Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, diverses entitats de l'Hospitalet de Llobregat que són padrins del riu Llobregat van oferir un seguit d'activitats per conèixer millor aquest espai que dóna cognom a la ciutat i que ha estat molt important en la història i en el medi ambient de L'Hospitalet.
Prop d'un centenar de persones es van donar cita per passar el matí de diumenge a la riba del riu Llobregat. Grups de famílies amb nens van fer tallers de fauna i flora, d'espècies invasores i també un joc lingüístic amb el riu com a protagonista. Un altre grup va fer una ruta per conèixer més detalls sobre tot allò que envolta el riu i l'efecte que té sobre aquest i sobre les nostres vides.
Comencem el recorregut:
En el punt de sortida, algunes fotografies amb imatges que ara resulten curioses: un grup de persones vestides amb roba típica dels anys 20 fan un pic-nic a la vora del riu. Un grup de canoes es disposen a navegar pel Llobregat. El riu va sortir de mare als anys 70 i va provocar una gran inundació que va arribar a les portes de l'hospital.
La primera parada descobreix tres de les masies que encara es conserven a la Feixa Llarga: Cal Trabal, Ca l'Esquerrer i Cal Masover Nou. Les masies es troben en un estat de conservació precari, tot i formar part del patrimoni de L'Hospitalet. Es tracta del darrer espai agrícola de la ciutat, objecte de debat entre administracions i veïns per quin serà el seu futur. El PDU de la Granvia afecta directament aquest espai.
Manuel Domínguez, president del Centre d'Estudis de L'Hospitalet (una de les entitats que apadrina el riu), recorda com la zona agrícola de L'Hospitalet va ser fins els anys 60 una de les zones més productives d'Espanya. L'especulació urbanística va acabar gairebé amb tot el sòl agrícola, del que la Feixa Llarga és l'últim reducte.
Marc Folch, de la Saboga (un altre dels padrins del riu), explica alguns avantatges mediambientals de mantenir la zona agrícola: aquesta zona inclou alguns animals que no es troben enlloc més de L'Hospitalet. A més la zona agrícola permet conservar els aqüífers soterranis en bones condicions.
Just a sota d'on el grup s'atura contemplant la Feixa Llarga, discórrer el túnel de maniobres de la L1 del Metro. És una de les moltes infraestructures que envolten i fan difícil l'accés i la visió del riu des de L'H i que en dificulten la seva bona salut.
La via de mercaderies dels Ferrocarrils de la Generalitat, el túnel de mercaderies de l'AVE, la via de Renfe de Vilanova, la Granvia (en aquest punt autovia C-31), els enllaços del Nus del Llobregat entre la Ronda de Dalt i la Ronda litoral, les canalitzacions que porten aigua des de la depuradora a la potabilitzadora per garantir el cabal del riu, unes canalitzacions de subministrament de gas. Tot això forma part del paisatge visible i invisible que envolta el riu.
En aquests moments es construeix una nova via de comunicació que ha d'enllaçar el Nus del Llobregat amb el port. La nova autovia travessa un espai de L'H entre el marge esquerre del riu i la C-31. Les obres van començar el desembre de 2014. Ara ja es pot veure el talús per on transcorrerà la via ràpida, que acollirà principalment vehicles pesants.
Travessem el riu per un pas precari per a vianants i bicicletes en el voral de la C-31. Aquí és on està previst que aquest any es projecti, definitivament, la passarel•la per a vianants que fa anys reivindiquen veïns i entitats, segons explica Marc Folch de la Saboga.
Un cop a a la riba dreta, passem per sota de l'autopista i tornem a L'Hospitalet per l'altra costat de la C-31, un pas encara més precari que l'anterior. De nou a la ribera esquerra s'observa un recinte tancat amb grans canonades de gas. "És una més de les canalitzacions de la zona", explica Genís Pasqual, coordinador de l'Agenda21 i membre del CEL'H.
Un caminet porta a la darrera sorpresa de la visita: la Torre Grossa, una antiga masia de gran bellesa, més semblant a una casa senyorial, que ha perdut el sostre i que es troba en un estat de conservació deplorable.
Davant, una altra infraestructura, una bassa que recull l'excedent d'aigua dels col•lectors pluvials. I uns metres més enllà, una línia de contenidors de transport indica el principi de l'àrea portuària, la part de la Marina que havia pertanyut a L'Hospitalet i que li donava accés al mar.
