Entre les primeres mesures a desenvolupar, destaca l'elaboració d'un pla de xoc amb mesures d'actuació per reduir la contaminació atmosfèrica i la creació de zones de baixes emissions. Cada any s'atribueixen 3.500 morts prematures causades per la contaminació atmosfèrica a l'àrea metropolitana de Barcelona.
La contaminació de l'aire urbà és un greu problema per a moltes de les ciutats i metròpolis del planeta. De fet, segons un estudi publicat per l'Agència Europea del Medi Ambient es produeixen més de 430.000 morts prematures a Europa a causa de la contaminació atmosfèrica. En el cas d'Espanya, l'estudi atribueix 25.500 morts prematures a les partícules fines (de diàmetre inferior a 2'5 micres, PM2'5), 5.900 al diòxid de nitrogen i 1.800 a l'ozó.
En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), va crear aquest 1 de desembre, el Consell de Municipis Metropolitans per a la lluita contra la contaminació atmosfèrica, que elaborarà una estratègia conjunta per millorar la qualitat de l'aire de la metròpolis.
La funció d'aquest nou organisme, liderat per l'AMB, serà acordar i coordinar mesures conjuntes, amb els 36 municipis metropolitans, identificar necessitats comunes i possibles solucions i potenciar, alhora, programes i accions d'educació i sensibilització ciutadana. La presidència del Consell de Municipis Metropolitans per la lluita contra la contaminació atmosfèrica recaurà en la presidenta de l'AMB, Ada Colau. De la mateixa manera, la vicepresidència serà exercida de forma compartida per la vicepresidenta de Medi Ambient de l'AMB, Janet Sanz, i el Vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda.
Durant la seva intervenció, Janet Sanz va declarar que "l'objectiu del Consell serà, en essència, evitar les morts i els problemes de salut que afecten la ciutadania per respirar aire contaminat, i fer-ho de manera conjunta entre els 36 municipis metropolitans, en un esforç de coordinació".
La intenció és que els grups de treball del Consell de municipis contra la contaminació atmosfèrica comencin a treballar en mesures coordinades per la reducció de la contaminació, no només en els episodis puntuals. Un altre dels altres grans objectius serà controlar i reduir els focus de contaminació generats pels àmbits d'indústria i energia, les grans infraestructures logístiques (com el Port i l'Aeroport) i el transit rodat. Antoni Poveda va declarar que "l'AMB ja ha considerat algunes opcions que el nou Consell podria dur a terme, com la potenciació i millora del transport públic, la progressiva introducció de vehicles elèctrics i híbrids i la declaració de zones de baixes emissions al voltant d'escoles i altres equipaments".
El Consell buscarà la col·laboració de les administracions autonòmica i estatal, que tenen competències en àmbits com poden ser el transport, la industria i grans infraestructures, i demanarà la seva actuació decidida en millores del transport públic interurbà, com la inversió en rodalies, el desenvolupament de carrils bus d'accés a Barcelona (C-31, B-23), el desenvolupament d'accessos ferroviaris al port de Barcelona, o la millora de l'oferta de serveis de bus i l'acabament de les obres de la L9 o la Sagrera, i d'altres mesures com l'etiquetatge dels vehicles o la fiscalitat en funció dels nivells de contaminació dels vehicles.
Alguns dels principals contaminants de l'aire presents a aglomeració de Barcelona a l'any 2011 són els següents: Gasos contaminants òxids de nitrogen (NOx): el 51% de les emissions provenen dels motors dels vehicles, el 21% de la indústria, i el 14% del transport marítim entre d'altres. Partícules en suspensió PM10: el 53% són generades pel transport terrestre, el 23% pel transport marítim i el 19% per la indústria, entre d'altres.
El 2014, l'àrea de Barcelona i la zona de Vallès-Llobregat van superar els nivells màxims admesos per la legislació europea, de 40 micrograms de diòxid de nitrogen (NO2). En aquest sentit, la qualitat de l'aire metropolità es caracteritza per presentar històricament, en alguns municipis, nivells de contaminació per NO2 i partícules (PM10) superiors als establerts a la normativa, i tot i que les emissions d'aquests contaminants s'han reduït notablement en els darrers anys, la Unió Europea té obert un procediment sancionador per l'incompliment dels nivells màxims de NO2.
