Patim a nivell global un procés accelerat de pèrdua de biodiversitat, diversos indicadors en donen fe i assenyalen que és la taxa d'extinció més elevada de què tenim constància, una situació que també patim a Catalunya. El cap del Servei de Gestió i Planificació de l'Entorn Natural de la Generalitat, Salvador Grau, considera que, si reconeixem que som part del problema, hem de posar fil a l'agulla i esdevenir part de la solució. I si bé és cert que el paper que la legislació atorga al món local en la conservació de la biodiversitat a Catalunya és força limitat, els ajuntaments tenen molts instruments disponibles per actuar. Alguns d'aquests instruments? La planificació urbanística, la gestió del sòl no-urbanitzable, la promoció i gestió de reveserves naturals, els instruments de custòdia del territori, les agendes 21 locals, l'adquisició i l'arrendament de terres o els plans d'acció per la biodiversitat. Diverses experiències locals han confirmat la diversitat d'eines que tenen els municipis per preservar la diversitat d'espècies.
Els quatre punts restants es tractaran en les sessions de divendres, 16 de febrer. Els textos seleccionats en aquest apartat formen part de la primera versiódelsenunciats del document 11 propostesper la sostenibilitat local. La versió final dels mateixos sorgirà del procés de participació online i de les conclusions dels grups de treball.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Notícies del Fòrum publicades | 21.91 KB |
